Cas típic 1728: noi li agrada noia, noi li agrada la ruta 66

– Mira que t’he avisat quan hem passat aquell cartell que deia que la propera estava a 40 milles.
– Collons noia! Com t’agrada retreure-m’ho!
– Però no! tu has dit que allà el galó era massa car!
– I ho era!
– I m’has assegurat que en teniem de sobres!
– Ja veus que no conec la reserva d’aquest coi de cotxes americans!
– Si com a mínim tinguéssim cobertura.
– Però no en tenim.
– Vols dir que acabarà passant algú?
– No ho se. Podríem provar de caminar cap a la gasolinera.
– Però cap a quina? La que hem passat o la següent? Quina està més a prop?
– No ho se, devem estar ben bé al mig. Podríem anar cadascú cap a una.
Així doncs ella va tirar cap endarrere i ell cap endavant. Al cap de 5 minuts de camí, ell va fer mitja volta, va tornar al cotxe, va obrir el maleter, va obrir un compartiment amagat, en va treure un bidó de benzina, va omplir el dipòsit, va arrencar el cotxe i va marxar més content del que havia estat en molt de temps.

Un altre mes que participo en els relats conjunts.