– Mira que t’he avisat quan hem passat aquell cartell que deia que la propera estava a 40 milles.
– Collons noia! Com t’agrada retreure-m’ho!
– Però no! tu has dit que allà el galó era massa car!
– I ho era!
– I m’has assegurat que en teniem de sobres!
– Ja veus que no conec la reserva d’aquest coi de cotxes americans!
– Si com a mínim tinguéssim cobertura.
– Però no en tenim.
– Vols dir que acabarà passant algú?
– No ho se. Podríem provar de caminar cap a la gasolinera.
– Però cap a quina? La que hem passat o la següent? Quina està més a prop?
– No ho se, devem estar ben bé al mig. Podríem anar cadascú cap a una.
Així doncs ella va tirar cap endarrere i ell cap endavant. Al cap de 5 minuts de camí, ell va fer mitja volta, va tornar al cotxe, va obrir el maleter, va obrir un compartiment amagat, en va treure un bidó de benzina, va omplir el dipòsit, va arrencar el cotxe i va marxar més content del que havia estat en molt de temps.
Un altre mes que participo en els relats conjunts.
Comentaris
Els relats del Pons sempre són i seran els millors! ^^
Les lloances de l’ahse sempre son i seran les millors!
(un dia hauriem d’organitzar un cor per cantar la gloria del Pons)
Sí, la primera cançó del cor serà “El Pons és més romàntic que l’Alborán!”
Ostres tu, molta mala llet, però una bona idea per un relat! Quin paio, se les sabia totes. Però saps que ella l’acabarà trobant, oi?
Qui sap si en el relat conjunt de l’octubre el trobarà
Visca la nova serie del Pons!!
Quina mala milk la d’aquest noi!! Però mai sabrem qui traurà millor partit de la mala passada, oi? … diuen “que quien rie el último rie mejor” ;)
Bona aportació, Pons!
Aferradetes!
o també es qui triga més a entendre la broma…
Força malparit aquest paio, no?.
potser la dona ho es més, no ho sabem…
La dona mai s’hauria imaginat que en aquesta gran llunyania, seria un punt de trobada i llllllllllllllllllllllll’ inici d’una nova aventura.
una aventura que pot acabar deborada per un coyot per exemple
Això passarà d’aquí 3-4 relats conjunts, no? hehehe
Quina jugada més ben pensada aquest paio! Covardia, potser?
covardia? potser si, certament lo valent hagués sigut fotra-li un parell de trets
Probablement ho sabràs al relat conjunt de novembre ^^
… segur que la noia parlava massa i ell ja tenia el cap com un timbal… típic…
Si això fos veritat el cas típic ja t’ho hauria dit…
Un mètode interessant per resoldre una relació de parella. Llàstima que la ruta 66 pari lluny.
crec que N-II també serveix
Una gran road movie, esperem el següent capítol.
al octubre, potser, no asseguro res
ja m’agradaria veure la cara de la noia quan torni amb la betxina
betzina, betzina
benzina, benzina
I si torna amb gasolina?
dale más gasolina…
Aquesta noia ha fet sort!!
Potser sí que ha fet sort, aquesta noia… em sembla que sí vaja!
un punt de malicia….o dos……bon relat!
Una mica mal paridet, aquest individuo. Al menys al meu relat la deixa a la gasolinera!
deixar-la a la gasolinera? un error…
Un gran error.
oooh!! no m’ho puc creure, m’has deixat amb la boca ben oberta!!
ooooh!
ooooooohhh!!