Cas típic 1746: noi li agrada noia, noi li agrada enviar la gent a criar malves

Hi ha 3 tipus de series:
1) Les bones series que recomano als meus amics
2) Les males series que recomano als meus enemics
3) Les series especials que no son bones però m’agraden a mi i no recomano a ningú.

Una de les màximes representats de la categoria número 3 seria Pushing Daisies, també coneguda com Criant Malves. Us sona? Es normal que no us soni de res, es una sèrie que passa desapercebuda entremig de les gran superproduccions que es gasten una milionada en publicitat. Per problemes de pressupost la van cancel·lar després de 22 capítols.

L’argument es atípic i es resumeix en el capítol pilot. Pareu l’orella. En Ned (també conegut com el pastisser), reb el poder de fer tornar a la vida als morts quan els toca. El problema es que si els toca una altra vegada els mata definitivament i sense possibilitat de ressuscitar-los altre cop. El segon problema es que si passa més d’un minut i el mort segueix viu, el destí es pren com a compensació una altra víctima propera.

Amb tanta mort amunt i avall es inevitable que la sèrie vagi plena d’humor negre, però malgrat aquest fet la sèrie es alegre, simpàtica i amb un estil exageradament colorista i que tot plegat sembla un conte de fades. Un conte de fades amb morts extravagants pel mig es clar. Fins hi tot hi ha lloc per una trama d’un romanç impossible que durarà durant tota la sèrie unida a una història d’amor no correspost.

El dia a dia de la sèrie son casos on s’investiga una assassinat. En un principi, un pensa que si tens un minut per preguntar al propi cadàver qui l’ha matat, la investigació es simplifica bastant, però no es així, els casos son tan rebuscats que sembla que la sèrie comparteixi guionistes amb les últimes temporades de CSI Las Vegas. Els protagonistes de la sèrie son quatre: En Ned (el pastisser), la seva petita companya pastissera enamorada d’ell, un detectiu privat, i l’amor d’infància d’en Ned. I també hi ha un narrador omniscient, què més voleu?

– Va morir per culpa de rascar i després olorar? Què collons se n’ha fet dels temps en que la gent moria disparant-se uns als altres?

Recordeu que en cap cas us estic recomanant aquesta sèrie. Es tan sols una sèrie original i diferent. Es una sèrie tan especial que només m’agrada a mi i a la gent que té gustos especials. La crítica tampoc diu que sigui una mala sèrie, però tampoc que sigui excel·lent. Es un 7.5/10. Però per mi es un 8/10 ben bo.