Arxivar per 2013-10-24

CSI NY acaba amb 3 capítols especials. L’antepenúltim es la segona part d’un crossover amb CSI Las Vegas on en Ted Russel vindrà de visita a Nova York. El penúltim es un emotiu capítol de Sant Valentí homenatjant l’estil de Love Actually, però en comptes d’històries d’amor creuades, hi ha històries d’amor creuades amb morts pel mig.
Per últim el capítol final, el 17 de la novena temporada que tanca aquests nous anys de CSI NY. L’últim cas es d’aquells trists, que no deixa a ningú content perquè tot i que en el fons el cas es resolt deixa un mal gust de boca. I després d’això, quan ja estàs amb l’actitud, de coi de vida, tot plegat es una merda, et posen el final emotiu de rigor, amb els personatges que has compartit amb ells durant 9 temporades. I quan et penses que no pot haver res més emotiu va en Mac i posa la cirera final a la sèrie i fa que ploris. Bé, jo no, jo no ploro, mai dels mais. Però haig de reconèixer que m’he posat una mica tou. Coi de Mac, mira que es mal actor, però al final li agafes estima.

CSI Nova York ens ha deixat escenes curioses com per exemple l’aparició d’un mosso d’esquadra amb accent porto-riqueny.

O buscar la ip d’un bloc que està postejant en temps real.

A part de lo de “postejar en temps real” que segur que cap de vosaltres ho ha fet mai… Pels qui no tinguin ni idea d’informàtica, l’equivalent en el mon culinari de dir “Faré una interfície en Visual Bàsic per buscar la seva IP” seria un cosa com ara “Posaré una sopa d’anxoves al forn perquè quedi ben fregida”.

En fi, es una llàstima que s’acabi la sèrie després de 197 capítols emesos, però pensant-ho fredament, tenint CSI Las Vegas, qui necessita altres CSI?