Cas típic 1763: noi li agrada noia, noi li agrada Snuff

Posted: 2013-11-06 in Llibres, Terry Pratchett

ea_snuffcover

Snuff – Terry Pratchett (400 pàgines)

Nova entrega de la saga de la Guàrdia de Terry Pratchett. Bé, li dic saga de la Guàrdia per tradició, perquè els últims llibres son més aviat saga “Sam Vimes” que no pas la Guàrdia en si mateixa. D’acord que el millor personatge de la Guàrdia es el seu comandant, però donar més protagonisme a altres integrants de la Guàrdia tampoc estaria malament. Però en cap cas es cap crítica, qui soc jo per atrevir-me a criticar en Terry Pratchett? Es tan sols una observació, res més.
Si la anterior entrega de la saga es deia Thud!, es normal que aquesta es digui Snuff. Lògic, oi? Què serà la següent? Clonc? Choff? En fi… passem al argument. Sam Vimes agafa unes vacances i se’n va a la casa de camp de la seva dona. Però ja sigui a la ciutat, com en el camp fora de la jurisdicció del comandant, l’esperit policia de Vimes mai fa vacances. El seu instint el porta a descobrir una trama que involucra un lleig negoci amb els “trasgos”.
Pratchett ha posat una mica el pilot automàtic amb Snuff, vull dir que no ha inventat res de nou. Es a dir, que ha agafat una mica del Cinquè Elefant i una mica del Thud i ha sortit Snuff. Això no vol dir que sigui dolent, simplement que això ja havia vist històries més o menys semblants. Pratchett sap que la saga de la Guàrdia es la preferida de la gent i es això justament el que hi dona, una ració ben grossa de Sam Vimes. Pel meu gust Vetinari torna a sortir poc, només una misèria al principi i una altra misèria al final, donant al final el seu toc políticament correcte i èticament just al estil Vetinari. Un altre personatge que es troba a faltar es la Mort, que costava que aparegués encara que fos en la mort d’algun secundari?
S’ha de reconèixer que al principi li costa una mica arrancar. Sembla que li agrada recrear-se en el fet de explicant-se la vida en el camp amb la seva gran mansió del terratinent de la zona. Fins al final del primer terç del llibre no comença el cas pròpiament dit. Una cosa que no m’agrada d’en Vimes es que per culpa del que va passar en Thud ja no es del tot un humà normal i corrent. No es que aquesta característica sigui una cosa molt exagerada, però tampoc calia posar-ho crec jo.
Però el llibre es bo, està ple de l’humor sarcàstic d’en Pratchett. Està ple de personatges carismàtics com el majordom Willikins o Lady Sybil, per no parlar del propi Vimes. Cap al final del llibre també hi ha lloc per l’acció trepidant malgrat que el comandant Vimes ja no es un xaval com era abans. El final, malgrat està una mica massa allargat pel meu gust, està bé.

Quién podía ser dueño de un río truchero porque, si tu trozo era ese de ahí, ya se había alejado gorgoteando corriente abajo mientras lo mirabas, ¿no? ¡Eso significaba que algún otro ya estaba pescando en tu agua, el muy cabrón! Y el trozo que tenías delante había pertenecido hacía poco al tipo de río arriba; ¡seguro que ese plutócrata gordo que tenías por vecino te consideraba una especie de pescador furtivo! ¡Otro cabrón! Y los peces nadaban por todas partes, ¿verdad? ¿Cómo saber cuáles eran los tuyos? A lo mejor los marcaban; eso a Vimes le sonaba muy campestre.

Pero a las cinco de la mañana, la Madre Naturaleza pulsó un botón y el mundo se volvió loco: todo bendito pájaro, animal y, a juzgar por el sonido, caimán luchó contra todos los demás para hacerse oír.

La acompañó una leve y significativa inclinación de las jarras vacías para demostrar que eran en efecto jarras vacías y, por tanto, una anomalía a rectificar.

—Puede que a ti te gusten las gambas con nuez moscada, Charles, pero a ellas no les gustas tú. Vimes se compadeció del militar, al que parecía desconcertar haber hecho enemigos entre los crustáceos inferiores.
—Bueno, hum, ¿a la langosta le gusto, cariño? —preguntó con una voz que no expresaba mucha esperanza.
—No, querido, no se lleva nada bien contigo. Recuerda lo que pasó en la velada de whist de los Perejil. El hombre observó la cargada mesa auxiliar y probó suerte:
—¿Crees que las vieiras podrían entenderse conmigo durante cinco minutos o así?
—Por todos los cielos, no, Charles. El militar retirado miró de reojo la mesa una vez más.
—Sospecho que la ensalada verde, en cambio, es mi amiga del alma, ¿verdad?
—¡Desde luego, querido!
—Sí, ya me lo parecía.

La puerta se cerró a su espalda con un chasquido. Tendría que haber sido un portazo, pero algunas puertas nunca acaban de comprender la situación.

Satisfecho con eso, esperó a la llegada del sueño con el telón de fondo de un coro de aullidos, chillidos, misteriosos golpetazos lejanos, roces furtivos, graznidos, tictacs desconcertantes, terroríficos sonidos de rascadura, terribles aleteos muy cercanos y todo el resto de la orquesta impía que se conoce como la tranquilidad del campo.

Harold Rey. Era un bribón, un oportunista, un luchador implacable y un peligroso conductor de negocios por encima del límite de velocidad. Puesto que decirlo todo llevaba demasiado tiempo, lo calificaban de exitoso empresario, que venía a ser lo mismo.

Nota: 7/10

Comentaris
  1. XeXu ha dit:

    Li poses prou bona puntuació, suposo que per l’humor i les sensacions. Però tu que te’n rius de Murakami, no serà que Pratchett està esgotant la fórmula també. Es repeteix? En tot cas, bo que li trobis els punts febles a la novel·la, que sempre n’hi ha. L’any que ve hi torno, aquest any ja no li toca.

    • Pons ha dit:

      Amb en Terry Pratchett no es com un llibre normal, que et dediques a buscar punts bons per posar-li nota. Amb en Pratchett em dedico a buscar conciensudament els punts dolents i vaig restant de 10 cap avall, saps que de bo es tota la resta.

  2. ahse ha dit:

    Trobo que és una mica lleig no apreciar l’esforç d’un autor que té els dies de productivitat limitats. També trobo que un 7/10 per a un libre del Terry Pratchett és una mica… becaril o “de becaris”. Tinc varis dubtes sobre l’autenticitat d’aquest post.

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s