Us heu fixat que hi ha blocaires que s’han mort? Bé. Potser no han mort com a persones, o potser si, no ho se pas. El cas es que com a blocaires han deixat d’existir. I el que es més important, han deixat de comentar en aquest bloc! El post d’avui es una homenatge a aquests blocaires caiguts que solien comentar en algun moment de la llarga vida d’aquest bloc. Ja sabeu, Pons’s blog, sobrevivint a la mort de blocaires des de 2006 ^^
Posaré els que tenen el bloc obert encara que estigui mort, els altres mala sort… Intentaré posar per ordre cronològic tenint en compte el primer comentari del mort, però com que es un gran període de temps es possible que m’equivoqui i/o que em deixi algú. Però bé, si està mort, tampoc es podrà queixar, no…?
- Gary
- Oriol
- Jorjo
- Elric/JinRoh
- Erotips
- Dumdrak
- anomenatinutil
- Salamandreta
- Tomàs
- Henry
- òscar
- zillahh
- Miki
- Kuka
- Lu
- Reflexionem-hi
- perplexa1
- Carol
- Critic de cine
- El fem fatal
- Barcelona m’enamora
- Un tel als ulls (però la Clidice està viva)
- Yaiza
- joan comellas
- Anna Celma
- jarderiusllargues
- Jordi de la banyera
- doommaster
- aficionatsalssenders
- Marion
- pati di fusa
Contant que aquest bloc té 7 anys i 3/4 de vida, està seguint una mitjana de 4 companys de la catosfera morts per any, es una mica preocupant, no?
Després de tot aquesta mortaldat, la pregunta inevitable es: Queda algú viu?
Pons's blog 
Visca el Pons, el únic supervivent de la catosfera!
El Gary i el Jorjo estan mal-enllaçats.
Tu també estàs viva, però estàs tan privada que vols dir que ho sap algú a part de mi?
també serà culpa de les retallades….però si que és veritat que des de l’estiu ençà hi ha hagut una alta siniestralitat fatal i molts en quarentena.
Sempre quedarà algú d’empeus per perpetuar l’espècie.
Si es clar, jo sempre mantindré el bloc, passi el que passi fins que mori, si es que algun dia em moro.
El Pons és etern! Beneit sigui el seu esperit, ara i sempre, i per a sempre més.
El millor és deixar-se els posts programats. Deixar comentaris després de mort ja és més dificil per culpa del captcha.
Per això les meves campanyes per eliminar els captcha
Bon dia a Pons el supervivent. Aquí també estem vivint o més ben dit, resistint.^-^
La pregunta es: Per quan de temps?
T
Doncs no queda massa gent viva, perquè el ritme blogaire ha caigut força. Molts d’aquests que esmentes els conec, i també he patit les seves pèrdues. Alguns espero que tornaran, crec que només estan en letargia, o potser tenen un ritme tan infinitament lent que no se’ls percep gaire. És una llàstima que la gent plegui, però el pitjor del cas és que ara no s’observa massa relleu, així que és probable que ens acabem quedant sols. Qui serà l’últim?
Al final, quan quedem només uns 16, proposo fer rotllo jocs de la fam i matar-nos uns als altres fins que només jo sobrevisqui, vull dir el millor sobrevisqui…
Jo mataré a qui em digui el Pons.
L’últim que queda segur que ho Peeta! Avui m’he llevat sembrat, ja es veu!
Que la gent vagi plegant és normal, tenir un blog és una faceta de la vida de cadascú i, com la majoria de les facetes de la nostra vida, duren el que han de durar fins que apareix una altra cosa que ens interessa més. El que si que sap una mica més greu, i en això coincideixo amb en Xexu, és que no s’acaba de veure el relleu d’aquests que pleguen.
una faceta? quan tens un fill també es una faceta? quan t’avorreixes d’ell l’abandones? no senyor! un bloc es una responsabilitat! i l’has de cuidar i educar, perquè sinó després es converteix en un cani o choni.
A vegades son morts temporals, poques ganes d’escriure, res interessant a dir… mandritis aguditis ( aquest es el meu cas moltes vegades, masses). Altres que la gent es cansa, te altres projectes. Però “vius” i amb ganes de guerra en quedem molts, altre cosa es que deixen les nostres petjadetes al passar pel bloc ( parlo per mi, que deixà comentaris cada cop en costa mes).
Però si un bloc guai amb posts guais com aquests, oi que no costa tan deixar comentaris? ^^
rei moro, que Un tel als ulls hagi finit la seva història no vol dir que la blogaire hagi deixat de fer-ho ^^ O és que en Pratchet va deixar d’escriure després d’acabar el primer llibre.
Tse tse, mumal eh! :D
ok, matitzat
Ai, ai, ai, que quan facis un llistat dels que estan en estat catatònic ja m’hi veig :( Molts de la teva llista em comentàven i jo els comentava i ara ja no hi són… ai, que soleta em sento. Algú vol adoptar un ocellet?
T’has de fer amiga de nous blocs. Si vols ho podem negociar. Quan estàs disposada a pagar per cada nou lector que t’enviï?
Veig que portes un control exhaustiu del blog, això és fer les coses ben fetes ;)
se’n diu terni-ne cura, i tot bon blocaire ho hauria de fer ;)
Ostres! Quin estudi Pons! a la gent els agrada més saber xafarderies dels altres i per aquestes coses el face és com els programes aquells de telecinco. Me n’alegro de no aparèixer al teu llistat. No he abandonat pas el meu bloc, pobret, ni el teu, ni cap dels que llegeixo quan escriuen, però ja explico els motius a la meva entrada d’aquesta setmana. LLARGA VIDA ALS BLOCS
Suposaré que et refereixes al bloc de la joana torres…
És que la vida real moltes vegades fa mal a la virtual… és taaaan dur portar les dues vides amb dignitat…tenir temps per tot…
i tu que ets un bloggaire hiperactiu necessites blogrollers hiperactius …i la hiperactivitat hipercansa…
però no defallim…
Doncs treu pes de la vida real, es fàcil, segur que pots eliminar coses prescindibles com ara dormir, treballar o fins hi tot menjar
és una idea..
per cert, t’he fet cas i emigro cap a wordpress…
http://lannaalpaisdelesmeravelles.wordpress.com/
si tens temps, del virtual, podràs fer-hi una ullada i dir-me si veus alguna cosa molt mal feta…??(no cal que dormis, ni treballis ni mengis…)
Moltíssimes gràcies!!
I la gent em deia boig perquè intentava convèncer a la gent per passar-se a wordpress! I mireu ara! Qui es el boig?! Eh?! Qui!? Muuahahahaha!!!
És dura la vida del blogaire amateur…
Es dura i sense cap recompensa, tot son penuries i patiment
Hi ha gent que guarda els “cadavers exquisits” dels blocaires en la seva llista, i veus allò de, últim post: 2 anys o més.
Jo no penso que hi hagi menys blocaires, penso que ben al contrari…
Sino comento no és pas que m’hagi mort, és perquè: 1) el post no m’interessa 2) Em fa mandra 3) No tinc res (intel·ligent) a dir, (és una paradoxa perquè ara no he dit res intel·ligent al mateix temps que estic comentant <>)
T’hauries d’avergonyir de tots els punts que has esmentat, però especialment del primer.
No conec la vergonya, no és més moral fallida. Potser a mim’interessa, però els Pons’ posts mai deixen d’esser interessants i/o curiosos.
ooohh això últim m’ha tocat la fibra
Cuidar un blog demana molt de temps i constància. Tenim sort de ser vius!!!
no dormis tantes hores, o directament no dormis, has de saber triar les prioritats
Ep, salutacions des de la UVI
A veure si amb uns premis al comentarista tenaç això es revitalitza :)
El teu bloc el veig prou bé, n’he vist de bastant més moribunds
Jo he tingut temptacions més d’un cop de deixar-ho, potser estar bé fer algun break, però no sé si arribaré a morir-me o a matar-lo. No és Lluís Llach el que diu “Cal que neixin blogs a cada instant”?
Com estarem informats de les ocurrències de la Sara si ho deixes?!
:)
I què hem de fer, un dia d’honorar els blogs caiguts?
no estaria mal! els que sobrevivim podríem fer una festeta, segur que estaries encantat, al més pur estil c@ts
per mi ja saps que m’apunto a totes ^^
Sempre que no oblidis donar-li el gran premi c@ts al Pons, és clar.
Jo el tinc molt més abandonat que abans, però no el deixo morir, no podria, és com un fill…
no he dit pas el contrari :P
enyoro a Jordi “el banyeres” :(
descansi en pau :(
[…] el millor post de l’any, les estadístiques del bloc, els casos típics amb número rodo, la gent que passa pel bloc, premis que m’invento, premis que no m’invento, paranoies varies del bloc, […]
[…] molt 25 minuts? Penseu que hi ha casos típics que fan pujar la mitjana de temps com ara el 1809, 1764, 1500, 1420, etc. A més a més, penseu que fer un post en aquest bloc implica varis […]