Cas típic 1765: noi li agrada noia, noi li agrada anar pel carril bici

La gent més observadora s’haurà donat compte que a vegades hi ha una franja de color granat sobre l’acera. No em refereixo a les taques de sang seca que hi pugui haver. Si en el teu barri les taques de sang son tan habituals que formen tota una franja, et lamento comunicar que vius en una zona on el preu del sòl s’està revalorant a la baixa. Aquesta franja grana tampoc es cap zona especial d’aparcament com serien la zona blava o la zona verda, per tan no hi aparquis el cotxe. Aquesta franja misteriosa es tracta del desconegut carril bici.
Un ciclista té prioritat sobre qualsevol vianant que es trobi sobre el carril bici. Es més! Es totalment legítim que el ciclista atropelli al vianant que està envaint el seu espai. Es més! Es una obligació que el ciclista atropelli al vianant que està envaint el seu espai. Es més! El ciclista podrà demandar al vianant pels danys ocasionats a la seva bici provocats per la cara tan dura que té el vianant per envair l’espai exclusiu de les bicicletes.
Llàstima que la realitat no correspongui amb el que seria lo ideal. En la realitat el ciclista ha d’anar esquivant a la gent mentre aguanta bàsicament dos tipus de mirades. La primera la de terror. Tal com si el ciclista anés muntat sobre un elefant asiàtic, la gent el mira amb cara d’autèntica paüra i s’aparta desmesuradament d’ell. Però el segon tipus de mirada encara es pitjor, es la mirada Steve Buscemi. Es aquella mirada de fàstic que ve a dir que el ciclista es una molèstia que gosa passar per la seva acera, efectivament, l’individu creu que es el propietari legítim de tota l’acera.
Però el més divertit de tot es la criminalització general que es fa quan un ciclista té un incident amb un vianant. Llavors de seguida apareixen cartes als diaris on es parla sobre que totes les bicis son un perill, que tots els accidents son culpa directa o un indirecta d’una bici, que les víctimes mortals provocades per bicicletes es poden contar per milers. Que s’ha d’apartar a les bicis dels carrers. Que s’hauria de pagar la matriculació de la bici, pagar una assegurança i pagar permís de circulació per la bici. Formar un cos especial de policia dedicat a la detenció dels perillosos ciclistes, aplicar-lis la llei antiterrorista, afusellar-los i enterrar-los en una fosa comuna, perquè en temps de Franco no hi havia aquests problemes amb els ciclistes.