Cas típic 1774: noi li agrada noia, noi li agrada esmorzar amb bona música

Després de comprar l’esmorzar en el bar no m’hi puc quedar, no suporto haver d’escoltar les noticies de la radio que tenen engegada, que per més inri es la Cope. Quan surto al carrer fa un fred de nassos per esmorzar-hi, per tan decideixo refugiar-me en un Zara, però la música Pop no acompanya bé l’entrepà de truita i el cafè amb llet. Al entrar al Bershka encara es pitjor per culpa de la música electrònica; si en comptes d’un cafè portés un gintònic encara hi encaixaria. Per sort aconsegueixo trobar un lloc de pau i tranquil·litat, es una joiera on hi sona la tardor de Vivaldi. Ara si que puc esmorzar a gust! Llàstima que l’amo no pensa el mateix, ja que em fa fora tot dient que li estic omplint la botiga de molles…

Ja ho veieu, una altra aportació al relats conjunts. Que consti que si el relat no està a l’alçada es culpa que aquesta vegada hi havia doble dificultat.