Després de comprar l’esmorzar en el bar no m’hi puc quedar, no suporto haver d’escoltar les noticies de la radio que tenen engegada, que per més inri es la Cope. Quan surto al carrer fa un fred de nassos per esmorzar-hi, per tan decideixo refugiar-me en un Zara, però la música Pop no acompanya bé l’entrepà de truita i el cafè amb llet. Al entrar al Bershka encara es pitjor per culpa de la música electrònica; si en comptes d’un cafè portés un gintònic encara hi encaixaria. Per sort aconsegueixo trobar un lloc de pau i tranquil·litat, es una joiera on hi sona la tardor de Vivaldi. Ara si que puc esmorzar a gust! Llàstima que l’amo no pensa el mateix, ja que em fa fora tot dient que li estic omplint la botiga de molles…
Ja ho veieu, una altra aportació al relats conjunts. Que consti que si el relat no està a l’alçada es culpa que aquesta vegada hi havia doble dificultat.
Pons's blog 
Realment, a aquesta noia li agrada esmorzar a uns llocs ben estranys… perquè quina música posen al carrer Petritxol? sardanes?
ni idea, no hi he estat mai
Hauria de començar a pensar d’esmorzar abans de sortir de casa, segur que ho trobaria tot més al seu gust.
no creguis, hi ha gent que mai troba res al seu gust…
Que gamberro. Però potser no tindria tant fred si hagués agafat una rebequeta, no?
Una rebequeta és imprescindible en aquest cas. ;-D
Jo molts cops no entro a aquestes botigues per culpa de la música! Doncs, penso que t’ha quedat ben lligat el relat, has combinat bé els elements.
però no té el “toc Pons”
al carrer petrixol ara corres el risc de ser envaït per l’esperit de les nadales i desprès segur que l’esmorzar s’entrebesa encara més
Una mica llarg, però no està malament el relat. El final es veu molt treballat!
L’entrepà serà dels grans, perquè li està durant bastant.
o té la boca petita
M’ha encantat Joan, ai Pons!!! i sí realment té poc toc Pons, com és això???
aquest cop he participat més per inèrcia que per inspiració
Doncs t’ ha quedat rodó ;-) !
Jo ho veig molt amunt. ;)
Aferradetes!
Molt amunt? a les balears feu servir unex expressions molt estranyes!
Si hagués entrat amb el croissant no hauria tingut problema, però truita? Potser l’amo va posar la cançó de Los Amaya mentre la feia fora al compàs del “Vete…”
No crec que Los Amaya sigui una música per una joieria…
Per cert, se m’ha oblidat remarcar que l’esmorzar va millor amb un post Pons. De ben segur aquesta noia no sap a quin món viu si per esmorzar necessita visitar botigues.
Es clar, tothom sap que per esmozar es millor visitar frenopàtics!
???
Clar, és que si al bar tenen sintonitzada la COPE ja pot córrer
Segur que és el que li va passar al personatge el primer cop que va tenir un dia vermell. Simplement, a la peli no ens ho expliquen (qui s’hagi llegit el llibre sabrà si és aixi o no?)
Es veu que el llibre el van censurar i això tampoc apareixia.
-:) molt bo! quina noia més ocorrent …no podria esmorzar al bar com tothom?
En aquest bloc no hi ha noies corrents