Cas típic 1788: noi li agrada noia, noi li agrada Dexter

Es curiós, per què fa temps que vaig començar a mirar Dexter, però fins al dia d’avui no havia pensat en dedicar-li un altre post: Desídia. Vaig veure aquesta paraula en algun lloc i em va agradar, i tenia ganes de fer-la servir.
Tothom sap de què va Dexter, no? Es un psicòpata que té la necessitat de matar gent. Però com que es bona persona aprofita per saciar els seus instints per matar només als culpables que s’escapen de la justícia. Està bé, per què et pots identificar perfectament amb el protagonista; qui no s’ha identificat mai amb un assassí que experimenta plaer matant a la gent? M’agrada Dexter per què es una persona metòdica que s’ha fet un codi de conducta molt estricte per tal de no deixar cap mena de prova. Es una persona freda, crua, sense sentiments, sense remordiments. No entenc com no em van agafar en el casting… En fi, si sou dels que gaudiu assassinant a la gent no us podeu perdre aquesta sèrie. I bé, i si sou “dels altres” suposo que també us agradarà.
Fins aquí es el que serien les 4 primeres temporades de la sèrie. Després venen les temporades dolentes, també conegudes com temporades: 5, 6 i 7. Bé, la tercera tampoc es una gran temporada, però com que la quarta es de les millors se li perdona. Tot va començar a anar malament quan en Dexter comença a demostrar sentiments, i això va ser en la cinquena, a la que converteixen el psicòpata en persona normal amb sentiments, la sèrie perd la gràcia.
Finalment arriba la vuitena i última temporada. A partir d’aquí es quan en el post comencen els espoilers de la última temporada. La principal característica d’aquesta vuitena temporada es que la germana està desquiciada i fica la pota en un capítol si i en l’altre dos cops, es un desastre total, i el pitjor de tot es que el Dexter no solament la suporta sinó que se l’estima. Però el pitjor de tot no es la germana, que en part fa gràcia per les seves paraulotes, sinó una doctora pesada i avorrida que apareix de cop i volta i perquè sí. De fet, els guionistes comencen a omplir la temporada amb tot de personatges que apareixen del no res, es a dir, a la última temporada es recuperen tots els personatges possibles i per haver que han anat passant per la série, de fet, m’ha estranyat que ja posats no ressucitessin algun mort i tot… i comencen a omplir d’acció cada capítol encara que no tingui cap sentit per la trama, com si l’important sigués matar algú per què si. Les decisions sense sentit son normals, un exemple: Haig de passar desapercebuda perquè tothom em busca, què faré? Ja ho se! Com que tinc un cos espectacular em posaré un vestit rosa xiclet el qual mostri més carn de la que tapa, gran idea! A part hi ha personatges nous com ara la filla d’en Masuka que no aporta res, ni tan sols fa gràcia, que es el que hauria de fer en Masuka, de fet, ni es molesten en explicar com acaba la relació pare filla.
Sigui com sigui, quant arribes als últims capítols et quedes enganxat no pas perquè la última temporada sigui bona, sinóperquè tens moltes ganes de saber com acabarà tot. I veure el capítol penúltim implica que has de veure el últim sigui com sigui i tancar el cicle Dexter. Finalment, veus el últim capítol i dius què acabo de veure?! Primer de tot, la mort del dolent. D’acord que aquest últim dolent tenia carisma zero, però calia que tingués aquesta mort de merda? Però el pitjor de tot no es això, el pitjor es que el final no té cap ni peus! No havia d’acabar així! Amb lo que havia sigut Dexter i fan un final dur però sense cap sentit, vergonya aliena. Es un final fet per deixar impacte, però té la pega de que no té cap lògica, quin desastre de guionistes!
Per cert, encara que no ho sembli estic recomanant la série, recordeu que està a la posició 16 de la meva llista.