Cas típic 1788: noi li agrada noia, noi li agrada Dexter

Posted: 2013-12-11 in TV

Es curiós, per què fa temps que vaig començar a mirar Dexter, però fins al dia d’avui no havia pensat en dedicar-li un altre postDesídia. Vaig veure aquesta paraula en algun lloc i em va agradar, i tenia ganes de fer-la servir.
Tothom sap de què va Dexter, no? Es un psicòpata que té la necessitat de matar gent. Però com que es bona persona aprofita per saciar els seus instints per matar només als culpables que s’escapen de la justícia. Està bé, per què et pots identificar perfectament amb el protagonista; qui no s’ha identificat mai amb un assassí que experimenta plaer matant a la gent?consider-myself-decent-moral-dexter-ecard-someecards M’agrada Dexter per què es una persona metòdica que s’ha fet un codi de conducta molt estricte per tal de no deixar cap mena de prova. Es una persona freda, crua, sense sentiments, sense remordiments. No entenc com no em van agafar en el casting… En fi, si sou dels que gaudiu assassinant a la gent no us podeu perdre aquesta sèrie. I bé, i si sou “dels altres” suposo que també us agradarà.
Fins aquí es el que serien les 4 primeres temporades de la sèrie. Després venen les temporades dolentes, també conegudes com temporades: 5, 6 i 7. Bé, la tercera tampoc es una gran temporada, però com que la quarta es de les millors se li perdona. Tot va començar a anar malament quan en Dexter comença a demostrar sentiments, i això va ser en la cinquena, a la que converteixen el psicòpata en persona normal amb sentiments, la sèrie perd la gràcia.
Finalment arriba la vuitena i última temporada. A partir d’aquí es quan en el post comencen els espoilers de la última temporada. La principal característica d’aquesta vuitena temporada es que la germana està desquiciada i fica la pota en un capítol si i en l’altre dos cops, es un desastre total, i el pitjor de tot es que el Dexter no solament la suporta sinó que se l’estima. Però el pitjor de tot no es la germana, que en part fa gràcia per les seves paraulotes, sinó una doctora pesada i avorrida que apareix de cop i volta i perquè sí. De fet, els guionistes comencen a omplir la temporada amb tot de personatges que apareixen del no res, es a dir, a la última temporada es recuperen tots els personatges possibles i per haver que han anat passant per la série, de fet, m’ha estranyat que ja posats no ressucitessin algun mort i tot… i comencen a omplir d’acció cada capítol encara que no tingui cap sentit per la trama, com si l’important sigués matar algú per què si. Les decisions sense sentit son normals, un exemple: Haig de passar desapercebuda perquè tothom em busca, què faré? Ja ho se! Com que tinc un cos espectacular em posaré un vestit rosa xiclet el qual mostri més carn de la que tapa, gran idea! A part hi ha personatges nous com ara la filla d’en Masuka que no aporta res, ni tan sols fa gràcia, que es el que hauria de fer en Masuka, de fet, ni es molesten en explicar com acaba la relació pare filla.
Sigui com sigui, quant arribes als últims capítols et quedes enganxat no pas perquè la última temporada sigui bona, sinóperquè tens moltes ganes de saber com acabarà tot. I veure el capítol penúltim implica que has de veure el últim sigui com sigui i tancar el cicle Dexter. Finalment, veus el últim capítol i dius què acabo de veure?! Primer de tot, la mort del dolent. D’acord que aquest últim dolent tenia carisma zero, però calia que tingués aquesta mort de merda? Però el pitjor de tot no es això, el pitjor es que el final no té cap ni peus! No havia d’acabar així! Amb lo que havia sigut Dexter i fan un final dur però sense cap sentit, vergonya aliena. Es un final fet per deixar impacte, però té la pega de que no té cap lògica, quin desastre de guionistes!
Per cert, encara que no ho sembli estic recomanant la série, recordeu que està a la posició 16 de la meva llista.

Anuncis
Comentaris
  1. Clidice ha dit:

    Uf! Vaig decidir no mirar-la a partir del dia que em vaig descobrir a mi mateixa prenent apunts al davant de la tele. Els psicòpates bona gent hem de prendre moltes precaucions.

  2. ahse ha dit:

    Doncs sí, fa poc que estava llegint un post sobre Dexter a aquest bloc, fins i tot vaig tenir una certa sensació de deja-vu i vaig començar a dubtar que sabia en quin punt temporal em trobava. Gràcies per la nova paraula enllaçada, acabo de llegir la seva definició al diccionari.

    Sí, sé de què va el Dexter. No, no em puc identificar amb aquest paio. Si jo fos psicòpata amb ganes de matar gent, no ho podria fer mai per plaer i m’esforçaria que tothom mori de la manera més neta possible, ràpidament, silenciosament i sense embrutar. Quan un mata ho ha de fer per obligació, això de mesclar plaer i morts és de malalts mental.

    No m’agrada això que representa el Dexter i per tant no miro aquesta serie. Sóc una persona amb sentiments intensos, molts personals la majoria, però sentiments de totes formes, i de tant en tant remordiments també. Estic segura que mirar aquesta serie em vindria malament.

    No entenc què hi ha de dolent en tenir germans i estimar-los. Pensava que això era normal. Tampoc entenc per què un no hauria de trobar a una serie personatges que surten del no res. Quan es tracta de la mort l’important és que algú mori, és clar. És més, diuen que les coses en les quals menys ens fixem són les de davant dels nostres nassos. Quant més obvi serà un, menys possibilitats hi haurà que algú l’observi com a tal. I les relacions pare-filla tots sabem com acaben.

    Generalment, la mort acostuma no tenir gaire sentit. I tu, quin final merescut li hauries posat a aquesta serie? Per què? Digues-ho i dona arguments per la teva opció!

    • Pons ha dit:

      Dexter habia d’acabar mort pels seus companys policies. Tot ben dramàtic. I de rebot, la germana també morta per intentar salvar-lo. Però res més lluny de la idea dels guionistes…

  3. “Bruixeta" ha dit:

    No estic d’acord amb l’ashe… tenir germans és una cosa,no ho busques tu, tels trobes o venen de rebot, res i pots fer, lo d’estimar-los ja son figues d’altre paner. Hi ha germans adorables i n’hi ha que el millor que podries fer per ells i pel be de la humanitat es …. bé deixa-m’ho estar que començo a semblar-me al Dexter…

    • Pons ha dit:

      Germans, no pots viure amb ells, ni esquarterar-los i enterrar-los en el pati de darrera per abonar els rossers… o si?

    • ahse ha dit:

      Tenir germans és una de les poques coses bones que hi ha al món. I si s’assemblen a tu millor! I si són bessons millor encara! Què més en podria demanar un que tenir un doble amb qui pugui gaudir de la vida en un món de bojos?

  4. XeXu ha dit:

    Tots els meus coneguts en parlen bé, però a mi no em fa el pes. Potser quan acabi ‘El ala oeste’, qui sap. Per cert, ahir vaig acabar la primera temporada, enganxa força la sèrie, té alguna cosa que la fa original, realment. Espero que no s’espatlli, cosa força inevitable. Suposo que la fórmula s’acaba esgotant igual.

  5. Tampoc no l’he vista però sempre m’he volgut identificar amb un paio que gaudeix matant.

  6. Roser ha dit:

    N’he vist unes quantes temporades (ara no recordo fins quina) però me’n vaig cansar perquè com bé dius va perdent interès i ara em fa mandra tornar-hi. Sobre el debat dels germans… estic completament d’acord amb l’ashe, fa una mica d’angúnia la manca de sentiments del personatge… i això que a mi m’agradava.

  7. […] Jimmy Smiths fa durant 37 capítols del congressista Mathew Santos i l’havia vist anteriorment fent de jutge assassí (Miguel Prado) a la tercera temporada de Dexter […]

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s