Ja he acabat la primera temporada de l’Ala oest de la casa blanca. Haig de reconèixer, que un cop passada la novetat inicial, la sèrie baixa una mica de nivell, però només una mica. Tot i així continua sent una sèrie fantàstica. D’aquelles que tot i no tenir cliffhangers (exceptuant l’últim de la temporada, malparits xD) que et deixen penjat en cada final de capítol, tens moltes ganes de veure capítols d’aquella i només d’aquella sèrie. Et dona igual que tinguis series noves pendents. Què s’està acabant la tercera temporda de Homeland? Se me’n refot! Que ja fan la nova temporada de Misfits? I a mi què?! West Wing! West Wing! Només penses en aquesta. Però haig de ser racional i frenar, perquè sinó després m’enpatxo i se que no es bo. Per tan, prometo pendrem la segona temporada amb més calma. A veure si puc complir la promesa…
També es tot curiós, que a mi que no m’importa gens la política d’aquest país, m’agradi una sèrie sobre política. Serà perquè la política d’aquest país no mola? Es possible, però em sembla que la de cap país mola, ni tan sols dels EEUU. I llavors perquè m’agrada la sèrie? Doncs perquè en el fons no deu ser tan política, no?
Us deixo amb alguns dels genials diàlegs protagonitzats pel president.
– Tienen armas nucleares?
– No lo sabemos, señor.
– Bueno, no pasa nada, en el fondo tampoco es tan importante… ¿no?
– Voy a meter-la en una mazmorra
– No creo que tengamos una señor
– Pues la mandaré construir!
– Se está tomando las pastillas?
– Sí, mi mujer me las da
– Pero se las toma?
– Que voy a hacer con ellas, sino?
– Las lleva en el bolsillo?
– Bueno, para mi ya es un paso llevarlas en el bolsillo.
– He visto un programa donde habia un montón de chicas enfadadas con sus novios y para solucionar sus problemas no se les ocurre nada mejor que hacerlo en televisión. Dime Toby. Toda esa gente no vota, verdad?
PD: Recordeu el 1800
Pons's blog 