En Sergi busca una història prou bona per les arracades d’un amic. Bé, dit així no s’entén res, val més que ho llegiu vosaltres mateixos en el seu post.
El cas es que justament m’ha quedat la idea que ell mateix havia suggerit sobre l’antic Egipte, i m’ha sorgit una història al respecte. Esperem que li agradi. Però si no li sembla prou bona no passa res, tots sabem que en Sergi no té gaire bon criteri…
Any 1922 D.C.
Howard Carter i el seu equip d’arqueòlegs patrocinats per Lord Carnarvon descobreixen la tomba de Tutankamon. A part de valuosos objectes d’or i altres pedres precioses, es descobreixen nous jeroglífics que mitjançant un estudi exhaustiu poden ser desxifrats. Tots? No, tots no. Resta una jeroglífic que no s’ha trobat en cap altre jaciment egipci i per tan no es possible identificar.Any 1327 A.C.
Tutankamon passeja amunt i avall de la seva cambra reial mentre es troba sumit en un desert de dubtes i temors (Una cultura menys resseca hauria utilitzat les paraules “un mar”). El seu problema son les lluites civils provocades per desavinences religioses. Heus aquí un problema d’una societat tan politeista. Però de cop se li ocorre una idea. Fa cridar al seu escrivà i li comença a dictar la solució. Però quan ja està acabant pateix un infart i mor entre espasmes inintel·ligibles. La última frase queda escrita de la següent manera: Àguila esprimatxada, ull, persona amb cap de coiot, home amb un pal, ocell assegut a terra i gargot.
PD: Recordeu el 1800