Cas típic 1825: noi li agrada noia, noi li agraden els resultats de l’estudi dels cognoms

Recordeu l’estudi dels cognoms de la UPF que em vaig apuntar fa un temps? No?! Tampoc es tan complicat! Només us demano que memoritzeu poc més de 1800 posts! Tampoc n’hi ha per tan! Està bé… Us posaré els enllaços…

• 1232: Quan em vaig apuntar a  l’estudi
• 1373: Confirmació de l’ADN Pons rebut!
• Enllaços d’interès com la web de la consulta de cognoms o la web de l’estudi.

Ja es poden consultar els resultats! Si ets dels que vas participar a l’estudi, es clar. Per començar un breu anàlisis sobre el cognom Pons:

Pons. Cognom ubicu. És el més freqüent a Menorca, on el porta un 5% de la població. Del nom llatí Pontius, derivat dePontus, el mar. Com a prenom es troba ja el s. X. Es bastant freqüent a la Barcelona del 1389, i també entre els immigrants occitans dels segles XVI i XVII, ja que és freqüent a l’Arièja, Lot, Aveyron, Lozère i Hautes-Alpes.

I concretament sobre el meu Haplogrup em diuen que:

I1-M253 va aparèixer fa 16.000 anys a Escandinàvia, on es troba majoritàriament. De fet, s’ha utilitzat com a marcador de les invasions vikingues a la Gran Bretanya. A la Península Ibèrica presenta una freqüència del 1.7% i és lleugerament més alta a Catalunya (3%). És possible que els voluntaris portadors d’aquest haplogrup tinguin un origen remot germànic. El polític nord-americà Alexander Hamilton i l’escriptor rus Lev Tolstoi pertanyen a aquest haplogrup.

Amb un mapa de la zona de l’Haplogrup i tot

Resumint, que soc avantpassat descendent d’un Viking. Això explica els meus ulls blaus, el meu cabell castany i la meva afició a saquejar pobles costers amb un Drakar.

Aclariment: Crec que no m’he explicat del tot bé amb això del cognom. Suposo que esperava que entrarieu a la web i us quedaria més clar el tema. Amb aquest estudi es vol analitzar dos factors que son el cognom per una banda i la zona d’origen mitjançant el genoma per l’altra, suposo que per relacionar que la gent que porta el mateix cognom té un passat genètic comú. En el meu cas, com que el cognom de Pons, tot i no ser molt típic, es força ubic, per tan dins dels Pons de l’estudi va haver molts haplogrups diferents (un haplogrup no es més que un grup gran d’haplotips, que són sèries d’al·lels en llocs específics d’un cromosoma), per tan es tracta de Pons de diferents llocs.
El cognom “Pons” no té res de víking, el que té un passat víking es una part de la gent que porta el cognom de Pons, es a dir, estudiant la ordenació d’uns al·lels específics del cromosoma poden fer comparacions amb les dades conegudes i determinar d’on provenen els meus avantpassats (aquí em refereixo a mil·lennis, en quan la creació del cognom Pons “només” tindrà segles). Perquè poguessin estudiar això els hi vaig haver d’enviar realment saliva meva dins d’una proveta amb un líquid especial per tal de conservar el meu ADN. Per tan espero que la saliva l’hagin fet servir única i exclusivament per això i no la guardin per incriminar-me en alguna escena d’un crim…

Cas típic 1824: noi li agrada noia, noi cerca el que no troba

Tothom ja coneix l’afició de la gent per trobar en aquest bloc a l’Scarlett johansson, però no es l’única cosa que cerquen els milions de visitants d’aquest bloc, vull dir a part dels tornavisos. Us deixo amb el top 10 particular de les millors cerques fetes per arribar en aquest bloc. I al costat els meus comentaris, perquè soc incapaç de quedar-me callat.

10-Que li agrada a un conill? Resposta: Les conilles i aquest bloc, següent pregunta.
9- Vacas en huelga. Com ho fan? deixen de produir llet?
8- Bienvenido a bordo, eres donante de organos? Aquesta es una frase del Medevac del Starcraft II
7- Hi ha qui et dona un agla per fer-te cagar un roure I jo que pensava que mai havia parlat de roures.
6- Culo chorreando chocolate Sense comentaris.
5- Les mosses estan bones Home, n’hi ha de tot…
4- Aprende a pegar sellos cursos presencials de 200 hores amb pràctiques de grup.
3- Inigo montoya vs darth vader qui guanyaria? dificil tria.
2- Ardillas en ropa interior Hi ha parafílies i parafílies, però aquesta està en el top 5 segur.
1- Ver a raphael en directo mola, pero mola más cuando estaban todas las tortugas ninja juntas Simplement el guanyador indiscutible.

Cas típic 1823: noi li agrada noia, noi li agrada complir 8 anys

Amb l’excusa que aquest bloc compleix 8 anys (gràcies) m’he proposat aconseguir la felicitació del màxim de blocs possibles. Per tan, el que intentaré fer al llarg del dia d’avui es entrar en tots els blocs que conegui i que estiguin “vius” i demanar la felicitació amb el següent missatge:

Avui el meu bloc compleix 8 anys i faries que fos el bloc més feliç de la catosfera si et passessis a felicitar-lo, moltes gràcies!

Com a mínim espero batre el record de 27 felicitacions de l’any passat!

Actualització: Aprofito per recordar aquest bonic post sobre el test de Captcha, espero que capteu la indirecta…
Actualització 2: Els de la moderació de comentaris que no us estranyi rebre comentaris repetits.

Cas típic 1822: noi li agrada noia, noi li agrada dividir en peces iguals

La solució l’enigme anterior.

1.- la cinquena va damunt la segona
2.- la setena va damunt la desena
3.- la tercera va damunt la vuitena
4.- la primera va damunt la sisena
5.- la novena va damunt la quarta.

Guanyador: Consol

El nou enigma:

Com es pot dividir la següent peça en 4 figures idèntiques? (tan en forma com en mida)

Cas típic 1821: noi li agrada noia, noi no posa vídeos de Friends quan no sap què publicar

Circulen rumors totalment falsos e infundats que quan no se de què fer el post vaig al youtube i enganxo uns quants vídeos de Friends. Jo no soc així! jo no faria mai un post d’aquestes característiques! Posar vídeos de Scrubs es molt diferent a posar vídeos de Friends…

Cas típic 1820: noi li agrada noia, noi li agrada que li comentin

A arrel del post 1791 de les poques visites de final d’any, he arribat a la conclusió que em cal trobar una manera per aconseguir més comentaris. Comentaris amb contingut es clar, no em serveix de res que deixeu el gat sobre del teclat perquè premi les tecles amb les potes… Faré una mica de cas al comentari de l’Oriol, que per alguna cosa sembla que sigui un SEO, encara que realment no es SEO i  no tinc clar si realment ho ha sigut mai…

1. Aprofiteu per apuntar-vos al rss del bloc, que durant aquest mes  es gratuït! Si sou realment masoquistes també al dels comentaris.
2. Apunteu-vos a rebre els posts al mail! Es tan senzill com deixar un comentari i marcar la casella “Notify me of new posts via email.” Pels qui no sàpiguen anglès vol dir “Dono la meva ànima al Pons”. Oferta valida durant aquest més.
3. Seguiu-me al twitter. Si ets un primitiu home de les cavernes que en plena època de la interconnexió digital no té twitter, seguir-me a mi hauria de ser motiu més que suficient per crear-te un compte. Es més, si dius a twitter que vens de part meva l’alta el sortirà gratuita. Oferta vàlida només per aquest mes, es clar.
4. Regalar un pernil per cada comentari

A algú se li acudeix alguna altre idea genial per aconseguir més comentaris? Com ho feu en els vostres blocs per aconseguir comentaris?

PD: Qualsevol semblança amb el post 1105 es pura coincidència.

Cas típic 1819: noi li agrada noia, noi li agrada la segona temporada de l’Ala Oest

Segona temporada de l’ala oest vista! Va, intentaré fer un post sense espoilers.

Un cop solucionat el “problema” del final de la primera temporada, els capítols no tenen ni temps de tornar-se monòtons perquè arriba la incorporació esporàdica de Emily Procter, que la coneixereu de CSI Miami per ser Calleigh Duquesne. A part els protagonistes continuen tan brillants com sempre, però a més a més s’afegeixen capítols estranys però versemblants com ara el del obstruccionista (2×17).

Així doncs què? Què passa? Es la sèrie perfecte? No, no ho és, perquè justament els personatges son massa perfectes, tots son massa bons, son massa craks. Si fins hi tot el president ha guanyat un premi Nobel en economia! Qui es creu que algú tan competent acabaria com a president?

Mentre el final de la primera temporada es “un problema que explota de cop”, en la segona temporada el problema el vas descobrint en mica en mica i es van descobrint les implicacions fins que es fa públic. Paaaaaaam! I a més a més altres temes secundaris, perquè recordem que a EEUU sempre passa alguna cosa, i a sobre hi ha un cop d’efecte emocional que no esperava. Bufff quin final, encara tinc la pell de gallina! Haig d’abaixar el ritme, l’estic veient massa de pressa, amb aquest pas l’acabaré de seguida. Haig de posar altres sèries entremig.

(President amb tots)
– ¿Seria posible que solo hablasen dos a la vez?
[Segueixen parlant tots alhora…]
– Charlie! Me traes un par de aspirinas o mejor aún una arma para matar a alguno de estos.

(President i Leo)
– ¿Tengo que ir al concierto de la sinfónica de Reikiavik?
– Sí, porqué canceló la reunión con el embajador islandés de ayer
– ¿Y ese es mi castigo?
– Si, señor.
– Té daré 1.000 dolares si no me obligas a ir.
– La reunión era para tratar el tema de la ballenas.
– ¿A caso votan?

(President i Leo)
– Suecia tiene una tasa de alfabetización del 100%. ¿Como demonios lo hacen?
– A lo mejor no han contado bien
– Si, debe ser eso.

(Toby i agent de policia)
– ¿Está entrenada?
– Si.
– ¿Cuantas formas de matar sabe?
– ¿Cuantas formas hacen falta?

Per acabar, CJ i la lliga de cartògrafs per la igualtat del capítol 16 de la segona temporada.

Cas típic 1818: noi li agrada noia, noi li agrada saltar per la finestra

L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra – Jonas Jonasson (416 pàgines)

L’Allan es un suec que el dia que compleix 100 anys decideix fugar-se de la residència per viure la seva última aventura. Tot i tenir 100 anys, l’Allan es un individu força perillós, primera perquè mai no té de por de res, segona perquè després de 100 anys ha vist molt de mon, tercer perquè no li sap dir que no al alcohol i quarta perquè es un expert en explosius. D’aquesta manera, robar 50 milions de corones sueques a una organització criminal no es ni de bon tros la cosa més perillosa que l’Allan a fet, així doncs no té masses problemes per desfer-se dels membres d’aquesta organització mentre esquiva a la policia sueca.
Cansat de super homes, joves, super musculats, experts en arts marcials i tot tipus d’armes al estil Vin Diesel o Jason Statham? Doncs l’Allan no té cap d’aquestes característiques i aconsegueix escapar-se dels problemes fins hi tot millor que ells malgrat triplicar-lis l’edat.
El llibre intercala capítols de la història present amb la molt moguda vida anterior de l’Allan. Sembla ser que no hi ha esdeveniment rellevant mundial on l’Allan no s’hi hagi vist implicat d’una manera o altra. Vist el seu passat, trobes normal que l’avi necessiti l’acció que la residència d’avis no li pot proporcionar.
El llibre es una barreja de thriller i acció, però sobretot amb d’humor, especialment humor negre. Les situacions no son estricament còmiques sinó més aviat surrealistes. Lo bo del llibre es que es fàcil d’enganxar-te perquè la història es senzilla i amb acció. Es el típic llibre que sol agradar a tothom qui el llegeix.

—Pues ya está —dijo Allan, y miró al guardia inconsciente—. Ve con cuidado cuando retas a un sueco a beber si no eres finlandés o al menos ruso.

Como siempre, dejaba su vida en manos de Dios, pero si al señor Karlsson, mientras esperaban a que Dios se decidiese, se le ocurría alguna solución, él estaba convencido de que Dios no se lo tomaría a mal.

Nunca había visitado la capital. Una ciudad preciosa, desde luego, con agua y puentes sin volar por doquier.

Al parecer, el GRU y el KGB se habían calmado en la búsqueda del espía, y eso también era una excelente noticia. O como lo expresó Allan:
—Es preferible no tener a dos organizaciones de asesinos pisándote los talones que tenerlas.

Nota:7/10

Cas típic 1817: noi li agrada noia, noi li agraden les 10 temporades de Frasier

Frasier es una de les comèdies amb més temporades de la història. En total té 11 temporades amb uns 24 capítols cada una, capítol amunt, capítol avall. De moment he acabat de veure les 10 primeres temporades, que es diu molt ràpid, deu! Veus, molt ràpid. I aquí, per senyal de respecte faré un break important. No es pot afrontar la onzena i última temporada així de cop, seria fer-li un lleig a la sèrie. Necessita temps. Així doncs de moment ompliré el buit de la comèdia que deixa Frasier amb Modern Family, Como vaig conèixer a la teva mare i Big Bang. Però no serà un buit trist, sinó que sabré que encara hem queden els 24 capítols de la última temporada.
Frasier, es una de les poques excepcions on un spin-off supera clarament el nivell de la sèrie original. Encara que Cheers, té molt de renom, però com a divertida Frasier li dona un repàs.
A veure, la sèrie es antiga, per tan el tipus d’humor també ho és. Per tan, no espereu res al estil Modern Family o HIMYM. És un humor més clàssic, però això no vol dir que sigui dolent, es més un estil Friends (no tan bo) o al estil Senfield (no tan bo, però casi).
Com passa en la majoria de comèdies, no importa gaire el què passa sinó les situacions divertides que es produeixen. Per tan, com a realment destacable només tindriem (ara venen els dos espoilers), la filla de la Ross, i que en Nails i la Dafney han acabat junts.
Si el que esteu buscant es una comèdia senzilla i clàssica amb capítols de 20 minuts que us proporcioni somriures fàcils sense complicacions i ja heu vist Senfield, doncs Frasier es la vostra millor opció.

Cas típic 1816: noi li agrada noia, noi li agrada l’eco

Podria ser un mes com un altre i fer un relat conjunt normal com un altre mes qualsevol, però no! Avui aniré més lluny! Avui inspirant-me amb el quadre anomenat Ekko de Theodor Kittelsen us porto ciència, o com diria en Jesse Pinkman: “Yeah Science, Bitch!”

Si us fixeu bé veureu un ànec intentant fer eco

Coneixeu la llegenda urbana que diu: El grall d’un ànec no té eco? Doncs es falsa! Però l’origen d’aquesta afirmació prové perquè les variacions acústiques del grall d’un ànec i del seu eco són tan semblants que se superposen gairebé totalment. Molt bé però algú sap què son les variacions acústiques? Les variacions acústiques són el que anomenem “el timbre” d’un so, les combinacions d’harmònics que permeten distingir els sons. Quan sentim parlar a algú, podem reconèixer la seva veu perquè emet un munt de sons, però barrejats en certes proporcions. Aquesta barreja, que ja hem vist que es diu timbre, permet distingir un “La” tocat per un violí d’un altre “La” “cantat” per Justien Bieber, per exemple.
En la universitat de Salford van fer un experiment. Van gravar a un ànec en una cambra anecoica (amb parets recobertes d’escuma amb una geometria especial perquè no hi hagi eco), després el van gravar en una cambra de reverberació (just el contrari, es busca que el so duri el màxim possible) i després ho van gravar en camp obert amb una paret a prop, per escoltar un únic eco, si n’hi ha. Els resultats: claríssims. L’ànec produeix un eco. Les proves:

• Ànec en cambra anecoica
• Ànec en cambra de reverberació
• Ànec prop d’una paret

Finalment us deixo amb un vídeo dels experts en confirmar i desmentir mites els caçadors de mites!

Font: El tristament desaparegut bloc CPI

Cas típic 1815: noi li agrada noia, noi li agrada el millor post del 2013

Pensàveu que ja m’havia oblidat? Pensàveu que ja no recordava anunciar el guanyador del millor post del 2013? Doncs gairebé si… El cas es que amb la publicació d’aquest post tanco formalment el període de votació per decidir el millor post del 2013. Ja ho se que no havia avisat que el període de votació finalitzava avui, però de debò algú esperava una decisió que no fos unilateral per part meva en aquest bloc?

Si hi ha algun error amb el recompte de vots, no ho dubteu, la culpa es del becari.

• Tenim que en el tercer lloc com a post més votat hi ha un empat entre el peix del 1766 i el 1519 d’en Pratchett amb 5 punts cada un.
• La segona posició també es per un altre empatat concurs del 1500 i 1516 culte al Pons amb 6 vots.
• I el clar guanyador amb 13 punts es el post participatiu del 1800!

Reflexionant sobre el resultat em dono compte que justament el post més valorat de l’any se l’emporta l’únic post que no ha estat escrit íntegrament per mi. Ho veieu com té collons la cosa, no? Què voleu dir amb això? Què el millor de Pons’s Blog es quan no hi ha el Pons?! Un dia que us deixo fer un post (en el meu honor, faltaria més!) i us el preneu com el millor post. Us queixeu que soc un egòlatra i que em faig molta auto-propaganda (més de 180 posts de la categoria bloc ho demostren, es a dir, un de cada 10 posts del bloc va sobre el propi bloc, es a dir, es un metapost) però mira que vosaltres…

Cas típic 1814: noi li agrada noia, noi li agrada la nova pàgina de blocs

He arreglat la pestanya de blocs per què fa temps que la tenia força abandonada. Ara, a part dels blocs de ciència, els còmics, els d’humor, els d’informació variada, i els blocs personals famosos, he afegit els vostres blocs personals en els quals em deixo caure. Amb una mica de sort potser encara hi trobareu el vostre bloc. Sí, ja ho se, segurament m’he deixat algun que també visito i l’he passat per alt, però no vindrà pas d’un ara… Si de cas, si algú em veu pel seu bloc i no està en la llista, es pot queixar, segurament la seva queixa serà en va ja que tinc un talent especial per ignorar les queixes. Es broma, sense que serveixi de precedent, si el teu bloc no apareix per enlloc, no ho dubteu, ha sigut un error, feu’m-ho saber i us confirmo que ha estat un error i li poso, o potser no, potser es que realment no hi ha de ser…
Dintre de cada categoria els blocs apareixen ordenats alfabèticament segons la seva URL, però no descarto possibles errors d’ordre. Per qualsevol dubte o queixa sobre la pestanya de blocs, no ho dubteu, aquest es el post on heu de deixar el comentari, ja que si deixeu el comentari per exemple en el post 1807 que parla sobre la pestanya de llibres abandonats possiblement també us faré cas, però pensaré que sou uns desendreçats i no poseu les coses allà on toquen…

Cas típic 1813: noi li agrada noia, noi li agrada la tercera temporada de Homeland

No llegiu aquest post si encara no heu vist la tercera temporada de Homeland i teniu pensat veure-la.

Tan de bo la filla tingués el mateix protagonisme que el fill

Què li ha passat al nen? En 2 mesos representa que ha crescut més de mig metre? Què li donen per esmorzar un sac d’esteroides?
Què passa amb els principis de temporada que tots son avorrits? Com ho fan per començar tan malament les temporades? Si els finals com a mínim son tensos, perquè el primer capítol baixa tan la tensió? Es a dir, perquè en el primer capítol ja ens posem la trama de farciment per excel·lència, es a dir, la trama de la insuportable filla Daina. Què ens importa?! Es una sèrie de terroristes, què hi pinten els drames d’una adolescent depressiva? Segur que hi ha un o dos guionistes que tenen filles d’aquesta edat i per això ho han inclòs, no té cap altre explicació. Tan de bo realment s’hagués suïcidat i no hagués fet tan sols un intent, ens haguéssim estalviat la trama més fora de lloc de les sèries actuals.
Es molt divertida la cara de la Carrie enfada, vull dir que fa riure… I que faci veure que està sonada no vol dir que realment no estigui sonada. Com que van veure que fer tornar a la Carrie sonada com van fer al final de la primera temporada, va funcionar, doncs han tornat a fer el mateix amb la tercera. Poc originals, no ho sembla?
En el tercer capítol els productors es van queixar i van dir que estaven cansats de tan bla bla bla, així doncs obliguen que aparegui una situació tensa plena de sang amb el Bordy morint-se, es morirà? Es clar que no!
Tornant al tema de la odiosa filla, perquè realment estic temptat a saltar-me aquests trossos dels capítols i convertir-los en capítols de 25 minuts, crec que seria millor, però en fi, perquè la mare demana ajudar per buscar la seva filla a la persona que més odia del mon? Es a dir a la Carrie. Que estem sonats? vull dir, encara més?
Per cert, quina merda de vigilància que fan en Quinn, no? La seva feina no era vigilar la Carrie? Doncs perquè la segresten i no s’assabenta de res?
Quan per fi desapareix la Daina ens foten lo del embaràs. Es que no poden estar-se sense posar trames ficades amb calçador o que? Per cert, ara fa capítols que no surt en Brody. La veritat es que millor, després del ridícul capítol de Colòmbia millor que no surti res d’ell, es molt més interessant la trama de la CIA. Però bé, era obligatori que cap al final de la temporada tornés a sortir. I què fan? doncs tornar-lo boig. Si amb la Carrie funciona, perquè no amb en Brody? Doncs amb en Brody, ho sento, però no es tan divertit.

Si heu aconseguit superar els primers capítols de la tercera temporada ja només us queda la part bona, es a dir, la segona part de la temporada on realment la cosa es posa interessant i es on realment val la pena veure la sèrie. Tot i que una vegada més tornin a jugar amb el fet de si en Brody es un traïdor o no. Però això no ho havien fet ja en la primera i segona temporada? Doncs si, mira, doncs no s’han pogut estar de fer-ho també durant la tercera encara que només sigui durant la meitat d’un capítol. No cal dir, que la Carrie la torna a encertar una vegada més, no falla mai.

Sobre el final de la temporada res a objectar. Es més, es un bon final. Ho veieu com no costa tan fer bons finals? De fet podria ser un final de sèrie i tot. De fet tinc el pressentiment que la quarta temporada serà un error. En resum, continuo recomanant Homeland ja que es una sèrie notable, es a dir, un 7/10.

Cas típic 1812: noi li agrada noia, noi li agrada apilar monedes

La resposta al enigma anterior:

Sigui V la velocitat a que remem, C la velocitat de la corrent i L la longitud del trajecte tenim la següents equacions:
L/V+C =2 i 3 =L/V-C, aïllem la C en les equacions:
C = (L – 2V)/2 i (L-3V)/-3 = C igualem les equacions i tenim:
(L – 2V)/2 = (L-3V)/-3 => -3L + 6V = 2L -6V => 5L -12V = 0 => L = 12V/5
Això vol dir que per fer la meitat del camí trigaria 12/5 hores = 2,4 hores, per tan en tot el camí serien 4,8 hores, es a dir 4 hores i 48 minuts.

Guanyador: McAbeu

L’enigma d’aquesta setmana:

Hi ha 10 monedes tal i com es mostra la figura. El joc consisteix en agafar una moneda, saltar 2 monedes (o piles de monedes) i posar la moneda sobre la 3era moneda. Com es pot fer amb 5 moviments agrupar les monedes de tal manera que quedin les 5 parelles igualment espaiades?

Cas típic 1811: noi li agrada noia, noi li agrada el cementiri d’animals

El cementiri d’animals – Stephen King (488 pàgines)

El llibre està dividit en tres parts de diferent mida. Les dues primeres parts son més o menys igual de llargues, a com a mínim a mi m’ha fet aquesta impressió, però la tercera es clarament la part més curta. En la primera part la història es la vida normal de la típica família americana que es trasllada a viure en un poblet, i quan dic típica, vull dir molt típica, es a dir, pare, mare, fill i filla. En la primera part tot es normal i fins hi tot diríem que avorrit. En la segona part el pare de família i també protagonista es troba amb una situació estranya, a partir d’aquí hi ha una desgracia i després el pare pren una mala decisió. I això en porta en la tercera i última part que es una orgia de mort i destrucció total.
Suposo que tractant-se d’un llibre del Stephen King no cal dir-ho, però l’acció transcorre en un poblet de mala mort de Maine, com gairebé tots els llibres d’aquest autor. Ja sabeu, si voleu morir d’alguna manera horrible aneu a Maine.
Per cert, el més terrorific de la novela es el gat. Però no es culpa del felí. Es culpa del senyor King, que sempre que fa aparèixer una mascota en el seus llibres, la converteix en un monstre assassí, ja sigui un gat, un gos, un hamster o un peix pallasso.
La mala nota del llibre es deguda principalment a la primera part que es avorrida. També es culpa de la segona part, que tot i ser millor que la primera també es avorrida. I de fet, també es culpa de la tercera part, que tot i ser millor que les dues primeres es previsible i molt ridícula.

Louis Creed pensaría después que el último día realmente feliz de toda su vida fue el 24 de marzo de 1984.

Nota: 3/10