Arxivar per 2014-01-03

Un any més la categoria llibres ha quedat ben sortida de títols que m’he llegit. Però hi ha llibres a l’ombra que no han tingut l’honor d’aparèixer en post propi com a llibres llegits. Son els llibres que no han arribat al Nivell Mínim de Qualitat Pons també conegut com NMQP. Aquests llibres son aquells els quals he intentat llegir, però després de dedicar-hi un temps a les seves primeres pàgines he desistit ja que eren poc menys que insofribles segons el meu gust. Són els següents:

  • Matadero cinco – Kurt Vonnegut: 19 % llegit,  pàgina 39 de 197. El llibre intenta explicar el bombardeig de la ciutat de Dresden durant al segona guerra mundial, però es passa més estona parlant de com fer el propi llibre que no pas sobre el contingut. Saltant inconnexament d’una situació a l’altre. Perquè el vaig voler llegir? Per què hi ha viatges en el temps, hi ha extraterrestres i comèdia negra. El problema es que tot es absurd i sense sentit, el protagonista sembla un tarat mental que s’ho estigui imaginant tot.
  • El Maestro y la MargaritaMijaíl Bulgákov: 14% llegit, pàgina 65 de 454. La sinopsis del llibre es realment prometedora: Popular sàtira soviètica relata la visita del diable a l’atea Unió Soviètica, on sembra el caos enmig d’una societat sufocada pel burocràtic ordre social. El problema es que es nota que es vella, del 1941 concretament. La novel·la va amb dos parts, una en el  Moscou “actual” que es bastant tediosa tot i tenir escenes d’acció explicades de manera bastant caòtica i plenes de se sense sentits per part dels protagonistes. Per l’altra banda encara pitjor, la crucificació de Jesús, que com a mínim no es tan caòtica ni plena de sense sentits, però es pesada e insuportable. Serà una de les novel·les russes més importants, però sembla ser que no se apreciar el talent rus.
  • ItStephen King. 10% del llibre, 145 pàgines de 1420. Un altre llibre abandonat per culpa de la mania que té l’autor en anar-se per les branques i divagar amb històries dels personatges que venen poc o gens a compte de la trama principal. El que seria la extensió normal d’un quart de llibre, per en King es només la presentació d’un dels personatges. I quan dic presentació vull dir que ens ha d’explicar la història de la seva vida, i això tots els personatges. I no estic parlant de vides interessants. Son vides normals i corrents. Senyor King ha d’apendre a anar més al gra!