Un any més la categoria llibres ha quedat ben sortida de títols que m’he llegit. Però hi ha llibres a l’ombra que no han tingut l’honor d’aparèixer en post propi com a llibres llegits. Son els llibres que no han arribat al Nivell Mínim de Qualitat Pons també conegut com NMQP. Aquests llibres son aquells els quals he intentat llegir, però després de dedicar-hi un temps a les seves primeres pàgines he desistit ja que eren poc menys que insofribles segons el meu gust. Són els següents:
- Matadero cinco – Kurt Vonnegut: 19 % llegit, pàgina 39 de 197. El llibre intenta explicar el bombardeig de la ciutat de Dresden durant al segona guerra mundial, però es passa més estona parlant de com fer el propi llibre que no pas sobre el contingut. Saltant inconnexament d’una situació a l’altre. Perquè el vaig voler llegir? Per què hi ha viatges en el temps, hi ha extraterrestres i comèdia negra. El problema es que tot es absurd i sense sentit, el protagonista sembla un tarat mental que s’ho estigui imaginant tot.
- El Maestro y la Margarita – Mijaíl Bulgákov: 14% llegit, pàgina 65 de 454. La sinopsis del llibre es realment prometedora: Popular sàtira soviètica relata la visita del diable a l’atea Unió Soviètica, on sembra el caos enmig d’una societat sufocada pel burocràtic ordre social. El problema es que es nota que es vella, del 1941 concretament. La novel·la va amb dos parts, una en el Moscou “actual” que es bastant tediosa tot i tenir escenes d’acció explicades de manera bastant caòtica i plenes de se sense sentits per part dels protagonistes. Per l’altra banda encara pitjor, la crucificació de Jesús, que com a mínim no es tan caòtica ni plena de sense sentits, però es pesada e insuportable. Serà una de les novel·les russes més importants, però sembla ser que no se apreciar el talent rus.
- It – Stephen King. 10% del llibre, 145 pàgines de 1420. Un altre llibre abandonat per culpa de la mania que té l’autor en anar-se per les branques i divagar amb històries dels personatges que venen poc o gens a compte de la trama principal. El que seria la extensió normal d’un quart de llibre, per en King es només la presentació d’un dels personatges. I quan dic presentació vull dir que ens ha d’explicar la història de la seva vida, i això tots els personatges. I no estic parlant de vides interessants. Son vides normals i corrents. Senyor King ha d’apendre a anar més al gra!
Pons's blog 
Sóc la primera?
Ai, sí, sóc la primera! :D
(un momentet que llegeixo el post i comento comme il faut
intentant robar la segona posició d’en Xexu en la llista de comentaristes, no…?
Completament d’acord: cal donar un marge, però si un llibre no t’enganxa abans d’haver-ne llegit la cinquena part, no cal seguir perdent el temps. Només espero, per la salut de la teva economia, que siguis un client habitual de les biblioteques (i quina sorpresa amb Stephen King: pensava que era més addictiu).
No et preocupis, abans era super fan de les biblioteques, però ara tinc el llibre electrònic.
Si et fixes cap dels llibres llistats no arriba a un 20% de llibre llegit. :-P
Quant un llibre no acaba d’enganxar el millor es passar pàgina i a per un altre. Totalment d’acord. Com que no he llegit cap d’ells ja els apunto com a “pensar-ho dues vegades abans de començar”
no facis cas del meu criteri lector, es veu que es diferent a la “gent normal”
Quan! Quan, quan, quan!
Per protegir l’integritat mental dels becaris, a aquest bloc un ha d’escriure “quan” per a referències temporals i “quant” per a quantitatives.
Pons!! necessito la teva ajuda, una recomanació de llibre per un noi de 16 que llegeix mooolt i llibres d’aquests que t’agraden a tu
Moltes gràcies
em llegiré el maestro y la amrgarita perquè tothom (menys tu) diu que és brutal!! i ja et diré la meva opinió
té 16 i llegeix? vols dir que es humà? jo amb 16 anys no llegia si no era per obligació, crec que jo amb 16 o 17 anys em vaig llegir el hobbit i gràcies.
Regala Terry Pratchett.
A mi tampoc m’agrada la palla….als llibres. Per enganxar a la gent no els pots estar explicant en varies pàgines com va vestit el personatge.
I encara que no siguin descripcions, les històries que no toquen tampoc les vols llegir. Per exemple, si et prometen la història d’un pallasso terrorífic no pots perdre 50 pàgines explicant la avorrida vida d’una merda de poblet de Maine. Tu el que esperes es una orgia de mort i destrucció, coi!
I ara què en faràs d’aquests pobres llibres?
tot el que havia de fer ja ho he fet, es a dir, he fet un post avisant als incauts.
Pensaves que els cremaria, oi? :-D
Dels tres he llegit només el primer, i el vaig acabar, però amb moltes dificultats. Ho vaig fer perquè és realment difícil que jo deixi un llibre, i la gent no m’entén massa, però em solc forçar a acabar-los. Aquest és un dels que hauria pogut deixar tranquil·lament. Vonnegut és una mica massa dur per mi, l’any passat vaig fer un segon intent amb ‘Bressol de gat’ i va millorar una mica la cosa, però igualment, és massa complicat.
veig que no soc un incomprès
si vols apreciar el talent rus, amb Ànna Karènina, d’en Tolstoi (no toston) ja faràs. Però, si vols que et sigui franca, amb els llibres que dius que llegeixes, potser no et vindrà de gust, per la cosa de la rapidesa. Ets un occidental reading consumer (ORC pels amics) i els russos tenen massa pòsit oriental (i raru de collons, perquè no dir-ho). Tot i així, a mi em molen alguns, però tots són molt vells i molt morts. Dostoievski’s powa!
he aprés la lliçó passarà molt de temps abans no torni a caure un rus a les meves mans
Una hamburguesa! (per allò de bistec rus…)
Bé… després d’aquesta entrada triomfal… passo a saludar-te pel teu bloc. Hi he estat donant voltes, llegint aquí i allà, i hi ha feina per estona :p
Si em permets, per exemple, jo It el vaig llegir i aquestes parts tan divagadores són part del que m’agrada de King, potser va a gustos (sino la saga de 7 llibres de 1000 pàgines de La Torre Oscura no s’hagués ni editat hehe). Goso proposar-te Carrie, petit, intens i brutal. Però tot són gustos!
Ah! [Colombo mode=on] Val a dir que El Hobbit, i Tolkien en general, descripcions, el que vénen a ser descripcions, en té poques ;)
Salutacions molt cordials! Una forta abraçada i molt bon any Senyor Pons!
La saga de la torre obscura també l’he deixat a mitges. Em vaig llegir els 3 primers llibres i vaig prometre que cap més.
Carrie també l’he llegit, i tot i que no es cap meravella, com a mínim supera de llarg la peli.
Bony any senyora dels albercocs!
PD: Millor no faig comentaris sobre la entrada triomfal :P
Només 3 llibres inacabats? Doncs en aquest apartat et guanyo… Això sí dels tresque cites, ni idea!
aquest any si, en total n’hi ha bastants més, ja els anireu veient
El Pons té bon criteri per escollir els llibres a llegir! Els no acabats del 2013 els va escollir el becari. Què et pensaves?!
Aquest rus que dius no me l’he llegit però com que sóc fan de molts russos me l’apunto. Abans era incapaç de deixar un llibre per acabar, però per sort meva ara ja no tinc tants miraments. Encara em costa, però si no convencen… fora, que hi ha tants llibres per llegir… Veus amb l’Stephen King sí que et faré cas perquè ja d’entrada no m’atrau gens.
Bon any 2014!
Es veu que pels russos es tota una obra de culte, però com ja dit els llibres de russos no fan per mi. En canvi els videoclips amb russos com ara aquest m’agraden molt.
No n’he llegit cap dels 3, però els primers 2 semblen interessants. Sobre tot el primer, que el segon només amb el resum ja em recorda coses viscudes. Potser me’ls apunto…
Si vols llegir russos – i si no vols també – jo et recomanaria agafar unes novel-les curtes de Lev Tolstoi. Pensa que aquest home va ser un personatge remarcable, un comte que al final de la seva vida va començar a invertir en l’educació dels pagesos russos. La visió que va tenir de la seva epoca era bastant realista, per tant val la pena llegir-lo per entendre una mica el context històric de Rússia. Així aconseguiràs lligar amb qualsevol rossa maca que vagi de turista per Bcn. :-D
no em convenç, d’escriptors russos, ara bé, pel què fa a les russes turistes ja es una altra cosa :P
és que hi ha llibres que són de mal llegir….
directament hi ha llibres criminals
Vaig deixar lo Vonnegut. Los altres no els conec…Sempre hi ha un llibre nostre, i havent-n’hi tants, és normal.
Salut i bona lectura!
sense salut no hi ha bona lectura ni res de res
El llibre de vonnegut val la pena només pel personatge de Kilgore Trout, màgnific, la novela en sí és caòtica, és força diferent del que he llegit de ciencia ficció però és fàcil de llegir, és curtíssim! Dels russos de moment només he llegit Anton Chejov i francament m’encanta. Per cert jo vaig legir un 10% de la montanya màgica de Tommas Mann un verdader rollo.
D’adolescent vaig llegir-me un munt de llibres de King, entre ells, IT i m’agradaven tots! Ara fa molt de temps que no llegeixo res seu, potser hauria d’actualitzar-me
ara està de moda la cúpula, però tothom diu que es torna a allargar massa pel que es la historia
si tu ho dius…
Un bon amic meu també ho diu :-D
Cavalls cap a la fosca de Baltasar Porcell, David Copperfield de Charles Dickens i In cold blood de Truman Capote. Infumables.
prenc bona nota
Ostres, per mi In cold blood és totalment el contrari a infumable, i me’l vaig cruspir en res. Suposo que això vol dir que més val que en Pons s’allunyi d’ell hehehe
Iep! Tan sols comentar que ja tens les respostes del Tarot! Genial IT de King em va fer passar un esfereïdor estiu quan tenia 16 anys!
aquest deu ser el problema que ja no tinc 16 anys
Doncs si no son dignes de ser llegits, xq de ser comentades les seves ressenyes?
m’agrada recomanar tant lo bo com lo dolent
Apa, jo no havia vist aquesta entrada…
No vull dir-ho, però és inevitable, tots dos ho sabem encara que volem negar-ho. Però la veritat és que… som totalment oposats amb els llibres!
Matadero cinco em va agradar molt. Ara, també és veritat que al recomanar-lo no he tingut gaire èxit. El maestro y Margarita porto llegit un 65%, del que fins el 55% ho he trobat GENIAL, però ha començat una part que no m’estava convencent i ho he deixat per més endavant. De It que dir-te, si me’l vaig llegir de joveneta varies vegades! Però ara no crec que ho fes, més que res pel volum. La majoria de vegades m’agrada que en King s’enrotlli, és el seu estil, afegir histories que et fot en calçador.
Sempre pots fer servir el meu blog per fer el contrari de les meves recomanacions i anti-recomanacions, hehehe
Ho tindré en compte, gràcies!