Cas típic 1811: noi li agrada noia, noi li agrada el cementiri d’animals

Posted: 2014-01-13 in Llibres

libros_61_IMAGEN1

El cementiri d’animals – Stephen King

El llibre està dividit en tres parts de diferent mida. Les dues primeres parts son més o menys igual de llargues, a com a mínim a mi m’ha fet aquesta impressió, però la tercera es clarament la part més curta. En la primera part la història es la vida normal de la típica família americana que es trasllada a viure en un poblet, i quan dic típica, vull dir molt típica, es a dir, pare, mare, fill i filla. En la primera part tot es normal i fins hi tot diríem que avorrit. En la segona part el pare de família i també protagonista es troba amb una situació estranya, a partir d’aquí hi ha una desgracia i després el pare pren una mala decisió. I això en porta en la tercera i última part que es una orgia de mort i destrucció total.
Suposo que tractant-se d’un llibre del Stephen King no cal dir-ho, però l’acció transcorre en un poblet de mala mort de Maine, com gairebé tots els llibres d’aquest autor. Ja sabeu, si voleu morir d’alguna manera horrible aneu a Maine.
Per cert, el més terrorific de la novela es el gat. Però no es culpa del felí. Es culpa del senyor King, que sempre que fa aparèixer una mascota en el seus llibres, la converteix en un monstre assassí, ja sigui un gat, un gos, un hamster o un peix pallasso.
La mala nota del llibre es deguda principalment a la primera part que es avorrida. També es culpa de la segona part, que tot i ser millor que la primera també es avorrida. I de fet, també es culpa de la tercera part, que tot i ser millor que les dues primeres es previsible i molt ridícula.

Louis Creed pensaría después que el último día realmente feliz de toda su vida fue el 24 de marzo de 1984.

Nota: 3/10

Anuncis
Comentaris
  1. ahse ha dit:

    Suspito que els de la protecció dels animals l’haurien de portar a un jutge…
    A més a més, tot i no haver llegit el llibre, crec que la puntuació que li has posat a aquest llibre és massa alta.

  2. McAbeu ha dit:

    No he llegit el llibre, recordo això si haver vist la pel·lícula però fa tant de temps que només en tinc un record ben vague. Tan vague que quan he volgut recordar una pel·lícula de terror amb un gat només m’ha vingut al cap una escena de Re-Animator i cap de les d’aquesta pel·lícula. Suposo que això vol dir que la pel·lícula em va impressionar tant a mi, com a tu t’ha impressionat el llibre.

  3. XeXu ha dit:

    Una joia de llibre, vaja. Del teu post només faré cas d’una cosa: no aniré a Maine. No he llegit res de King, ja que a mi aquestes coses de terror… De vegades penso que n’hauria de llegir algun, però serà per coses per llegir.

  4. JOMATEIXA ha dit:

    He llegit algun llibre d’aquest autor, però ho evito tot el que puc. Pel bé de la meva salut

  5. Ostres, doncs jo d’adolescent vaig llegir-ne un munt. De fet vaig comprar-me tota la col·lecció (uns toms amb el llom daurat que sortien mensualment), Aquest també hi era però tens raó que no és dels millors. Ara fa anys que no llegeixo res d’ell (però acabo de finalitzar la seva col·lecció a l’Il·lustrum i,sorprenentment, encara me’n recordo força de les seves històries flipades)

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s