Podria ser un mes com un altre i fer un relat conjunt normal com un altre mes qualsevol, però no! Avui aniré més lluny! Avui inspirant-me amb el quadre anomenat Ekko de Theodor Kittelsen us porto ciència, o com diria en Jesse Pinkman: “Yeah Science, Bitch!”
Si us fixeu bé veureu un ànec intentant fer eco
Coneixeu la llegenda urbana que diu: El grall d’un ànec no té eco? Doncs es falsa! Però l’origen d’aquesta afirmació prové perquè les variacions acústiques del grall d’un ànec i del seu eco són tan semblants que se superposen gairebé totalment. Molt bé però algú sap què son les variacions acústiques? Les variacions acústiques són el que anomenem “el timbre” d’un so, les combinacions d’harmònics que permeten distingir els sons. Quan sentim parlar a algú, podem reconèixer la seva veu perquè emet un munt de sons, però barrejats en certes proporcions. Aquesta barreja, que ja hem vist que es diu timbre, permet distingir un “La” tocat per un violí d’un altre “La” “cantat” per Justien Bieber, per exemple.
En la universitat de Salford van fer un experiment. Van gravar a un ànec en una cambra anecoica (amb parets recobertes d’escuma amb una geometria especial perquè no hi hagi eco), després el van gravar en una cambra de reverberació (just el contrari, es busca que el so duri el màxim possible) i després ho van gravar en camp obert amb una paret a prop, per escoltar un únic eco, si n’hi ha. Els resultats: claríssims. L’ànec produeix un eco. Les proves:
Finalment us deixo amb un vídeo dels experts en confirmar i desmentir mites els caçadors de mites!
Font: El tristament desaparegut bloc CPI
Pons's blog 