Podria ser un mes com un altre i fer un relat conjunt normal com un altre mes qualsevol, però no! Avui aniré més lluny! Avui inspirant-me amb el quadre anomenat Ekko de Theodor Kittelsen us porto ciència, o com diria en Jesse Pinkman: “Yeah Science, Bitch!”
Si us fixeu bé veureu un ànec intentant fer eco
Coneixeu la llegenda urbana que diu: El grall d’un ànec no té eco? Doncs es falsa! Però l’origen d’aquesta afirmació prové perquè les variacions acústiques del grall d’un ànec i del seu eco són tan semblants que se superposen gairebé totalment. Molt bé però algú sap què son les variacions acústiques? Les variacions acústiques són el que anomenem “el timbre” d’un so, les combinacions d’harmònics que permeten distingir els sons. Quan sentim parlar a algú, podem reconèixer la seva veu perquè emet un munt de sons, però barrejats en certes proporcions. Aquesta barreja, que ja hem vist que es diu timbre, permet distingir un “La” tocat per un violí d’un altre “La” “cantat” per Justien Bieber, per exemple.
En la universitat de Salford van fer un experiment. Van gravar a un ànec en una cambra anecoica (amb parets recobertes d’escuma amb una geometria especial perquè no hi hagi eco), després el van gravar en una cambra de reverberació (just el contrari, es busca que el so duri el màxim possible) i després ho van gravar en camp obert amb una paret a prop, per escoltar un únic eco, si n’hi ha. Els resultats: claríssims. L’ànec produeix un eco. Les proves:
Finalment us deixo amb un vídeo dels experts en confirmar i desmentir mites els caçadors de mites!
Font: El tristament desaparegut bloc CPI
Pons's blog 
El becari… La URL on es poden trobar els anecs és aquesta:
anec fent soroll
arreglat ;)
No tenia ni idea de que existís aquest mite i resulta que ja ha estat refutat.
hi ha tantes coses que tu no saps i jo si! :P
Tu ets el Tomàs l’incrèdul, oi? Millor reconeix que no t’ho volies creure: la saviesa del Pons no té limits ^^
T’equivoques AhSe, i tant que em crec que en PONS sap moltes coses que jo no sé…
Ja veig que al final hauré d’admetre, com vosaltres dos no pareu de recordar-me als posts dels enigmes, que sóc humà :-D
Això és una gran veritat. McAbeu és humà i el Pons és una divinitat ^^
els ànecs t’estaran infinitament agraïts. cal reivindicar-los, a n’ells i el seu eco.
i les oques també!
Suposo que aquesta teoria també és bona per a les persones que tenen veu d’ànec. Ara ja sabem perquè la veu de Montoro també ressona.
Fita
veu d’ànec? es la primera vegada que ho sento
Aquí manca l’estudi de la teva veu.
Gràcies per introduir-nos en aquest món tan sorprenent!!
Aferradetes i bona setmana! :)
la meva veu es molt maca, com tot lo que jo tinc :P
La veu del Pons és millor que la música de les esferes!!
Ostres tu, un relat de ciència ficció! Perquè tot això que expliques és ciència ficció, no?
es real com la vida mateixa, si poses un ànec a la teva vida ho descobriràs ;)
Per un preu mòdic el Pons et podria dirigir cap a una bassa amb anecs…
No sé si un ànec a casa s’entendria amb el meu gat. I total, per saber si el seu crit té eco… només em faltaria això, que es posessin a fer un concert els dos junts.
T’animo a provar la combinació, gravar el concert i fer-ne un post sobre l’esdeveniment! ^^
Hauràs d’ampliar la fauna a casa i adoptar un ànec! En aquesta edició dels relats conjunts t’has superat.
A casa meva ja hi ha un animal més del necessari, per tan no en posaré més.
Què dius! Li menjarà el pobre peix!
El meu ànec, la veu d’ànec del qual és molt maca també, com tot el que ell en té, vos està completament agrait per la vostra científica aportació.
Pons’s blog, satisfent els ànecs des de 2006 ^^
El que no trobis tu…
El Pons hi és a tot arreu! El Pons ho veu i ho sap tot!
Visca el Pons!!
Llegenda urbana de difícil trajecte davant la ciència gastronòmica a França. Quantes carreres artístiques acabades en un confit d’ànec!
o un ànec a la taronja
un gran relat molt pons senyor pons…..
no es un relat, es ciència! bitch….
Això sí que és ciència! em trec el barret :)
Portes barret? Com en Heisenberg? ^^
Molt interessant, molt ben documentat, molt didàctic… Tan sols una cosa a dir: tants científics, tants recursos, tants periodistes… no tenen cap altra qüestió a investigar? A vegades crec que els camins de la ciència són inescrutables.
Sempre hi ha coses més importants a investigar. Però no es poden parar totes les investigacions i accions fins a acabar amb la fam al mon…
I el grall de l’ànec mut del Penedès, té eco??
Si que en té, el que passa es que l’eco també es mut.
Visca el Pons ^^
Com que no coineixia la llegenda urbana, l’experiment em sembla una mica estrany. Però està bé per desmuntar llegendes, que no ens porten mai enlloc. Encara que algunes si que es compleixin!
Es el típic mite que venia en els power points de curiositats, just entre “no et pots llepar el colze” i “les vaques poden pujar escales però no poden baixar-les”
Cas típic noia respon a noi.