Arxivar per 2014-01-22

9788496735651

L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra – Jonas Jonasson

L’Allan es un suec que el dia que compleix 100 anys decideix fugar-se de la residència per viure la seva última aventura. Tot i tenir 100 anys, l’Allan es un individu força perillós, primera perquè mai no té de por de res, segona perquè després de 100 anys ha vist molt de mon, tercer perquè no li sap dir que no al alcohol i quarta perquè es un expert en explosius. D’aquesta manera, robar 50 milions de corones sueques a una organització criminal no es ni de bon tros la cosa més perillosa que l’Allan a fet, així doncs no té masses problemes per desfer-se dels membres d’aquesta organització mentre esquiva a la policia sueca.
Cansat de super homes, joves, super musculats, experts en arts marcials i tot tipus d’armes al estil Vin Diesel o Jason Statham? Doncs l’Allan no té cap d’aquestes característiques i aconsegueix escapar-se dels problemes fins hi tot millor que ells malgrat triplicar-lis l’edat.
El llibre intercala capítols de la història present amb la molt moguda vida anterior de l’Allan. Sembla ser que no hi ha esdeveniment rellevant mundial on l’Allan no s’hi hagi vist implicat d’una manera o altra. Vist el seu passat, trobes normal que l’avi necessiti l’acció que la residència d’avis no li pot proporcionar.
El llibre es una barreja de thriller i acció, però sobretot amb d’humor, especialment humor negre. Les situacions no son estricament còmiques sinó més aviat surrealistes. Lo bo del llibre es que es fàcil d’enganxar-te perquè la història es senzilla i amb acció. Es el típic llibre que sol agradar a tothom qui el llegeix.

—Pues ya está —dijo Allan, y miró al guardia inconsciente—. Ve con cuidado cuando retas a un sueco a beber si no eres finlandés o al menos ruso.

Como siempre, dejaba su vida en manos de Dios, pero si al señor Karlsson, mientras esperaban a que Dios se decidiese, se le ocurría alguna solución, él estaba convencido de que Dios no se lo tomaría a mal.

Nunca había visitado la capital. Una ciudad preciosa, desde luego, con agua y puentes sin volar por doquier.

Al parecer, el GRU y el KGB se habían calmado en la búsqueda del espía, y eso también era una excelente noticia. O como lo expresó Allan:
—Es preferible no tener a dos organizaciones de asesinos pisándote los talones que tenerlas.

Nota:7/10