L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra – Jonas Jonasson (416 pàgines)
L’Allan es un suec que el dia que compleix 100 anys decideix fugar-se de la residència per viure la seva última aventura. Tot i tenir 100 anys, l’Allan es un individu força perillós, primera perquè mai no té de por de res, segona perquè després de 100 anys ha vist molt de mon, tercer perquè no li sap dir que no al alcohol i quarta perquè es un expert en explosius. D’aquesta manera, robar 50 milions de corones sueques a una organització criminal no es ni de bon tros la cosa més perillosa que l’Allan a fet, així doncs no té masses problemes per desfer-se dels membres d’aquesta organització mentre esquiva a la policia sueca.
Cansat de super homes, joves, super musculats, experts en arts marcials i tot tipus d’armes al estil Vin Diesel o Jason Statham? Doncs l’Allan no té cap d’aquestes característiques i aconsegueix escapar-se dels problemes fins hi tot millor que ells malgrat triplicar-lis l’edat.
El llibre intercala capítols de la història present amb la molt moguda vida anterior de l’Allan. Sembla ser que no hi ha esdeveniment rellevant mundial on l’Allan no s’hi hagi vist implicat d’una manera o altra. Vist el seu passat, trobes normal que l’avi necessiti l’acció que la residència d’avis no li pot proporcionar.
El llibre es una barreja de thriller i acció, però sobretot amb d’humor, especialment humor negre. Les situacions no son estricament còmiques sinó més aviat surrealistes. Lo bo del llibre es que es fàcil d’enganxar-te perquè la història es senzilla i amb acció. Es el típic llibre que sol agradar a tothom qui el llegeix.
—Pues ya está —dijo Allan, y miró al guardia inconsciente—. Ve con cuidado cuando retas a un sueco a beber si no eres finlandés o al menos ruso.
Como siempre, dejaba su vida en manos de Dios, pero si al señor Karlsson, mientras esperaban a que Dios se decidiese, se le ocurría alguna solución, él estaba convencido de que Dios no se lo tomaría a mal.
Nunca había visitado la capital. Una ciudad preciosa, desde luego, con agua y puentes sin volar por doquier.
Al parecer, el GRU y el KGB se habían calmado en la búsqueda del espía, y eso también era una excelente noticia. O como lo expresó Allan:
—Es preferible no tener a dos organizaciones de asesinos pisándote los talones que tenerlas.
Nota:7/10
Pons's blog 
Ostres! Podria ser un bon llibre, com a mínim té pinta de ser original. La tapa del llibre també es veu atractiva, un avi amb vestit de conill rosa realment mola!
Com és que no hi ha una Kindle Edition del llibre!?
sempre te la pots baixar en epub i fer la conversió
Encara no l’he llegit però n’he sentit a parlar molt bé.
Després de la nota que li poses pot ser la definitiva.
Me l’apunto.
Pons’s blog, donant empentes definitives des de 2006 ^^
Esperem que si arribem als 100 anys, no hagin posat barrots a les residències d’avis.
Fita
100 anys son molts anys, eh? si arribo als 80 ja estaré més que content
Has d’esperar fins als 100 per poder escapar-te de la residencia!
el vaig llegir i era força distret. Potser només passarà a la història de la literatura pel títol però no et sap greu haver-lo llegit. :)
Qui vol alta literatura havent-hi llibres distrets?
està a la llista de properes lectures, però en sembla que avançarà uns quants llocs
Pons’s blog, avançant llocs des de 2006 ^^
Coincideixo amb la teva anàlisi, un llibre que sol agradar per la manera com està fet. No deixa de ser un llibre d’història contemporània, però el típic protagonista inventat que sol haver sempre aquest cop és molt peculiar. L’Allan és tot un crack, quin poder més gran que dóna la inconsciència! Ja no recordo quina puntuació li vaig donar, però passat el temps em sembla molt correcta la que li has donat tu. Cada cop em preocupo més per la coincidència dels nostres gustos.
Vigila! aviat acabaràs predicant l’obra de Terry Pratchett ;)
De tan surrealista em sembla una lectura atractiva. La poso a la llista!
A vegades fins hi tot m’espanto del poder de convicció que tinc :P
Sí però amb el Petit Príncep no ho vas aconseguir :p
Mire vostè: odie l’IKEA, els ABBA, Stieg Larsson i els seus acòlits.
Quan Catalunya siga independent, el nostre enemic no serà Espanya, ni França, sinó Suècia.
Et puc assegurar que tota semblança entre Jonas Jonasson i Stieg Larsson acaba amb la seva nacionalitat
També l’he llegit. Un humor especial, sí, un llibre una mica surrealista per mostrar la realitat, està força bé.
Surrealista? Ara entenc perquè el vaig trobar en l’apartat de ficció!
M’havien explicat que l’avi és una mena de Forrest Gun, ja tenia pensat llegir-me’l
Tenies pensat llegir-te’l? llavors he fet aquest post en va!
Efectivament, a mi també em va agradar, vaig somriure i vaig riure molt. Ara m’ha vingut al cap aquella peli del Woody Allen, Zelig, on el protagonista també apareix als moments claus de la història contemporània…
No la coneixia! i fa bona pinta!
Ahhhh, t’agradarà!
No em va agradar perquè em va sembla una revisió històrica mal intencionada. Vaig fer una donació a la biblioteca pública de la ciutat i els va agradar la donació.
Potser esperaves un llibre de rigorosa història?
El vaig veure en una llibreria i em va cridar l’atenció i m’han dit que és molt bo.
Què importa el que et diguin els altres quan ja tens la meva opinió?
Vols dir que l’opinió del Pons no és la primera a la que prestes atenció!!??
[…] L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra – Jonas Jonasson 7/10 […]
[…] creador de l’avi que va saltar per la finestra arriba la analfabeta que va salvar un país. Com veurem si llegim els dos llibres d’aquest […]
[…] de Jonas Jonasson es molt especial, si heu llegit l’avi que va saltar per la finestra o l’analfabeta ja ho sabreu, i Jonasson sempre segueix aquest estil, gent amb poc sentit […]