Bàsicament hi ha dos tipus de blocs que no m’agraden. Un d’ells son els blocs de poesia, l’altre tipus es el teu bloc! MUUHAHAHAHA. No, ara en serio, un altre dia si em plau ja us diré quin es l’altre tipus de bloc que no m’agrada. Avui en centraré a matxacar els bloc de poesia.
Els blocs de poesia no son dolents de per si. Lo dolent dels blocs de poesia tampoc son els posts. Lo dolent es el contingut del posts, es a dir la poesia. No m’agrada la poesia. Metàfores? coses que rimen? Frases que no s’entenen? Frases que es poden interpretar com un vol? Que estrany tot plegat, no?
En la poesia es més important el continent que el contingut, perquè si fos a la inversa farien servir la prosa que s’entén més clarament, si un sap escriure, es clar… Per mi el continent no es important. Un regal em fa la mateixa il·lusió ja sigui embolicat amb paper de diari que embolicat amb paper d’or, cinta de diamant i gomets de platí.
No vull dir que els blocs de poesia siguin dolents! No! No voldria pas que ningú em mal interpretés! El que vull dir es que son horribles! Segons el meu (equivocat?) gust, es clar. Per sort no tothom té el meu gust, per tan els blocs de poesia tenen el seu petit nínxol de mercat, mercat que jo no m’acosto ni que fos poesia escrita pel mateix Terry Pratchett! (Si us plau poseu-vos de peu cada vegada que anomeni a Terry Pratchett, no es mereix menys). Potser el meu desgrat pel mon de la poesia prové que no tinc gens de talent per crear res mínimament poètic? No em sembla possible perquè jo tinc talent per qualsevol cosa! Tan sigui una cosa que em proposi fer com sigui una cosa que no em proposi fer mai a la vida, justament per aquest segon grup es el que tinc més talent…
El director de màrqueting del bloc em va recomanar que no publiqués aquest post, que fent-ho segurament perdria els dos lectors que posen habitualment poesia en el seu bloc, però per altra banda un post amb marcades opinions personals i crítica contra un sector sempre desperta polèmica i ja sabeu, Pons’s blog, despertant polèmica des de 2006.
Resumint, que consti que no tinc res en contra la gent que escriu poesia, cadascú pot fer el que vulgui amb el seu temps d’oci. Però jo i la poesia No! Nein! Nein! Nein!