Bàsicament hi ha dos tipus de blocs que no m’agraden. Un d’ells son els blocs de poesia, l’altre tipus es el teu bloc! MUUHAHAHAHA. No, ara en serio, un altre dia si em plau ja us diré quin es l’altre tipus de bloc que no m’agrada. Avui en centraré a matxacar els bloc de poesia.
Els blocs de poesia no son dolents de per si. Lo dolent dels blocs de poesia tampoc son els posts. Lo dolent es el contingut del posts, es a dir la poesia. No m’agrada la poesia. Metàfores? coses que rimen? Frases que no s’entenen? Frases que es poden interpretar com un vol? Que estrany tot plegat, no?
En la poesia es més important el continent que el contingut, perquè si fos a la inversa farien servir la prosa que s’entén més clarament, si un sap escriure, es clar… Per mi el continent no es important. Un regal em fa la mateixa il·lusió ja sigui embolicat amb paper de diari que embolicat amb paper d’or, cinta de diamant i gomets de platí.
No vull dir que els blocs de poesia siguin dolents! No! No voldria pas que ningú em mal interpretés! El que vull dir es que son horribles! Segons el meu (equivocat?) gust, es clar. Per sort no tothom té el meu gust, per tan els blocs de poesia tenen el seu petit nínxol de mercat, mercat que jo no m’acosto ni que fos poesia escrita pel mateix Terry Pratchett! (Si us plau poseu-vos de peu cada vegada que anomeni a Terry Pratchett, no es mereix menys). Potser el meu desgrat pel mon de la poesia prové que no tinc gens de talent per crear res mínimament poètic? No em sembla possible perquè jo tinc talent per qualsevol cosa! Tan sigui una cosa que em proposi fer com sigui una cosa que no em proposi fer mai a la vida, justament per aquest segon grup es el que tinc més talent…
El director de màrqueting del bloc em va recomanar que no publiqués aquest post, que fent-ho segurament perdria els dos lectors que posen habitualment poesia en el seu bloc, però per altra banda un post amb marcades opinions personals i crítica contra un sector sempre desperta polèmica i ja sabeu, Pons’s blog, despertant polèmica des de 2006.
Resumint, que consti que no tinc res en contra la gent que escriu poesia, cadascú pot fer el que vulgui amb el seu temps d’oci. Però jo i la poesia No! Nein! Nein! Nein!
Pons's blog 
Tanmateix, em sembla recordar que una vegada vas escriure algun poema per participar en un blog col.lectiu, o una juguesca… o no… Potser hauria d’haver esperat a comentar a partir del tercer cafè
Sense probes no et crec
L’altre tipus de bloc que no mola no era el bloc de cuina?
De totes formes, cal tenir en compte unes coses:
– les cançons pop també tenen metàfores i coses que rimen, i segur no per això deixes d’escoltar-les
– qualsevol persona en qualsevol moment pot produir frases que no s’entenen o frases que necessiten un cert context per entendre’s
– cadascú interpreta el món sencer com un vol, gent i frases produidesò per la gent incloses. El cervell de cadascú funciona en base a un model intern propi i, almenys amb la tecnologia actual, impossible de _compartir_. Com sempre deia la gran AhSe de petita: “no hi ha qui em pugui entendre fins al dia que un pugui conectar-se en directe a un malson meu i viure’l al mateix temps que jo.”
Un cop considerat tot això, estic segura que el dia que Terry Pratchett produeixi un poema el llegiràs i l’aplaudiràs. Suposo que no serà un poema d’estil Byron i tal, però segur que ningú no es queixarà. És més, a aquest bloc no pot haver-hi dubte que el Pons té la capacitat d’escriure poesia i molt més, però com que no està interessat en aquest tipus de produccions literaries no ho farà. Visca el Pons!
Ja havia criticat als blocs de cuina? Vaja! Jo em pensava que mantenia el meu disgust cap a ells en secret…
Quin goig llegir-te al matí,
fins i tot el gall fa quiquiriquí!
Espero que t’agradi el rodolí ;)
preciós!
Tants esforços mirant de conquerir internet, tants comentaris deixats perquè et vinguessin a felicitar, i avui ho tires tot per terra amb aquest post. Incomptables unfollows. Jo tampoc ho entenc, però a la catos hi ha molts afició a la poesia. Fa relativament poc ja vaig declarar la meva aversió davant d’aquest gènere (amb un to diferent, és clar), i això que jo sí que recordo haver-ho intentat algun cop (tristament), però no, la poesia tampoc és per mi.
M’ha fet gràcia que parlessis de continent i contingut. No dubto que entre nosaltres hi ha grans poetes i poetesses, però no em trec del cap una cosa que vaig llegir, que feia una cosa així:
Si prems enter
moltes vegades
mentre escrius,
semblarà poesia.
Ja instintivament ho llegim en to poema. I em temo que molta gent creu que ja n’hi ha prou amb prémer enter, i això els fa uns grans poetes. Com els que pengem fotos a l’instagram, que ens creiem uns grans fotògrafs.
Ja veig que haig de suposar que tots els comentaris que li faltin a aquest post per arribar als 291 comentaris del post dels 8 anys es per culpa de que els blocaries poetes no m’han comentat…
Fica algun enllaç dels teus poemes amb enter.
diuen que en el nostre país (quin?) sota cada pedra hi viu un poeta. vistos alguns estic per posar-hi vorada perquè no gosin sortir-ne. ara, neng (mode baixllobregatina ON), quan és bo, quan dius hòstia això és un grafit de puta mare, aleshores ho és. i puntu.
vorada? grafit? ben bé que al baix llobregat parleu un altre idioma…
Sort que la gent normal vivim en caixetes fetes de formigó i maó, que sino…
Si Miquel Martí Pol no hagués escrit “Tot està per fer i tot és possible”, o l’Espriu no hagués escrit: “Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble” o ho haguéssin escrit en prosa, probablement el nostre país no estaria tan a prop de la llibertat com ho està ara.
Fita
però contra gustos…
O potser si ho haguessin escrit en prosa, els de Madrid ho haguessin entés…
O potser ja tindrieu un estat propi ^^
No t’agrada la poesia? Que estrany.
Estrany es el meu tercer cognom ;)
mmmmmmm……
Per fer-me riure aquest post ja té 10 points.
I la poesia, m’agrada sobretot la que entenc.
ja ja ja. És veritat.
I sí, algun poema m’ha fer eriçar els pelets. :)
Això em recorda que no tinc comptador de punts en les entrades del bloc
Un dia, sense saber com, et trobaràs llegint una poesia o algú te la llegirà, i t’agradarà, i t’agradarà molt… i de lluny sentiràs un MUAHAHAHAH col·lectiu de tots nosaltres….
No et deu agradar la poesia perquè no el teu cervell deu anar a dos mil per hora o més, tot el dia pensant amb el proper post….i la poesia necessita temps i sobretot espai mental el dia que s’aturi una mica només una mica.. t’agradarà…
Si no, és que ets un insensible!! (que també podria ser)
Que fort, m’ha dit insensible. Mira com tremolo del què m’afecta…
Jo només he dit que era una possibilitat, però crec que encara ets a temps de sucumbir als plaers de la poesia…
Vigila que com que li provoquis variacions inesperades de glucosa, li hauràs de pagar l’insulina!!
Doncs l’Starcraft és pura poesia :D
Tu també jugues al starcraft? tu fas cara de ser més de protoss
Que va! Els protoss són pels efeminats. Els homes de veritat juguem terran.
;)
Es clar, i els bitxus raros juguen amb zerg i els inestables com jo fem aleatori xD
No passa res, Pons007, no som perfectes.
Vosaltres no, però el Pons sí! Entens ara el problema, no?
Tens sort de que ami si m’agrada la poesia, però se’n dona molt malament escriure’n, per que si no et diria coses com :
“Fer sortir del capell cintes i flors,
una tórtora morta dar-la viva;
reconstruir la carta, excepte el tros
que té guardat el públic, em captiva.”
Per sort sempre puc recorre a Joan Brossa :)
Sisplau no entreu amb aus mortes al bloc!
Gràcies.
El que et deia no s’enten res, tórtora? cartes? flors? pfff
Has provat amb això?:
http://www.jabberwocky.com/carroll/jabber/jabberwocky.html
El que em faltaba, un escriptor i matemàtic fumat
Doncs jo estic segur que si el Terry Pratchett escrigués poesia li eixirien coses semblants al Jabberwock.
Només dues classes de blogs? Au, vinga, navega una mica: Internet està ple de classes de blogs que ni t’imagines, esperant no agradar-te!
Els altres tipus de blocs no es que no m’agradin, tant sols em produeixen indiferència. Però els de poesia es desgrat.
[…] que penséssiu que els únics tipus de blocs que no son del meu grat siguin els de poesia. I ara! Ni molt menys! Per sort, tinc odi a repartir entre molts tipus de blocs ;-) Està bé, odi […]