El Dragón Renacido – Robert Jordan (688 pàgines)
Ja he arribat al tercer llibre de la saga de la roda del temps! Suposo que tothom recorda el primer llibre anomenat L’ull del mon, oi? I també recordeu el segon llibre anomenat El despertar dels herois, no? I fins hi tot recordeu la preqüela anomenada Nova primavera, si? Segur que si, tots tres van ser posts de gran èxit ja que tinc el bloc ple de fans d’aquesta saga de llibres… Es curiós, ningú que no se l’hagi llegit coneix aquesta saga, però tothom que se l’ha llegit diu que es la millor saga que hi ha, això si, per poder dir això t’has de llegir 20 llibres força gruixuts. I pel que he vist, els primers, tot i no ser dolents, tampoc son res de l’altre mon.
Si voleu evitar conèixer el contingut de la trama del primer, segon i gran part del tercer llibre de la saga, millor salteu directament a l’últim paràgraf.
Després d’un pròleg sobre l’alt comandament de la Guàrdia de la LLum del qual no recordo pràcticament res dels personatges que hi intervenen descobrim amb horror que fins hi tot hi ha amics sinistres infiltrats en la Guàrdia de la Llum! Què serà el següent Aes Sedai servint a l’obscur? Ah calla, que això ja ens ho havien dit en el llibre anterior per si de cas no t’havies pres la molèstia de llegir la preqüela.
La trama continua passats uns pocs dies d’on es va acabar el segon llibre. Es a dir, el nostre Drac Renascut també conegut com a Rand Al’thor, també conegut com a camperol #1, està amb el seu grupet de gent del nord fent-li costat. Per cert, us heu fixat, que els bons sempre son els del nord? Per què els del sud solen ser els dolents? El fred aclareix les bones idees? La calor fa que et passis al cantó fosc? Qui sap… Amb ell també està el seu amic Perrin que es capaç de parlar amb els llops. Per què es capaç de fer tal cosa? Doncs perquè té els ulls grocs, fi de la explicació. Amb ell també la Moraine, la nostra Aes Sedai protagonista que ve acompanyada pel sempre impertèrrit, fred i letal guardià anomenat Lan. També hi ha la Min que pot veure el futur de la gent d’una manera tan ambigua que pràcticament mai sap interpretà el que veu. Finalment tenim un Ogier, que es un personatge d’una raça antiga, que es molt gros i que llegeix molt, sempre hi ha d’haver un personatge així per donar una mica de varietat en el grup.
En l’altre grup, arribant a Tar Valon tenim les 3 aprenents de bruixes, vull dir de Aes Sedai. Amb elles viatja en Mat mig mort per culpa d’un punyal, se l’ha clavat? No! Tan sols la portat a sobre massa temps, i resulta que es un punyal malvat. Com es que un punyal es malvat? Buff no feu preguntes complicades que sinó no acabarem mai.
A mesura que el llibre avança, per una banda tenim que en Perrin, la Moraine i els altres persegueixen en Rand entre els pobles de mala mort. Per cert, en Perrin cada dia té més por de convertir-se en un llop i per això no dorm. Ja ho veieu, en el nostre mon si dorms molt et converteixes en marmota, allà en canvi, et converteixes en llop, i a més a més literalment, començant pels ulls grocs. Mentrestant en Rand va trastornant el dia a dia tranquil del pobles, ja sigui tornant la llet de les vaques agre o fa que descobreixin petroli. Per l’altra banda en Matt, un cop recuperat del seu problema de dependència de la daga fuig d’amagat cap a Camelyn. Mentrestant les tres aprenents de bruixes rebran com a encàrrec de la jefa suprema de les bruixes la missió de desarticular una banda de bruixes dissidents que serveixen a aquell que no es pot anomenar, també anomenat el obscur, el pare de les mentides, el mal personificat, Balazhaemod (més o menys) i alguns altres noms ben xungos. Es curiós que totes les altres Aes Sedai estan ocupades fent coses tan importants com ara llegir llibres de la biblioteca, per tan la jefa només els hi pot encarregar una missió tan important i perillosa, pràcticament suïcida, a les nostres 3 protagonistes.
Si no us voleu quedar cecs intentant llegir el mapa de la Roda del Temps, millor feu clic per ampliar-lo
Tampoc em posaré a explicar tot el què passa en el totxo de llibre, simplement heu de saber que es una mica una road movie a tres bandes. Per una banda les tres aprenents de bruixes, per l’altra en Mat que té molta bona sort i per l’altra el noi amb els ulls grocs que té por de convertir-se amb llop. Tal com era d’esperar, els tres grupets més el Drac Renascut, que no en sabem res d’ell fins al final, es troben a Tear. Per cert, us he explicat qui es el Drac Renascut? No? Es en Rand, el típic camperol d’un poble de mala mort que resulta ser la reencarnació del tio més poderós del mon i que serà l’únic capaç de carregar-se el dolent més poderós del mon mundial, però com sempre passa en Rand encara no domina els seus poders a voluntat, però no passa res, té molts llibres per aprendre. A Tear hi ha la ciutadella més ben fortificada del mon i més ben defensada. Ha sigut assetjada per mil exercits però sempre s’ha mantingut inexpugnable. Això si, tots els nostres protagonistes aconsegueixen col·lar-se al seu interior sense cap mena de dificultat. De fet, ni tan sols ens expliquem com ho ha aconseguit en Rand, però es el Drac Renascut, això no es cap problema per ell. Tampoc ens expliquem com 200 Aiel es colen a dins. Per cert, per explicar-ho ràpid, un Aiel es com una espècie de ninja.
Fins a aquest punt del llibre, el més impressionant que havien fet havia sigut cremar uns gossos amb una bola de foc. En canvi, un cop dins de la Ciutadella de Tear tothom es baralla amb tothom i la lluita entre en Rand i l’Obscur son escalades de poder impressionants que canvien l’estat dels objectes només parpellejant, i lo millor de tot es que en Rand ni tan sols sap com ho fa, simplement ho fa. De fet, fins hi tot al final guanya i tot, el problema es que resulta que el dolent no era el dolent final de veritat, es una espècie de “Ho sento, la princesa està en un altre castell”. Qui s’esperava alguna cosa així? Potser algú que no sabés que encara queden 14 llibres per acabar la saga? Us imagineu que matin al dolent final en el tercer llibre? Es com si en HIMYM descobríssim qui es la mare en la meitat de la segona temporada…
Resumint, aquest llibrot de 850 pàgines es deixa llegir sense problemes. Crec que de moment es el millor llibre de la saga dels que m’he llegit (o sigui, els dos primers més la preqüela). La puntuació? Un 6/10. Això vol dir que enganxa suficient per seguir llegint, però tampoc es res espectacular. Es veu que si sou fans de la fantasia es una lectura obligatòria, i com que a mi m’agrada, doncs aquí estic llegint-ho. Però si vosaltres no ho sou, val més que us dediqueu a altres coses. Això si, em temo que serà una saga d’aquelles on us diré que els últims llibres son la hòstia però que per arribar-hi abans us heu de llegir 15 llibres.
Son más los hombres que han muerto por lenguaraces que por efecto de súbitas tempestades.
—«Con una chica bonita es divertido bailar. Dos chicas bonitas traen conflictos en la casa. Con tres chicas bonitas lo mejor es huir a las montañas.»
—Nos ha hecho embarrancar contra algo, ¿verdad? Después de tanto jactarse de que conocía el río igual que a su mujer. Seguramente la pobre no recibe ni una sonrisa de él.
—Un condenado héroe —dijo—. Thom, si doy señales de volver a comportarme heroicamente, me dais una patada.
Ella le había asestado una mirada que habría clavado al mástil a cualquier otro hombre, pero el Guardián no había siquiera pestañeado. Al lado de Lan el acero parecía hojalata.
Nota:6/10
Pons's blog 