Vaig dir que esperaria un temps, però ja he començat la tercera temporada de l’ala oest. No us imagineu els punts que està acumulant aquesta sèrie! Com totes les series, pot tenir capítols més fluixos segons el meu punt vista, que normalment coincideixen quan tracta problemes més polítics, però en té molts d’altres que son impressionants com per exemple el 2×09 que va sobre una missió a Mart, un hangar de míssils russos i les mongetes.
He ordenat de més a menys els meus personatges preferits de l’Ala Oest de la Casa Blanca:
- Jed Bartlet (President dels EEUU)
- Toby Ziegler (Director de comunicacions)
- Josh Lyman (Ajudant del cap de gabinet)
- Leo McGarry (Cap de gabinet)
- Sam Seaborn (Ajudant del director de comunicacions)
- Donna Moss (Ajudant del Ajudant del Cap de Gabinet de la Casa Blanca)
- Abigail Bartlet (Primera dama)
- C.J. Cregg (Secretaria de premsa)
- Charlie Young (Ajudant personal del president)
No m’ha quedat una llista gaire políticament correcte perquè les últimes posicions les ocupen les dones i un afroamericà… però que hi farem! Aquest bloc, oh sorpresa! no es políticament correcte! Es el problema de les llistes amb opinions personals, que a vegades queden ordenades de manera sospitosa…
Perquè en Jed Bartlet es el meu personatge preferit de llarg? Doncs perquè es llest, té un sentit de l’humor amb un punt de mala llet, sap afrontar tot tipus de crisis, es deixa aconsellar, escolta les opinions dels experts i tria el que li sembla la millor opció i es fa càrrec de les conseqüències. Quan el compares amb qualsevol president real, en especial el del nostre país, se’t cauen les llàgrimes de la abismal difèrencia que hi ha. En Toby també està molt bé, perquè es el més llest de tots, crec que encara no ha sortit cap tema del qual no en sàpiga o com a mínim sembla que sàpiga del què parla. A més a més es cínic, i li importa poc el què els altres pensin d’ell i dels seus mètodes, segueix l’objectiu que ha d’aconseguir i punt. En Josh m’agrada en especial pels diàlegs amb la Donna, i també perquè acaba ficant-se en problemes que en principi no vol ficar-se, es desespera, però ho acaba treient endavant. En Leo pot semblar el més dur de tots, però en el fons es qui sap organitzar a tothom i dona a cadascú el consell adeqüat. Els altres també tenen qualitats, es clar, però no son tan bons segons el meu criteri, per això ocupen les posicions successives de la llista i no les superiors. Que collons! En el fons, pràcticament tots son bons :D
(La primera dama i en Leo)
– ¿Tenemos comida que no esté frita?
– No se preocupe, si la tenemos irá a la basura
(Sam)
– Conoceís la Casa Blanca?
– Pues no.
– Allí està mi despacho, y hacia allí està el del presidente, lo demás no importa.
(Toby i el president)
– Se llama batido señor y lo inventaron en Brooklyn
– ¿En serio? ¿No se inventó en mi tierra?
– Así es, hay cosas buenas en este mundo que no se inventaron en su tierra.
– Toby, no me vuelvas a decir nunca una cosa así.
(Toby i Sam)
– ¿Que es esto?
– Una nota de apoyo a la secretaria de Sanidad
– Pues resulta que pone sectaria de sanidad
– Es un error, queria mostrar apoyo
– Si, yo también, solo queria aclarar que estamos de acuerdo en que no es sectaria.
Pons's blog 