Vaig dir que esperaria un temps, però ja he començat la tercera temporada de l’ala oest. No us imagineu els punts que està acumulant aquesta sèrie! Com totes les series, pot tenir capítols més fluixos segons el meu punt vista, que normalment coincideixen quan tracta problemes més polítics, però en té molts d’altres que son impressionants com per exemple el 2×09 que va sobre una missió a Mart, un hangar de míssils russos i les mongetes.
He ordenat de més a menys els meus personatges preferits de l’Ala Oest de la Casa Blanca:
- Jed Bartlet (President dels EEUU)
- Toby Ziegler (Director de comunicacions)
- Josh Lyman (Ajudant del cap de gabinet)
- Leo McGarry (Cap de gabinet)
- Sam Seaborn (Ajudant del director de comunicacions)
- Donna Moss (Ajudant del Ajudant del Cap de Gabinet de la Casa Blanca)
- Abigail Bartlet (Primera dama)
- C.J. Cregg (Secretaria de premsa)
- Charlie Young (Ajudant personal del president)
No m’ha quedat una llista gaire políticament correcte perquè les últimes posicions les ocupen les dones i un afroamericà… però que hi farem! Aquest bloc, oh sorpresa! no es políticament correcte! Es el problema de les llistes amb opinions personals, que a vegades queden ordenades de manera sospitosa…
Perquè en Jed Bartlet es el meu personatge preferit de llarg? Doncs perquè es llest, té un sentit de l’humor amb un punt de mala llet, sap afrontar tot tipus de crisis, es deixa aconsellar, escolta les opinions dels experts i tria el que li sembla la millor opció i es fa càrrec de les conseqüències. Quan el compares amb qualsevol president real, en especial el del nostre país, se’t cauen les llàgrimes de la abismal difèrencia que hi ha. En Toby també està molt bé, perquè es el més llest de tots, crec que encara no ha sortit cap tema del qual no en sàpiga o com a mínim sembla que sàpiga del què parla. A més a més es cínic, i li importa poc el què els altres pensin d’ell i dels seus mètodes, segueix l’objectiu que ha d’aconseguir i punt. En Josh m’agrada en especial pels diàlegs amb la Donna, i també perquè acaba ficant-se en problemes que en principi no vol ficar-se, es desespera, però ho acaba treient endavant. En Leo pot semblar el més dur de tots, però en el fons es qui sap organitzar a tothom i dona a cadascú el consell adeqüat. Els altres també tenen qualitats, es clar, però no son tan bons segons el meu criteri, per això ocupen les posicions successives de la llista i no les superiors. Que collons! En el fons, pràcticament tots son bons :D
(La primera dama i en Leo)
– ¿Tenemos comida que no esté frita?
– No se preocupe, si la tenemos irá a la basura
(Sam)
– Conoceís la Casa Blanca?
– Pues no.
– Allí està mi despacho, y hacia allí està el del presidente, lo demás no importa.
(Toby i el president)
– Se llama batido señor y lo inventaron en Brooklyn
– ¿En serio? ¿No se inventó en mi tierra?
– Así es, hay cosas buenas en este mundo que no se inventaron en su tierra.
– Toby, no me vuelvas a decir nunca una cosa así.
(Toby i Sam)
– ¿Que es esto?
– Una nota de apoyo a la secretaria de Sanidad
– Pues resulta que pone sectaria de sanidad
– Es un error, queria mostrar apoyo
– Si, yo también, solo queria aclarar que estamos de acuerdo en que no es sectaria.
Pons's blog 
Em… jo no miro aquesta serie. I avui faig 6 anys de wordpress! I m’han donat una mini-copa-notificació per felicitar-me!!
Enhorabona! Per lo de la copa i els 6 anys. Lo de no mirar la sèrie no mereix cap felicitació…
I jo que pensava que no mirar series tenia el seu merit!
El president va a part, es podria dir pràcticament que és un secundari, però és brillant. El diàleg que has posat entre en Toby i ell és genial, el recordo molt bé. En realitat tots ells tenen punts, massa intel·ligents per ser reals, i tots mordaços, irònics, i unes bèsties, és clar. Els diàlegs entre la Donna i en Josh són antol·lògics, però a mi el personatge de la Donna no m’agrada especialment… En canvi, la senyora Landingham sí que m’agrada… però no direm res d’ella… Ah, i per mi el millor és en Leo. En realitat, ell talla el bacallà.
També estic posat amb la tercera temporada, i segueixo enganxat. A veure què sortirà!
Doncs el president, per ser un secundari, va començar cobrant més del triple que els altres, més tard ho van igualar una mica, es clar.
En el fons la Donna es només un complement per tocar els nassos al Josh.
Si t’hi fixes els personatges que t’agraden (Leo i Landingham) son els que estan més en contacte amb el president, per tan, es el “toc presidencial” el que els fa guais. Cas a part es en Charlie, que va començar bé, sent un noi modest i acollonit de tot aquest entorn, però últimament ja va molt de sobrat.
El que volia dir és que, si fos una pel·lícula, el president no tindria el paper protagonista. Surt molt i fa moltes coses, però en realitat els que importen més són el seu equip i com surten de les situacions que es presenten. Molts cops el president no surt fins ben entrat el capítol. Evidentment, és un personatge genial, el fan tenir una intel·ligència, una empatia i un carisma que acaben semblant irreals, massa maco per ser veritat, però mola.
A mi en Charlie no em desagrada, però és veritat que el pinten com si se li haguessin pujat els fums una mica, però els seus diàlegs amb el president també estan molt bé. Avui miraré el capítol 5 de la tercera, em sembla que toca aquest.
No la miro però l’he mirat, ara tinc poc temps, però m’agraden aquestes series.
No la mires, però l’has mirat? vols dir que ets d’aquella gent que mira una sèrie només quan enganxa capítols al atzar per la tele? ai ai ai ai ai! quin disgust! així no es pot tractar una sèrie! I menys si es l’Ala Oest!
Que si! que algun dia caurà!!!!
i jo m’ho crec…
home de poca fe!
T’he de ser sincer: el primer dia que vaig entrar al teu bloc em vaig acostar a l’apartat “sèries” per veure de quin pal anaves i no vaig trobar “L’Ala Oest…” i vaig pensar que fallava alguna cosa… ja que en altres sèries coincidim de ple. Ara he vist que ja hi has entrat i si a tu t’està pujant punts jo la tinc al capdamunt. Crec que el millor de la sèrie és que va ser concebuda directament en set temporades (equivalent a dues legislatures) i per tant ja tenia principi i fi. Moltes sèries es perden pel camí perquè no estan pensades per acabar. Jo me l’he tragat sencera quatre cops! i cada vegada trobo coses noves a banda de gaudir dels personatges i dels actors. D’acord amb tu amb el personatge del president, però jo em quedo amb el Toby, justament pel cinisme i sarcasme que gasta (diàlegs impossibles a la vida real, però). La CJ va guanyant amb les temporades…
Per cert, i parlant de sèries: fes una ullada a “Sons of Anarchy” (va de moteros), és impressionant… i “Deadwood” (un far-west de només dues temporades però quines dues!).
4 cops?! estàs malalt xD Però es una malaltia sana xD
Hi ha molta gent pesada amb el Sons of Anarchy, algun dia m’obligareu a veure-la.
Deadwood la van veure els meus pares i els hi va agradar. Però a mi el tema oest no em va massa, però qui sap…
Oblida’t que és de l’oest, tot i que no és fàcil perquè surten tots els elements… però són els personatges, en especial l’amo del prostíbul: un actor i un personatge impressionants!