Cas típic 1836: noi li agrada noia, noi li agrada rentar pijames

Posted: 2014-02-17 in Llibres

cada-cuanto-hay-que-echar-a-lavar-un-pijama-acua-9788466322072

¿Cada cuánto hay que echar a lavar un pijama? – Luis Piedrahita

Després d’un totxo de llibre com el Dragon Renacido, em venia de gust una cosa ben lleugera. Així doncs vaig agafar un llibre de monolegs de Luis Piedrahita. Poca cosa es pot dir d’un llibre de monòlegs. De fet, pràcticament podria copiar i enganxar el mateix que vaig dir en el CT1479 amb el llibre “Diós hizo el mundo en siete dias y se nota”. Per tan val més que deixi de perdre el temps i enganxi alguns trossets graciosos del llibre.

—Quiero una báscula para mí que pueda pesar entre 40 y 200 kilos… Vamos, no creo que vaya a engordar tanto, pero mejor asegurar.

Lo de las arandelas de la cortina de ducha es tema aparte. Ésos sí que son seres infravalorados. Se suelta una y dices: «No pasa nada»..Se sueltan dos: «Bah, aún aguanta». Tres: «Malo será». Cuatro: «Sólo quedan dos, pero como está una a cada lado… da el pego».

Las madres tiene un nervio especial en el brazo para agitar los termómetros, los cogen y hacen ¡zach, zach, zach…!, como si toda la vida hubieran manejado un látigo. Mi madre lo agita con tanta energía que una vez se le escurrió uno y lo clavó en el techo.

Es como la goma que borra boli, otra gran mentira de la Humanidad. Hombre, lo borra, pero a costa de hacer un agujero en el folio. Es como si para borrar un grafitti mandaras demoler el edificio.

Es como cuando lees en las instrucciones de una lijadora industrial: «No aplicar en los testículos». Mira, a un tío que se le pasa eso por la cabeza no se le debería dejar usar una lijadora industrial.

¿Qué criterios se siguen para que una camiseta pase a pijama? Cuando la eliges tú, debe cumplir una norma: ser fea. Si es de propaganda de un negocio local, perfecto: «Andamiajes Corrochano», ¡¡perfecto!! Sólo tocarla y ya te da sueño.

La gente llama cucharilla a eso o al trozo de plástico que viene dentro de las tarrinas de Háagen-Dazs. ¡Eso no es una cucharilla, por Dios! Si ni se sabe qué lado es para agarrar y qué lado es para pinchar el helado. Yo me como el helado con el DNI.

Las teles ya no se apagan del todo, les queda una lucecita. Debe de ser para que los hombres estemos tranquilos; podemos levantarnos en mitad de la noche, mirar: «¿Está ahí mi tele? Estupendo», y seguir durmiendo.

Nota:6/10

Anuncis
Comentaris
  1. Laura T. Marcel ha dit:

    El de la tele és boníssim, o hauria de dir el dels homes? És que sou la pera!

  2. ahse ha dit:

    Es pot entendre doncs que practicament has llegit el mateix llibre però amb altres trossets graciosos, no?

  3. McAbeu ha dit:

    He llegit pocs llibres de monòlegs, ara només em ve al cap un del Buenafuente, però al fer-ho vaig arribar a la mateixa conclusió que tu. És un gènere que perd molt quan el llegeixes perquè et falta l’actuació del monologuista que és el que fa més gràcia..

    • Pons ha dit:

      Al llegir monòlegs has de posar tu mentalment el monologuista. Ei, realment jo no ho faig pas malament, el Luis Piedrahita del meu cervell es pràcticament igual de bo que el real ;)
      PD: Veig que encara està per passar el cable de l’habitació :P

      • McAbeu ha dit:

        Jo, dins el meu cervell hi tinc una habitació de 10x4x4 amb les parets, el sostre i el terra destrossats de tantes regates que he fet per passar-hi un cable de menys de 14 metres… però, tens tota la raó, el cable encara està per passar. No ho deixo còrrer, de totes maneres.

  4. Lluna ha dit:

    I al final cada quan s’ha de rentar el pijama?? :P

  5. Josep ha dit:

    Té un estil que recorda molt en Jerry Sienfield: senzillesa de la posada en escena i humor de coses quotidianes.

  6. XeXu ha dit:

    Jo no el llegiria, però val a dir que aquest home té molt bon ull per recollir imatges quotidianes, petites petites, i convertir-les en gag d’humor. Suposo que és això el que el converteix en bon monologuista, aquesta senzillesa i no haver de recórrer a recursos facilots.

    • Pons ha dit:

      Sempre i quan en Buenafuente no llegeixi això, podria dir que es el meu monologuista preferit ^^

      • XeXu ha dit:

        Tenen estils diferents, aquest és més d’anar al detall, trobo. A més, Buenafuente té un equip de guionistes, i aquest no crec. Ara, l’execució del monòleg de Buenafuente és impecable, comunica un munt amb el llenguatge no verbal. Jo triaria Buenafuente perquè és el de sempre, però el Piedrahita s’ha fet famós a base de fer-ho bé.

  7. JOMATEIXA ha dit:

    molt bo! m’agrada el Piedrahita quan fa monolegs i m’alucina quan fa màgia.

  8. (Fita) Xavier Pujol ha dit:

    Amb la goma d’esborrar bolígraf, passa com en molts llevataques. Untes la taca de la peça, el fiques a la rentadora… i miracle!! Encara hi és!
    Fita

  9. Cesc ha dit:

    Hi surt el monòleg de les fotocopiadores? Els meus amics me l’han posat com una vintena de vegades!

  10. ahse ha dit:

    Per cert, el llibre és acuatic perquè parla de rentadores?

  11. ÒscarAzAl ha dit:

    És l’únic llibre que m’he llegit d’aquest home i si l’has vist actuar, te l’imagines i té gràcia. Havia pensat a llegir-ne un altre, però encara no ho he fet.

  12. […] ¿Cada cuánto hay que echar a lavar un pijama? – Luis Piedrahita 6/10 […]

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s