Cas típic 1841: noi li agrada noia, noi li agrada la Corona de gel

Posted: 2014-02-24 in Llibres, Terry Pratchett

9788401354519

La corona de hielo – Terry Pratchett

Aquest es el tercer llibre de la saga de la Tiffany Dolorido. Per altres posts sobre Tiffany Dolorido podeu veure el CT847 i CT173. Per altres posts sobre Terry Pratchett, teniu tota una categoria plena, a part d’una pestanya pròpia. Com ja he dit en altres ocasions, aquesta es la saga de dins de Mundodisco que menys m’agrada, però es Mundodisco, per tan es lectura obligatòria. Si no m’he descomptat, es la novel·la número 35 de Mundodisco. Es va publicar en anglès al 2006 però fins al novembre de 2012 no es va publicar en castellà. Val més no preguntar sobre les prioritats de traducció de les editorials…
Passem a l’argument. Tiffany Dolorido es una aprenent de bruixa de 13 anys, i en aquest llibre té un repte per afrontar, resulta que la representació antropomòrfica de l’hivern s’ha enamorat d’ella (no pregunteu…). Total, que això fa que un fort hivern persegueixi a la Tiffany allà on va, i això es un problema greu, perquè l’hivern comporta el fred, molt de fred. Per sort la Tiffany no està sola; té l’ajuda de la bruixa més poderosa del disc, Yaya Ceravieja i també els Nac Mac Feegle, d’aquests últims no estic segur que realment solucionin més problemes dels que creen… Recordem que aquests son uns petits homes blaus amb una força només comparable a la seva borratxera permanent i les seves ganes de fer el gamberro.
Des del llibre de Carpe Jugulum que no veiem tan a les bruixes Yaya Ceravieja i Tata Ogg. Crec que això es un síndrome que en Terry s’ha donat compte que aquestes dues bruixes no es mereixen més llibres pròpis i ha decidit fusionar-les dins dels llibres de la Tiffany. D’aquesta manera afegeixes personatges carismàtics al llibre sense arribar a robar el protagonisme. Realment es millor, perquè ja sabeu com em costa a mi soportar els llibres on apareixen adolescents.
Com tot llibre de Terry Pratchett porta alguns missatge a dins. En aquest cas, com que el llibre va encarat més als joves, els missatges son enfocats a ells. En aquest cas es tracta de: Ajudar al proïsme encara que aquest sigui un imbècil i no s’ho mereixi. I l’altra es que t’has de fer responsable de les conseqüències dels teus actes i solucionar-ho perquè el “jo no ho sabia” no serveix com a excusa.
En resum diria que aquest es el millor llibre de la saga de la Tiffany. El petit problema es que si no ets un adolescent la saga de la Tiffany no està escrita pensant en tu. Però qui no ha gaudit mai d’un llibre per adolescents? Aquest joc d’anar intercalant frases positives i negatives sobre el llibre de tal manera que sembli bipolar està fet expressament per denotar que darrera d’aquest simple 6 sobre 10 no hi ha un llibre simple, sinó que hi ha una novel·la amb les seves coses positives i negatives i que depenent del tipus de lector que un sigui no tothom la llegirà igual.
Recordeu que si sou novells amb això de llegir a Terry Pratchett, hi ha molts més llibres pels quals començar a llegir.

— El funeral será mañana por la tarde.
—¿Disculpe? ¿Quiere decir antes de que muera?
—¡Hombre, pues claro! ¡A ver por qué no puedo pasar un buen rato yo también!

Y si alguien llega a los ciento trece años, lo increíble no es que vaya a morirse mañana, sino que esté vivo hoy.

—Señorita Lento, eso no depende de mí —respondió Yaya con brusquedad—. Las brujas no tenemos líderes, ya lo sabe.
—Oh, sin duda —afirmó la señorita Lento, que también sabía que la líder que las brujas no tenían era Yaya Ceravieja—.

Tiffany la miró. ¿Por dónde empezar, que no fuese coger la cabeza de la chica y darle golpes contra la mesa hasta que comenzara a funcionarle el cerebro?

La gente decía que había que contar hasta diez antes de perder los estribos. Pero si era con Annagramma, había que conocer números más altos, quizá hasta el millón.

—En primer lugar —comenzó Yaya—, necesita que vayáis al… Inframundo a recoger a la Dama del Verano. La pausa significativa no dio la impresión de haber impresionado a los feegles.
—Ah, ben, esu podemos hacerlo —dijo Rob Cualquiera—. Podémonos meter en cualquier sitio. ¿Y esa fue la parte muy difícil, entonces?
—¿Y luego volver a salir? —preguntó Yaya.
—Sí, claru —asintió Rob con firmeza—. ¡Lo más normal es que échennos!

Nota:6/10

Anuncis
Comentaris
  1. ahse ha dit:

    Guay. A mi m’agradaria llegir un llibre on la representació antropomòrfica de la mort s’enamori d’algun mortal – hetero o gay, és igual. ^^

    Potser hauria de llegir aquest llibre, què creus?

  2. XeXu ha dit:

    Ara resultarà que els llibres de Pratchett tenen com a objectiu donar lliçons de vida. Encara que les lliçons que dius que s’amaguen en aquest no estan malament. Tampoc està malament que parlis del Disc i que jo vagi entenent alguna cosa, i coneixent algun personatge com Yaya Ceravieja. Al meu ritme, ara fa temps que no llegeixo res d’ell, però aquest any, tard o d’hora, ja en caurà algun.

    • Pons ha dit:

      Es normal que no coneguis que la gran part de llibres d’en Pratchett porten un missatge sobre la vida, els primers llibres no ho tenen això. Potser els llibres amb missatge comencen amb Pirómides, on et diu que perquè una cosa sigui una tradició, no vol dir que sigui una justificació vàlida per fer-ho sempre. A part d’explicar-te com realment es van fer les piràmides… De fet, seguint l’ordre de publicació i valorant els teus gustos, Piròmides hauria de ser el Pratchett que trobaràs que més t’agradarà, com a mínim fins a arribar al Segador.
      Pel que veig encara et queden un parell abans d’arribar-hi. Rechicero es el proper que et toca. Es un molt bon llibre d’aventures i humor i per això m’agrada, però realment no té massa substància. Lo millor son els mags, una paròdia del que serien els super poderosos mags en qualsevol altra saga fantàstica. I les aventures del patètic d’en Rincewind aquest cop seran més divertides que no pas caòtiques, com passava amb els dos primers llibres.

  3. Quadern de mots ha dit:

    Pratchett, malgrat en Pons, continua sent un dels meus autors desconeguts. tot arribara… o no.

    Bon dilluns

  4. Bruixeta ha dit:

    he llegit pratchett, però cap de la saga Mundodisco. Es perdonable o m’haig de fuetejar?

    • Pons ha dit:

      llavors que coi has llegit? no fotis que has llegit lo Maxwell o pitjor encara lo dels gnoms….

      • Bruixeta ha dit:

        Dons si, he llegit el èxode dels gnoms i Mascarada. Crec que per casa corre algun de Mundodisco, exactament “Papa Puerco” i “Brujerias” que era del meu fill, però encara no ho llegit.

  5. JOMATEIXA ha dit:

    Jo en tinc un a casa i encara no l’he llegit. A veure si li faig lloc i m’hi enganxo.

  6. ÒscarAzAl ha dit:

    I hi ha personatges… gallecs? Com va això? Com ho fa l’original?

  7. […] Dolorido, recordeu que les tres primeres eren: Els petits homes lliures, Un barret de cel i la Corona de gel. Com sabeu aquesta es la saga de novel·les que menys m’agrada de dins del univers de […]

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s