Cas típic 1844: noi li agrada noia, noi li agrada el final de House

Dos anys i dos mesos després de l’emissió del final de House crec que es temps suficient perquè els seguidors de la sèrie ja hagin vist el final. Per tan, em sento lliure d’escriure un post amb espoilers a tutipleni. Bé, de fet crec que el CT1362 ja vaig parlar del final de House, però si en tinc ganes de tornar-hi, qui m’ho impedirà?
Un s’imagina un final on el destí li prepara una mort irònica com per exemple que acabés morint per lupus. Però els guionistes no son tan malparits, encara que hagués sigut un final apoteosic. Però suposo que el càncer d’en Wilson ja va ser un cop bastant irònic. De fet, que gairebé morís cremat, va ser una bonica metàfora on venia a dir que en Hugh Laurie ja estava cremat de ser en House i més cremada estava l’audiència de veure sempre capítols amb el mateix esquema, encara que la última temporada els capítols trencaven força l’esquema típic de: Pacient amb malaltia rara, en House es pensa que es una cosa, li dona tractament, mentrestant li deixa anar alguna frase borde, quan li fa efecte el tractament el pacient casi la palma, i quan ja està veient les portes de la mort el House té una inspiració divina i el salva.

Perquè House sigui un procedimental al ús, es a dir, capítols amb una història auto-conclusiva, no vol dir que no m’agradi. En el fons, ens a tots ens agraden els finals, i què millor si tenim un final en cada capítol? Son finals de històries ràpides, però mira, son finals igual, tot va bé si acaba bé, o si acaba malament i no ens afecta, també està bé. Si com he comentat abans, l’esquema del capítol es repetitiu tampoc es res greu. Des de petits ens agrada la repetició, estem còmodes i agust en la repetició, per això als nens petits els hi agrada veure una i altra vegada la mateixa peli Disney, li has posat al nen El rei lleó 227 vegades, però el nano la vol tornar a veure una vegada més; perquè? Perquè està agust amb lo previsible. Doncs de grans no creieu que fem desapareixer del tot aquest plaer per la repetició, per això House agrada, perquè saps què passarà. Bé, aixì i perquè ens agrada veure en House insultant a la gent. Això per no parlar de lo guapa que es la Trece, que a sobre es bisexual, per tan hi ha Trece per tothom ^^
Arreveur House! Ha estat un plaer recordar-te després d’haver passat 150 capítols junts :D