Cas típic 1857: noi li agrada noia, noi li agrada ballar al Moulin Rouge

Al sortir de classe, en Gegant i en Suneo molesten en Nobita tot dient-li que es un tanoca.
– Gegant: Nobita ets una tanoca!
– Suneo: Sí, un tanoca!
– Shizuka: No es un tanoca, el que passa es que es una mica… lent… i despistat… i poca-traça… i sapastre… i…
– Nobita: Bua bua bua (està plorant, ok?)
En Nobita torna corrent a casa però abans que pugui pujar a la seva habitació la seva mare l’esbronca per les males notes durant… no se… 2 hores seguides?
– Mare d’en Nobita: Males notes bla bla bla No estudies mai bla bla bla més esforç bla bla bla.
Quan sembla que el sermó acaba.
– Mare: Has tret les males herbes del jardí? Et vaig dir que era el primer que havies de fer al tornar de l’escola!
– Nobita: Ho anava a fer quan tu m’has fotut el sermó d’estudiar durant 2 hores…
– Mare: A sobre la culpa es meva? bla bla bla responsabilitat bla bla bla res de bo a la vida bla bla bla hòsties en vinagre bla bla bla.
Al cap de 2 hores més en Nobita puja plorant a la seva habitació on troba en Doraemon menjant-se una pila de Dorayakis. Cada dia està més grans en Doraemon. No té cap sentit que un gat robot s’engreixi, però en Doraemon no es un gat robot normal i corrent. En Nobita li explica el que li ha passat al resignat d’en Doraemon i aquest no té cap més remei que donar-li la raó a la Shizuka, i ben mirat també al Gegant i al Suneo. En Nobita torna a plorar.
Quan acaba de plorar recorda que encara ha de fer els deures de demà. Els deures son fer un treball sobre el Moulin Rouge de finals de segle XIX. Però com que no en sap res li demana la màquina del temps al Doraemon.
– Doraemon: Nobita, no cal que em demanis la màquina del temps, ja saps que està permanentment posada en el calaix de l’escriptori, ja que a la meva butxaca màgica hi caben tots els meus invents, però prefereixo deixar una cosa tan perillosa com una màquina del temps que permet alterar la història fàcilment el més a l’abast possible d’un nen que sempre fica la pota.
En Nobita arriba a 1890, entra al Moulin Rouge i comença a prendre nota de tot. Amb la casualitat que justament en aquell precís instant Henri-Pierre de Toulouse-Lautrec estava fent una foto per pujar a l’instagram pintant un quadre de l’escena. Per aquest motiu si us hi fixeu bé podreu apreciar que en el quadre apareix en Nobita. Malgrat tot, en Nobita va fer el treball, el va entregar, però el va suspendre perquè simplement es un tanoca.

Aquesta ha sigut la meva col·laboració als relats conjunts del mes de març