Cas típic 1857: noi li agrada noia, noi li agrada ballar al Moulin Rouge

Posted: 2014-03-18 in Entreteniments, Webs/Blocs

Al sortir de classe, en Gegant i en Suneo molesten en Nobita tot dient-li que es un tanoca.
– Gegant: Nobita ets una tanoca!
– Suneo: Sí, un tanoca!
– Shizuka: No es un tanoca, el que passa es que es una mica… lent… i despistat… i poca-traça… i sapastre… i…
– Nobita: Bua bua bua (està plorant, ok?)
En Nobita torna corrent a casa però abans que pugui pujar a la seva habitació la seva mare l’esbronca per les males notes durant… no se… 2 hores seguides?
– Mare d’en Nobita: Males notes bla bla bla No estudies mai bla bla bla més esforç bla bla bla.
Quan sembla que el sermó acaba.
– Mare: Has tret les males herbes del jardí? Et vaig dir que era el primer que havies de fer al tornar de l’escola!
– Nobita: Ho anava a fer quan tu m’has fotut el sermó d’estudiar durant 2 hores…
– Mare: A sobre la culpa es meva? bla bla bla responsabilitat bla bla bla res de bo a la vida bla bla bla hòsties en vinagre bla bla bla.
Al cap de 2 hores més en Nobita puja plorant a la seva habitació on troba en Doraemon menjant-se una pila de Dorayakis. Cada dia està més grans en Doraemon. No té cap sentit que un gat robot s’engreixi, però en Doraemon no es un gat robot normal i corrent. En Nobita li explica el que li ha passat al resignat d’en Doraemon i aquest no té cap més remei que donar-li la raó a la Shizuka, i ben mirat també al Gegant i al Suneo. En Nobita torna a plorar.
Quan acaba de plorar recorda que encara ha de fer els deures de demà. Els deures son fer un treball sobre el Moulin Rouge de finals de segle XIX. Però com que no en sap res li demana la màquina del temps al Doraemon.
– Doraemon: Nobita, no cal que em demanis la màquina del temps, ja saps que està permanentment posada en el calaix de l’escriptori, ja que a la meva butxaca màgica hi caben tots els meus invents, però prefereixo deixar una cosa tan perillosa com una màquina del temps que permet alterar la història fàcilment el més a l’abast possible d’un nen que sempre fica la pota.
En Nobita arriba a 1890, entra al Moulin Rouge i comença a prendre nota de tot. Amb la casualitat que justament en aquell precís instant Henri-Pierre de Toulouse-Lautrec estava fent una foto per pujar a l’instagram pintant un quadre de l’escena. Per aquest motiu si us hi fixeu bé podreu apreciar que en el quadre apareix en Nobita. Malgrat tot, en Nobita va fer el treball, el va entregar, però el va suspendre perquè simplement es un tanoca.
relats conjunts
Aquesta ha sigut la meva col·laboració als relats conjunts del mes de març

Anuncis
Comentaris
  1. ahse ha dit:

    Un relat una mica llarg, però ben acabat com sempre. El toc Pons no en podria faltar! Visca!! ^^

  2. ahse ha dit:

    I per acompanyar l’història del relat curt res millor que aquest video:

    • Pons ha dit:

      no hi acabo de veure la relació…

      • ahse ha dit:

        Per al públic hetero no-gaire informat: és el Boy George fent un viatge al passat, no a Moulin Rouge però diguem que Mississippi tampoc no està malament, i observant un tanoca poca-traça, lent i sapastre robant d’una manera una mica despistada, per la qual ningú no acaba apreciant-lo, és clar.

  3. Xavier Pujol ha dit:

    WNoooooooooooooooooo
    Que l’heroi d’aquesta història no perdi les esperances. Hi ha molts tanoques que són ministres.
    I fins i tot presidents!!

    Fita

  4. McAbeu ha dit:

    Mentre el llegia anava pensant com lligaries els personatges de Doraemon amb un quadre de Toulouse-Lautrec. He de dir que te n’has sortit força bé i que tens raó: Mirant atentament el quadre s’hi veu perfectament en Nobita fent el tanoca. ;-D

    • Pons ha dit:

      Doraemon i Toulouse-Lautrec més propers del que un es pensa :P

    • ahse ha dit:

      Que has pogut dubtar en cap moment que el Pons no podria lligar un personatge a un quadre!! Però què estàs dient! Cap al final hauràs recordat que ets humà, no? I que estaves tan equivocat…

  5. XeXu ha dit:

    Avui m’has fet molt riure! El millor del relat, el fragment que parla de la màquina del temps, genial! Això no deixa de ser una crítica d’una sèrie, ja veig que Doraemon no seria de les teves preferides. Ben lligat, suposo que ho hauries pogut fer amb qualsevol quadre, però la idea és bona, i l’execució molt divertida.

  6. Bruixeta ha dit:

    Està clar que tens certa mania al pobre Nobita. Riure he rigut de valent, si els capítols d’en Doraemon fossin així encara entendria que ma filla se’ls miri.

  7. Lluna ha dit:

    Jo com en Mc no hi acabava de veure la relació, però veig que la fama que tens és per alguna cosa… :P

  8. Sílvia ha dit:

    Has millorat el guionista de Doraemon i tot amb els teus tocs d’humor! Aquesta vegada t’has superat, Pons, m’ha encantat :)

  9. Que bé, avui sí que entenc al 100 % el que dius. Fins ara no m’havia adonat que sortia en Nobita en el quadre, que despistada!

  10. montse ha dit:

    Aquest Nobita, si sgueix així, serà un gran un personatge històric.

  11. sa lluna ha dit:

    Te n’has sortit molt bé, fins i tot m’has fet riure, que fa molta falta avui en dia.

    Aferradetes! :)

  12. Rafel ha dit:

    Molt bona Pons, ja m’imaginava el Doraemon ballant el can-can, però si no arriba a ser per tu, no hi veig el Nobita.

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s