Cas típic 1861: noi li agrada noia, noi li agrada aleatge de llei

Posted: 2014-03-24 in Llibres

Aleación de ley

Aleación de ley – Brandon Sanderson

Recordeu la trilogia dels nascuts de la boira d’en Brandon Sanderson? Doncs ha decidit fer com una espècie de spin off que es situa 300 anys endavant en el temps. El mon on s’ambienta la història es el mateix, però si en la trilogia estaven en una edat semblant al renaixement, ara estan als principis de l’edat moderna, perquè ens entenguem un western. Es a dir, en el primer hi havia ballestes i cavalls, i en aquest ja hi ha pistoles i trens.
La diferència entre el nostre mon i el seu mon, son els poder alomàntics i ferroquímics. Vol dir que hi ha gent normal, però alguns pocs tenen poders. Per exemple, el nostre protagonista pot repel·lir el ferro i a més pot augmentar i alleugerir el seu pes a voluntat. Si ho combines, això vol dir que si et fas lleuger e intentes repel·lir un tros de ferro més pesat que tu, qui es mou ets tu i no el ferro. Un amic seu, pot ser petites bombolles d’augment de velocitat i també es pot curar. Tot plegat força útil.
La trama es la típica de western. Sheriff de poble arriba a la gran ciutat per acabar amb una perillosa banda de delinqüents. A la gran ciutat la gent té la pell molt fina i les coses s’han de fer de manera diferent, però el nostre protagonista no li agrada seguir el protocol així doncs fa les coses a la seva manera. La diferència amb un western al ús, la marquen aquests poders extres. Lo millor de Brandon Sanderson es el seu talent alhora de crear personatges carismàtics. En especial el protagonista i el seu amic. El que no s’ha treballat gaire es la història d’amor que hi ha de fons, però bé, en cap cas es lo important en el llibre.
Per a qui li interessi, aquest llibre es pot llegir perfectament sense haver llegit la trilogia original dels nascuts de la boira. Tot i que segons el meu gust personal, la trilogia original es més bona. Encara que si t’agraden els westerns possiblement aquest t’agradarà més. Tot i que com ja he dit els poders fan canviar les coses. Per tan, es un western i alguna cosa més, com per exemple Wil Will West. Però no surt en Will Smith, ni cap aranya metàl·lica gegant. Pensant-ho fredament, té poc de western. De fet, crec que amb prou feines surt algun cavall en tot el llibre. Ni res de diligències. D’acord que surten trens, i fins hi tot atracadors de trens, però no atraquen el tren anant a cavall! D’acord que hi ha trets, però no hi ha duels. Per ser un Western, es troben a faltar les llargues mirades abans d’un tiroteig. De fet, ni tan sols passa en un poble de mala mort, on les mares agafen els nens i es tanquen a casa ràpidament quan tot està massa silenciós; doncs no, l’acció passa al mig d’una gran ciutat. De fet, em sembla que el protagonista ni tan sols porta barret, com a mínim el company si que es preocupa per portar-lo. I sabeu aquell tòpic que el dolent no es mor mai? Doncs en aquest cas es compleix més que mai, coses de l’alomància, ja ho entendreu si us llegiu el llibre.
Passem al final, que sol ser un punt molt important en un llibre. En aquest cas, no es ni bo ni dolent, es un final normal, d’acord amb un llibre normal que és el que és aquesta novel·la.
Concluint, només recomano aquest llibre a la gent que sigui molt fan d’en Sanderson i ja hagi llegit la trilogia dels nascuts de la boira dos vegades i necessiti una nova dosis d’alomàntics. Ja que he tret el tema, aprofito per recomanar la trilogia dels alomantics, que es de lo milloret que he llegit de fantasia, descomptant a Pratchetts i Martins que òbviament juguen en una divisió a part.

—Cúbreme —dijo Wax en voz baja.
—¿Con qué? —preguntó ella—. ¿Con pintura? ¿Besos? Ya estás cubierto de polvo.
Wax alzó una ceja

—Te lo dije. Siempre hay cosas inocentes explotando a tu alrededor, Wax.
—Esta vez has conservado los dedos.
—Magnífico. Todavía puedo estrangularte

—Compré un amuleto de protección contra la lógica a un adivino ambulante —explicó Wayne—. Me permite sumar dos y dos y conseguir un pepinillo.
—Yo… no tengo respuesta para eso —dijo Marasi.

Alters llibres millors del mateix autor:

Nota: 6/10

Anuncis
Comentaris
  1. ahse ha dit:

    Recordo alguna cosa… una memoria fosca i emboirada de coses poc creibles. :-D
    El western aquest del qual parles té pinta de ser realment poc treballat: cap cavall? cap mirada llarga abans de tiroteig? cap poble de mala mort? pffffffffff…
    No crec que arribi a llegir-lo.

  2. maria ha dit:

    Ostres no m’atrau gens…

  3. XeXu ha dit:

    Uf… em sembla que no eh… massa feina. Preferiria aquest que la trilogia original, però tot i així no em convenç. I això del ferro m’ha fet pensar en en Kvothe, i les comparacions són odioses…

    • Pons ha dit:

      En aquest hi ha més acció que amb en Kvothe. Bé, més tampoc, es diferent, diguem que els d’en Sanderson tenen altres preocupacions que no son com pagar-se la matrícula…

  4. JOMATEIXA ha dit:

    Doncs jo m’apunto la trilogia de la boira per fer-hi una ullada més endavant a veure què.

  5. Bruixeta ha dit:

    A ni com que tampoc m’atreu gens…

  6. Lydia Yuste ha dit:

    Em sembla que igual pico de la trilogia…

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s