El post de Diabetis per Dummies em va fer veure que encara corre gent molt desinformada sobre aquesta malaltia. Perquè hi ha malalties molt mainstream amb les que tothom està super sensibilitzat com ara el sida i el càncer, però qui pensa en els diabètics? Feu la prova, et diran alguna cosa com ara: Els diabètics? Ah si! Aquells pobres desgraciats que no poden menjar piruletes…
Per tan, avui us porto un post mèdic de caire divulgatiu on intentaré curar aquesta desinformació sobre la diabetis tipus 1. I la tipus 2? Doncs busqueu-vos un bloc escrit per un tipus 2 que us ho expliqui, si es que els seus dits embotifarrats li permeten escriure amb el teclat…
Per cuidar la diabetis tipus 1 només has de vigilar quatre “senzills” factors:
- Menjar sa, equilibrat i evitar els glúcids d’absorció ràpida com si fossin l’anticrist.
- Fer esport regularment.
- Calcular la dosis d’insulina correcte. E injectar-la es clar, per exemple, si la esnifes no farà efecte.
- Fer mala publicitat de la diabetis tipus 2 fins aconseguir desprestigiar-la i que li canviïn el nom com ara “malaltia dels gordos sedentaris” o alguna cosa per l’estil.
Per anar bé, els punts 1, 2 i fins hi tot el 4 els haurien de seguir també els no diabètics, també anomenats “normals”. En canvi el punt número 3 es cosa exclusiva de diabètics. Però no us penseu que sigui molt complicat. Simplement si et poses més insulina de la que toca immediatament caus mort fulminat per una hipoglucèmia, en canvi si et poses menys insulina de la que toca tens una hiperglucèmia i la mort es menys fulminant però es més dolorosa i agònica. Metafòricament seria com el flappy bird, aquell joc del ocell que si prems masses cops puges massa i xoques contra la canonada de dalt i et morts, però si prems poc baixes massa i xoques contra la canonada de baix i també et mors.
Segurament veus que ser diabètic tipus 1 es molt divertit i que tens moltes ganes de ser-ho, es normal, la enveja es una qualitat molt humana. Però només un pocs escollits podem ser-ho i no es pot fer absolutament res per evitar-ho. Simplement un dia se li gira la castanya al teu sistema immunitari i no hi ha res a fer, no es reversible. La part bona daixò es que un diabètic mai et podrà contagiar. Per tan, el famós mite que diu que els diabètics es transformen en ratpenats i et converteixen en diabètic si et mosseguen es fals. De igual manera, el contacte sexual amb un diabètic tampoc implica cap efecte secundari, descomptant es clar, que la tècnica i la potència sexual d’un diabètic (recordeu que sempre parlem del tipus 1!) es superior a la d’un ésser humà normal.
Si tens altres dubtes sobre la diabetis, no facis com una persona normal i ho busquis a google, millor deixa un comentari amb la teva pregunta i et respondré.
Pons's blog 