Us agraden els parcs d’atraccions la meitat que a mi?! doncs esteu d’enhorabona amb el post d’avui!
Dig this: Un parc d’atraccions on pots portar maquinaria pesada!
Disneyland: Voleu saber com es va fer el mític parc d’atraccions de Disneyland en el 1954-55? Doncs en aquesta galeria de flickr trobarem més de 150 fotos!
Euthanasia Coaster: La muntanya russa feta per matar. No existeix de veritat (de moment). Es tracta de deixar sense oxigen al ser cervell després d’una caiguda vertical de 500 metres seguida de 7 loopings tot en menys d’un minut. La paraula es hipòxia.
Takabisha: On està la muntanya russa amb més pendent? Evidentment a Japó. Té una inclinació màxima en baixada de 121 graus!
Us deixo un video fet des del primer vagó. La caiguda en qüestió es en el minut 1:50.
Pons's blog 
Doncs no! No m’agraden els parcs d’atraccions. Què vols que et digui…
què tenen de dolent? no t’agrada veure gent passant-s’ho bé :P
Què tenen de bo? Pot un trobar el bloc del Pons a un parc d’atraccions? Doncs no. Llavors els parcs d’atraccions són o bé avorrits, o directament dolents.
Segur que hi ha gent que diu: Si pujo a aquesta atracció (com per exemple, la muntanya russa japonesa) em moro. Així que, quin problema hi ha amb la Euthanasia Coaster??
M’han agradat força les fotografies de la construcció de Disneyland i m’han recordat que en tinc unes de semblants de Port Aventura, d’un dia que un dels treballadors em va “colar” per ensenyar-me les obres i el que anaven fent uns quants mesos abans de la inauguració.
I deixo pel final el parc Dig This. A mi, que les muntanyes russes i segons quines atraccions ja no em diuen res, trobo que en aquest parc m’ho podria passar força bé. :-DD
o sigui que tens contactes, està bé saber-ho ^^
Aviat el Pons et dedicarà un poema :-P
AHSE: Espero que el faci amb rima consonant, són els meus poemes preferits.
El Pons és un mestre del rima consonant, vocalic, diftongic i tot el que vulguis. El Pons triarà el rima que més s’ajusti a la teva humanitat. ;-)
A mi m’agraden els parcs d’atraccions! Ara, si pujo a aquesta muntanya russa trec la primera i segona papilla :/ Una llàstima perquè deu tenir la seva gràcia peeeeeerò ….
la mortal o la japonesa?
els parcs d’atraccions no em molen, això de fer veure que estàs en perill sense estar-ne només per sentir-te’n em sembla una xorrada. a mi dóna’m un bon terratrèmol grau 7 de bo de veres, una cobra dins la cabana on dorms, o un elefant africà histèric a tocar d’on has de plantar la tenda i deixa’t de dragonskans ni de xorrades fifis de nenes. :)
el problema d’estar veritablement en perill es que…. estàs veritablement en perill :P
però mola mugutlló més. el xute d’adrenalina i el cague són espectaculars. on vas a parar! ^^
Això devia pensar el Caçador de cocodrils i va acabar com tots esperàvem. És cert que els humans no tenim instints, però ni que sigui el reflex de supervivència l’hem de tenir. Posar-se en perill perquè sí és una mica absurd. Sempre tens la bonica solució del suïcidi.
home, jo no dic que cal anar-ho a buscar. el mal és que solen ser “efectes col·laterals” de voltar pel món. A més, quan vaig néixer ja m’ho va dir la llevadora: facis el que facis, només tindràs segura una cosa, i no és pas la 6/49.
Sempre pots volar en parapent, eh? És un perill real i… molt addictiu.
odio les muntanyes russes…
segurament les muntanyes russes també t’odien a tu…
Són molt avorrides, oi? Una gran perdúa de temps, recursos i diners!
Els parcs d’atraccions en general m’agraden prou, és distret anar-hi de tant en tant. Però no sóc d’emocions massa fortes, a la muntanya russo-japonesa aquesta encara hi pujaria, però hi ha atraccions que no em fan el pes i passo. Seria curiosa aquesta de l’eutanàsia, l’hauríem de provar primer amb alguns polítics. Si realment genera hipòxia cerebral, el risc de patir conseqüències és gran, ja no seria una atracció més, seria posar en perill la integritat física de cadascú, així que la Clídice la podria provar, que al cap i a la fi, és política també.
Ah, i això d’agafar una excavadora podria tenir la seva gràcia també. Ha de desfogar força si et deixen destruir alguna que altra paret.
Es com el capítol del Simpsons 6×19 on es veu el futur i el Bart treballa demolint edificis i diu “Es increible que me paguen por hacer esto”. Es un dels millors capítols per cert.
On és l’enllaç de youtube??
Aquestes muntanyes russes fan vertigen de mirar. Com deia l’Eugenio, pujar-hi deu ser l’hòstia!
Anima’t a pujar-hi! s’ha de ser valent! bé, potser no tan com la Clidice…
Per muntanya russa ja tinc la meva vida….
i ara com vas? en pujada o en baixada?
A mi m’agraden els parcs d’atraccions, però tinc vertigen i amb una tercera part d’aquesta muntanya russa ja seria morta!
Una cosa que agrada no et pot donar vertigen ^^
Una vegada vaig fer tres dragonkans seguits (uooohhhh, no hi havia cua!!!), però amb aquesta japonesa no sé si hi podria… vés ara hauria d’anar-hi per saber-ho del cert ;)
ara et tocaria fer 3 Shambalas seguits ;)
Ostres, ho haurem de provar doncs…
jo no sé si m’agraden, perquè suposo que aquestes atraccions bèsties m’han agafat gran. És també qüestió d’edat?
Realment, no. Són avorrides sense més. Hi ha gent que sap veure-les al seu valor real i d’altres que paguen…
mai no ets massa gran per gaudir de les muntanyes russes ^^
Jo vaig pujar a la muntanya russa hipòxica. No a aquesta que no existeix, clar però sí a una versió en petit de la mateixa. Es trobava al parc d’atraccions de Montjuich i es deia Boomerang. Era una baixada, després et donaven una volta amb tirabuixó, un looping i després pujaves per l’altra branca i desfeies el camí que havies fet però d’esquena. Bé, una imatge val més que una descripció:
El cas és que quan l’atracció em va posar cap per avall, l’esquena em va fer un “crec” i vaig notar que no podia respirar. No ho recordo ja amb molt de detall però em penso que fins que no vaig tornar a terra ferma no vaig respirar amb normalitat.
No vaig pujar mai més al maleït Boomerang (és més, m’alegra haver sobreviscut a ell i de tant en tant em passejo pels Jardins Joan Brossa per ballar sobre la seva tomba muahuhaha) i vaig estar una bona temporada sense pujar a muntanyes russes. Crec que fins que van obrir Port Aventura on la gent no mor d’hipòxia sinó que surten disparats, que és una manera molt més elegant, estètica i aventurera de morir.
Era una hipòxia exclusiva per tu, quin detall!
Els dissenyadors de muntanyes russes podrien dedicar el temps lliure a la feina a mirar el Facebook com tothom en comptes de dissenyar muntanyes que matin. Si com a mínim després les construïssin…
t’has llevat una mica assassí avui, no?