Arxivar per 2014-04-15

No m’agradaria que penséssiu que els únics tipus de blocs que no son del meu grat siguin els de poesia. I ara! Ni molt menys! Per sort, tinc odi a repartir entre molts tipus de blocs ;-) Està bé, odi potser es una paraula molt forta. Deixem-ho simplement en que m’avorreixen mortalment. Com que hi ha varis tipus, i per no allargar excessivament el post d’avui he decidit dividir el post en dos parts, la d’avui i la que es publicarà demà, perquè es un fet demostrat que un post molt llarg espanta a la gent. També en soc conscient que molts dels meus lectors habituals son propietaris d’un bloc de les característiques d’aquesta llista, i que el post d’avui i que demà continua, serà una punyalada molt dura per ells, però ho superaran, perquè un no es converteix en lector habitual d’aquest bloc si no aguanta bé els revessos.

Poesia comprensible

Poesia comprensible

En la posició número dos (recordeu que en la posició número u amb un liderat indiscutible tenim els blocs de poesia) hi ha els blocs històrics, però no em refereixo als blocs que expliquen anècdotes històriques divertides com ara batalles curioses, aventures arriscades, enfrontaments entre nacions i coses per l’estil. Em refereixo a història de gent d’estar per casa de l’estil de “Pepet Merdaral va ser un gran expert en agulles de cap i va escriure 37 llibres sobres les agulles de cap, convertint-se així en el català més expert en tan apassionant tema i bla bla bla“. I si ni tan sols parlen de cap personatge en concret sinó d’un edifici ja es per saltar per la finestra “A principis de segle XIX, en el poble de Sant Munt de Fems, en la cantonada entre el carrer Pastoret i el carrer Cul de Cabra, es va construir la primera fàbrica d’espardenyes en cadena, que va suposar una revolució en el mon espardenyil, i bla bla bla“.

Piedra433

Aquesta pared es lo únic que queda en peu de la fàbrica d’espardenyes en cadena

En la tercera posició tenim els blocs de política. Com que tenim la #ironic_mode=TRUE sort #ironic_mode=FALSE de tenir un munt de polítics en aquest país, cada dia tenim la #ironic_mode=TRUE sort #ironic_mode=FALSE que un o més d’un polític digui alguna que altra barbaritat, però són tonteries que no val ni la pena discutir, però hi ha gent que les analitza i discuteix totes. Mira, ara ens han dit que els catalans son insolidaris, doncs molt bé… Demà ens diran que els catalans som mala gent, doncs d’acord… L’endemà passat que som adoctrinadors, doncs genial… L’altre que els catalans la tenim petita, doncs mira que bé…

Visca la política!

Visca la política!

En la quarta posició tenim els blocs de fotos. Son aquella gent que no en tenen prou amb l’instagram i necessiten un bloc per posar-hi més fotos. Hi ha dos tipus de blocs de fotos, els de fotos quotidianes i els de paisatges. Els primer els reconeixeràs perquè quan van pel carrer no miren el mòbil ni miren el terra a la cerca d’alguna moneda, sinó que miren a tot arreu per veure quin detall poden enganxar, i llavors fan una foto com ara un colom sobre un semàfor i li posen de títol alguna cosa profunda com “civilització vs natura”. Aquests també son molt donats a fer fotos a primer pla de les plantes, i si aquesta no té flor fan la foto en blanc i negre o sèpia, si senyor, una ortiga preciosa… Els segon tipus, els de paisatges, com a mínim han fet l’esforç de sortir de la ciutat per fer la foto a un camp de blat, però la veritat ja cansa tan veure camps de blat, de gira-sols, de patates, es igual, son camps, ja està, molt ben ordenats, molt uniforme, molt natural, però ja està, un s’avorreix a partir del camp número 50.

Natura rebel

Natura rebel

Anuncis