Aquest post continua del post de ahir, el CT1877
En la cinquena posició hi ha com un derivat dels blocs de fotos, els blocs de viatges. El bloc en si no està malament, però qui escriu el bloc fa ràbia. Perquè sempre estan penjant fotos de llocs? Que viatgen durant tot l’any? Que no tenen obligacions? Que no tenen una feina? Que no tenen fills que cuidar? Quan veuen els amics i aguanten als familiars si sempre estan viatjant? A més, sempre son esperits lliures que descobreixen que es la autèntica llibertat quan troben una tribu nòmada del Sahara que només té una tenda i quatre camells. Qualsevol cosa que veuen ho consideren fantàstica. Son els que al veure un bassa fangosa i 2 palmeres ja ho consideren un oasi paradisíac. Ells mai no viatgen per veure coses, viatgen per conèixer noves cultures. Han arribat a la conclusió que totes les altres cultures son fascinants, en canvi, la cultura de la seva ciutat es una porqueria, allà tothom es un malparit amb presses que no gaudeix la vida en cada moment.
Pels blocs de viatges això es el paradís celestial a la terra
En la sisena i última posició hi ha els blocs de cuina. He deixat els blocs de cuina per la sisena posició no pas perquè m’agradin més, sinó perquè es un col·lectiu amb molt de pes a la blocosfera i estan molt units, tots es donen suport entre ells, per fer un símil vindria a ser com Hollywood. El problema dels blocs de cuina es que només serveixen per consultar dubtes puntuals sobre com es feia un plat concret, i moltes vegades ni tan sols per això perquè ho volen fer tot tan elaborat i treballat i maco que al final t’acabes complicant la vida un colló. Per exemple, l’altre dia tenia un dubte que tothom pot tenir, com es fa una truita francesa? Era amb ous? O era amb cigrons cuits? Doncs al final vaig descobrir que eren ous! Ja deia jo que costaven molt de batre els cigrons… Però no us penseu que va ser fàcil descobrir-ho! En lloc t’expliquen com fer una truita francesa, t’expliquem com fer una estratificació d’ou amb tocs de gingebre, aromes de canyella, ratlladura d’ametlla, amanit amb vinagre de poma, saltejat amb bolets, arrebossat de sèsam i embolicat amb un milfulles de patata. I perquè collons necessites tots els condiments d’un passadís sencer del Caprabo si tu només volies fer una truita? Malgrat tot, un es agraït deixa un comentari en l’entrada agraint l’ajuda proporcionada, i després un es dona compte que es tracta d’un post de fa 8 anys i el bloc en qüestió fa 3 anys que no publica.
Perquè he acabat trigant 3 hores per fer una maleïda truita?!
Ja per acabar, podria dir que els blocs mono-temàtics no m’agraden. Es avorrit parlar sempre del mateix tema. La vida es variada, hi ha de tot, perquè s’ha de restringir el que vols explicar només un tema per molt expert que en siguis? Ja ho se que no tothom es expert en tot com ara em passa a mi… Però us explicaré un secret, es pot parlar de qualsevol cosa sense ser un expert! Es més, si una cosa no la saps, te la pots inventar, el màxim que pot passar es que algú que si que sap del tema et digui que no es així, però no passa res, el pots deixar en ridícul amb algun argument intel·ligent de l’estil “Tu madre es manca i juega a la petanca”. Per tan, feu-me cas, convertiu el vostre monòton bloc mono-temàtic en un variat bloc poli-temàtic, perquè com diu la frase feta “En la varietat està el gust”. I qui sap, potser si poli-tematitzes el teu bloc fins hi tot el llegeixo habitualment ;)
Pons's blog 