Avui m’agradaria parlar de la fortalesa dels propietaris d’un bloc. No em refereixo a un bloc d’èxit internacional com podria ser el meu, em refereixo a blocs mediocres com els vostres… El cas es que si ets blocaire no pot ser un mindundi que es deprimeix i es fot a plorar a la primera de canvi, perquè un blocaire està acostumat a les moltes decepcions que això comporta. Per exemple, fas l’error més gran que pots fer, es a dir, mires les estadístiques de visites i veus que només et visiten quatre gats, i llavors aprofundeixes en el tema i mires la procedència dels lectors, i resulta que un dels quatre gats un es colombià i penses “Genial, em llegeix un càrtel de la droga”, i llavors penses a veure quants posts has fet parlant de droga i recordes aquell post sobre Scarface i comences a lligar caps. Continues mirant i una altra visitant habitual es de Xina, què vol dir això? Que els propietaris del basar xino del davant li han dit a la seva família que miri el teu bloc? Com sap el tio del basar xino que tinc un bloc? Els xinos estan tan ben integrats que fins hi tot ensenyen català als seus familiars que viuen a Xina? Masses preguntes sense resposta… Llavors també tens visites d’Etiòpia! Caram, no sabies que Etiòpia també hi hagués internet, quina sorpresa! Cada dia s’aprenen coses noves, les gaseles deuen anar amb wifi. Llavors trobes una visita de Mataró. Que dius, collons, Mataró? No seran els mateixos que sempre et fan la foto de grup quan estàs de vacances? No us passa a vosaltres que quan esteu per exemple de vacances a Suècia, i sentiu de cop parlar en algú en català, i aprofiteu i demaneu perquè us facin una foto de grup i resulta que sempre t’expliquen que son un matrimoni de Mataró? Doncs jo sempre enganxo els de Mataró, matrimonis diferents es clar, no sempre es el mateix que em va seguint. Doncs qui visita el bloc sospito que també es un matrimoni de Mataró. Resulta que també tens una visita de Canadà, i penses, perquè Canadà? Llavors caus en el fet que deuen ser de Quebec, perquè també es una regió oprimida dintre d’un país i per solidaritat amb el poble català es miren blocs catalans, es clar, això té molta lògica, per això tu fas el mateix i tens el teu blogroll està ple de blocs quebequesos… Per favor, si ni tan sols saps francès.
Llavors passem al tema dels comentaris. L’únic que et comenta es el teu cosí que també té un bloc on tu et sents amb la obligació moral de comentar encara que ell només parli de l’hort que té al seu pati, bé, ell li diu hort, però en realitat son unes tomaqueres i una pebrotera que en se vida mai ha donat un pebrot i saps que no ho farà mai, de fet veus més probable que dallà surti una sabata que una verdura. El cas es que ell et comenta a tu i tu li comentes a ell. Per això quan reps un comentari d’algú altre t’emociones fins que descobreixes que es spam ja que diu alguna cosa com ara “Amazing blog!! Is your theme custom made or did you download it from somewhere?” Bé, sempre son en anglès, però ho traduiré perquè tothom ho entengui “El teu bloc es la canya amb vinagre! No he vist mai un bloc igual! Com ho fas per tenir un bloc tan guai?! Si us plau! Ensenyem els teus secrets de gran blocaire! Visita la meva pàgina i ensenyem a ser un blocaire d’èxit com tu!!”. Sembla que sigui sarcàstic i tot… Més frustrants que els comentaris de spam és un sol comentari anònim que no s’ha repetit mai més i no ha deixat cap enllaç per seguir el rastre. El pitjor de tot es que el comentari tan sols diu “No hi estic d’acord” i el deixa anar en un post de 10.000 paraules en el que fas un repàs de tota la literatura russa contemporània. No estàs d’acord amb què?! Si en el fons la culpa es teva per fer un post de 10.000 paraules… Però no ens enganyem lo dur es veure un zero ben rodó en el nombre comentaris del post. Per evitar això pots fer la tècnica més rastrera possible que es deixar-te un comentari amb un nom qualsevol, i després ser encara més rastrero i contestar el teu propi comentari. D’aquí a convertir-te en esquizofrènic i tenir diàlegs amb tu mateix només hi ha un pas. Per això deia que per ser blocaire s’ha de ser fort.
Zero comentaris es l’equivalent d’un rostoll rodant
Un altre problema al que s’enfronta un blocaire es a la falta d’idees. Es la pressió de saber que en l’últim mes no ha escrit cap entrada i que els seus lectors (llegeixis el cosí) ja s’estan impacientant i donant el bloc per mort. Que donin el bloc per mort es el pitjor que li pot passar a un blocaire, això vol dir que perdrà els lectors habituals (llegeixis el matrimoni de Mataró) i que deixarà d’existir. Aquí es quan el caràcter de blocaire surt de dins per crear un post sobre qualsevol cosa, encara que sigui per explicar lo dur que ser un blocaire…
Pràcticament ningú aconsegueix superar aquests traumes anteriors tan durs i acaba cometent suïcidi. Suïcidi del bloc s’entén, es a dir, el deixa mort de gana sense alimentar-lo amb nous posts. Això es el que defensava al principi del post: La fortalesa dels propietaris d’un bloc.
Pons's blog 