Cas típic 1881: noi li agrada noia, noi li agrada ser un blocaire mediocre

Posted: 2014-04-21 in Divagacions meves

Avui m’agradaria parlar de la fortalesa dels propietaris d’un bloc. No em refereixo a un bloc d’èxit internacional com podria ser el meu, em refereixo a blocs mediocres com els vostres… El cas es que si ets blocaire no pot ser un mindundi que es deprimeix i es fot a plorar a la primera de canvi, perquè un blocaire està acostumat a les moltes decepcions que això comporta. Per exemple, fas l’error més gran que pots fer, es a dir, mires les estadístiques de visites i veus que només et visiten quatre gats, i llavors aprofundeixes en el tema i mires la procedència dels lectors, i resulta que un dels quatre gats un es colombià i penses “Genial, em llegeix un càrtel de la droga”, i llavors penses a veure quants posts has fet parlant de droga i recordes aquell post sobre Scarface i comences a lligar caps. Continues mirant i una altra visitant habitual es de Xina, què vol dir això? Que els propietaris del basar xino del davant li han dit a la seva família que miri el teu bloc? Com sap el tio del basar xino que tinc un bloc? Els xinos estan tan ben integrats que fins hi tot ensenyen català als seus familiars que viuen a Xina? Masses preguntes sense resposta… Llavors també tens visites d’Etiòpia! Caram, no sabies que Etiòpia també hi hagués internet, quina sorpresa! Cada dia s’aprenen coses noves, les gaseles deuen anar amb wifi. Llavors trobes una visita de Mataró. Que dius, collons, Mataró? No seran els mateixos que sempre et fan la foto de grup quan estàs de vacances? No us passa a vosaltres que quan esteu per exemple de vacances a Suècia, i sentiu de cop parlar en algú en català, i aprofiteu i demaneu perquè us facin una foto de grup i resulta que sempre t’expliquen que son un matrimoni de Mataró? Doncs jo sempre enganxo els de Mataró, matrimonis diferents es clar, no sempre es el mateix que em va seguint. Doncs qui visita el bloc sospito que també es un matrimoni de Mataró. Resulta que també tens una visita de Canadà, i penses, perquè Canadà? Llavors caus en el fet que deuen ser de Quebec, perquè també es una regió oprimida dintre d’un país i per solidaritat amb el poble català es miren blocs catalans, es clar, això té molta lògica, per això tu fas el mateix i tens el teu blogroll està ple de blocs quebequesos… Per favor, si ni tan sols saps francès.
Llavors passem al tema dels comentaris. L’únic que et comenta es el teu cosí que també té un bloc on tu et sents amb la obligació moral de comentar encara que ell només parli de l’hort que té al seu pati, bé, ell li diu hort, però en realitat son unes tomaqueres i una pebrotera que en se vida mai ha donat un pebrot i saps que no ho farà mai, de fet veus més probable que dallà surti una sabata que una verdura. El cas es que ell et comenta a tu i tu li comentes a ell. Per això quan reps un comentari d’algú altre t’emociones fins que descobreixes que es spam ja que diu alguna cosa com ara “Amazing blog!! Is your theme custom made or did you download it from somewhere?” Bé, sempre son en anglès, però ho traduiré perquè tothom ho entengui “El teu bloc es la canya amb vinagre! No he vist mai un bloc igual! Com ho fas per tenir un bloc tan guai?! Si us plau! Ensenyem els teus secrets de gran blocaire! Visita la meva pàgina i ensenyem a ser un blocaire d’èxit com tu!!”. Sembla que sigui sarcàstic i tot… Més frustrants que els comentaris de spam és un sol comentari anònim que no s’ha repetit mai més i no ha deixat cap enllaç per seguir el rastre. El pitjor de tot es que el comentari tan sols diu “No hi estic d’acord” i el deixa anar en un post de 10.000 paraules en el que fas un repàs de tota la literatura russa contemporània. No estàs d’acord amb què?! Si en el fons la culpa es teva per fer un post de 10.000 paraules… Però no ens enganyem lo dur es veure un zero ben rodó en el nombre comentaris del post. Per evitar això pots fer la tècnica més rastrera possible que es deixar-te un comentari amb un nom qualsevol, i després ser encara més rastrero i contestar el teu propi comentari. D’aquí a convertir-te en esquizofrènic i tenir diàlegs amb tu mateix només hi ha un pas. Per això deia que per ser blocaire s’ha de ser fort.

Zero comentaris es l'equivalent d'un rostoll rodant

Zero comentaris es l’equivalent d’un rostoll rodant


Un altre problema al que s’enfronta un blocaire es a la falta d’idees. Es la pressió de saber que en l’últim mes no ha escrit cap entrada i que els seus lectors (llegeixis el cosí) ja s’estan impacientant i donant el bloc per mort. Que donin el bloc per mort es el pitjor que li pot passar a un blocaire, això vol dir que perdrà els lectors habituals (llegeixis el matrimoni de Mataró) i que deixarà d’existir. Aquí es quan el caràcter de blocaire surt de dins per crear un post sobre qualsevol cosa, encara que sigui per explicar lo dur que ser un blocaire…
Pràcticament ningú aconsegueix superar aquests traumes anteriors tan durs i acaba cometent suïcidi. Suïcidi del bloc s’entén, es a dir, el deixa mort de gana sense alimentar-lo amb nous posts. Això es el que defensava al principi del post: La fortalesa dels propietaris d’un bloc.

Anuncis
Comentaris
  1. Josep ha dit:

    “Hi estic d’acord”

  2. levanah ha dit:

    Relax i menja mona (encara que sigui un trosset petit)

    Sobre el tema seguidors, més val quatre gats bons que et llegeixin que molts gats que fan clic (les estadistiques mostren quant de temps està cadascú llegint cada entrada? seria el súmum de la xafarderia això) però no acaben ni de llegir el que t’has pres la molèstia d’escriure.

    Salut

  3. McAbeu ha dit:

    I un altre exemple de fortalesa dels propietaris de bloc és com aguanten estoicament els comentaris de gent que només ha llegit el teu post en diagonal i, per tant, no han entès exactament de què va.

    Per cert, ben tornat de les teves vacances a Suècia… quina sorpresa haver-hi fet uns amics de Mataró, no?

    • ahse ha dit:

      Un propietari de bloc no pot saber mai com ha llegit la gent el seu post i de quina manera pot haver-lo interpretat. D’això se’n diu ser humà i funcionar en base a un model intern propi indescriptible, irrepetible i aparentment irracional també. Dit amb altres paraules:
      quan un no coneix el context un no pot interpretar correctament, o bé… un estarà equivocat. ^^

    • XeXu ha dit:

      Dono fe que sí, alguns cops es nota, i molt, la gent que llegeix els posts en diagonal. I a mi em sap greu, què vols que et digui, perquè sóc dels capullos que solen llegir-se’ls tots sencer de principi a fi. Em venen ganes de posar paranys, però ni tan sols jo sóc tan cabró.

    • Pons ha dit:

      tu no et pots queixar gaire daixò, justament els teus posts son el contrari de llegir-los en diagonal, es llegeixen més d’un cop per veure si s’il·lumina la bombeta :P

  4. Clidice ha dit:

    I quan deixes un blog amb molts visitants i comentaris, perquè notes que “et miren massa” i passes a un blog d’estar per casa, amb sabatilles i manteta als genolls? què, eh! :) A vegades el plaer del blog no és tan que et mirin, com tenir un canal on dir allò que et passa pel barret. Si et miren? puten maren -que dirien els alemanys- però si no tampoc no passa res. :)

  5. ricard ha dit:

    El pitjor perill és treballar de cara a la galeria. En el meu cas, com més m’agrada la pel·lícula que comento, menys comentaris tinc, però no he d’oblidar que el bloc és per distreure’m a mi mateix, i si de pas distrec algú altre, doncs collonut.

    Tenir moltes visites és facilíssim: acompanyes el comentari de fotografies de senyores guapes i/o lleugeres de roba i ja està; només cal veure el resultat de les meves estadístiques. Amb la curiosa excepció del mediocre film de Clint Eastwood “Más allá de la vida”, que és el que ha rebut més visites en tota la història del bloc. Un dia vaig descobrir que era perquè en la mateixa època hi havia un programa de Tele5 de parapsicologia que es deia així, “Más allá de la vida”.

    Finalment, et diré que estàs equivocat i que els catalans que et trobes a l’estranger no són tots de Mataró. També n’hi ha molts d’Igualada.

  6. Sílvia ha dit:

    Un bon post per al dilluns de pasqua! Avui em pensava que parlaries de mones… De totes maneres els teus savis consells sempre són interessants. He mirat les estadístiques, com ho saps que vénen de Mataró, a mi ni tan sols em surt Catalunya, només Espanya :(

  7. ahse ha dit:

    El millor de ser blocaire és fer-te el bloc privat i decidir qui pot entrar-hi i qui no.

  8. elfreelang ha dit:

    què vols fer-hi ? a mi les estadístiques se’m refoten, parlant en plata, s’agraeixen això si els comentaris …un blog amb moltes visites i molts comentaris pot ser ben bé un bloc mediocre o dolent o avorrit ….encara que els blogs, tots són com volen que siguin els qui escriuen per tant a qui l’importa!

  9. XeXu ha dit:

    Llegint entre línies intueixo que s’acosta la fi del Pons’s Blog. Quan ja no tens idees fas posts sobre què dur que és ser blogaire. Amb certa gràcia, ho reconec, però ens estàs dient això, oi? Tanta lletra només per despistar. Sort que els americans encara fan sèries i que Terry Pratchett encara no ha mort.

    Això sí, no sé què fan els matrimonis de Mataró que estan per tot arreu!

  10. XeXu ha dit:

    Ei, només una cosa. Ja has acabat la quarta temporada de The West Wing? Si no ho has fet encara espavila, només diré una cosa: Oh My God!

    • Pons ha dit:

      M’he embolicat amb la setena temporada de Big Bang, el final de la tretzena de CSI, també porto a mitges la última de HIMYM, m’he animat a començar FireFly i True Detective, continuo amb la cinquena de Modern Family i estic a punt d’acabar la primera de The Newsroom, i per què no sigui dit també he vist els dos primers de Cosmos. Total que The West Wing la he deixat tot just pel capítol 17.

  11. Osti, quin estrés! Això sembla un post per aprendre a menjar-se l’olla, diuen que qui parla de suicidi no s’acaba suicidant. Sento dir-te que encara et queden molts posts per fer…

    • Consol ha dit:

      Vols dir que als mediocres no els llegeixen? Jo creia que era el contrari: són els mediocres qui tenen èxit de públic, els genis sempre han estat per a minories selectes.

      • ahse ha dit:

        Gran veritat! Mira el bloc del Pons, hauria d’haver-hi milions de comentaristes, però essent concebut per un geni ben pocs arriben a comprendre-ho tot.

  12. Laia ha dit:

    Mira, aquest post m’ha agradat, tu! Una descripció força realista, precisament el meu bloc és molt mediocre! Espero no arribar mai a tenir doble personalitat, realment és un signe inequívoc d’haver tocat fons, considero que és millor suicidar el bloc si es comencen a tenir símptomes d’aquesta mena…

  13. Mireia ha dit:

    M’acabes de deprimir del tot, després de llegir el teu post ( i no en diagonal) se m’han obert els ulls. El meu pobre blog és dels que s’estan suïcidant per falta de post. Vaig mirar les estadístiques a veure si hi trobo els de Mataró

  14. Montse ha dit:

    Si el de Mataró té els cabells molt blancs i espessos, la pell bruna i duu ulleres, és mon cosí Joan que viatja molt.

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s