Cas típic 1884: noi li agrada noia, noi li agrada passejar sota la pluja

Any 2089. La pluja àcida ha deixat de ser un fet anecdòtic per convertir-se en el tipus de pluja predominant a tot el planeta. Només els arbres més resistents han aconseguit suportar-ho, tot i així, aquests acaben amb les fulles corroïdes, donant-lis unes tonalitats ataronjades més pròpies de la tardor.
Malgrat tot, encara hi ha parelles d’enamorats que troben romàntic el fet de passejar sota la pluja. El tòpic més estès diu que “l’amor es cec”, però buscant les suggerències de Google es poden treure altres característiques:
– L’amor és déu en barca
– L’amor és un peix
– L’amor es lliure
– L’amor es com el formatge
– L’amor es com la grip
Així doncs, cal afegir a la llista “l’amor es immune a l’àcid”

Aquesta ha sigut la meva col·laboració als relats conjunts del mes d’abril