Cas típic 1884: noi li agrada noia, noi li agrada passejar sota la pluja

Posted: 2014-04-24 in Webs/Blocs

Any 2089. La pluja àcida ha deixat de ser un fet anecdòtic per convertir-se en el tipus de pluja predominant a tot el planeta. Només els arbres més resistents han aconseguit suportar-ho, tot i així, aquests acaben amb les fulles corroïdes, donant-lis unes tonalitats ataronjades més pròpies de la tardor.
Malgrat tot, encara hi ha parelles d’enamorats que troben romàntic el fet de passejar sota la pluja. El tòpic més estès diu que “l’amor es cec”, però buscant les suggerències de Google es poden treure altres característiques:
– L’amor és déu en barca
– L’amor és un peix
– L’amor es lliure
– L’amor es com el formatge
– L’amor es com la grip
Així doncs, cal afegir a la llista “l’amor es immune a l’àcid”
Quadro_de_Afremov
Aquesta ha sigut la meva col·laboració als relats conjunts del mes d’abril

Anuncis
Comentaris
  1. ahse ha dit:

    Trobo a faltar de la llista l’amor com a au rebel, no sé com és que Google no mostra això també. De totes maneres, cal remarcar que a diferència del futur, avui dia l’amor no és immune a l’acid. Com a prova tenim el famos cas de l’islamica a la qual el seu ex-enamorat li va llençar salfumant a la cara, i a la qual només la família li va prohibir la ben merescuda venjança aprovada per llei de llençar-li salfumant a la cara ella també. És a dir, l’amor és qualsevol cosa menys immune a l’acid. ^^

    • Pons ha dit:

      Crec que quan et tiren salfumant a la cara no hi ha autèntic amor…

      • ahse ha dit:

        Si són islamics igual sí, eh? Recordem que la dona islamica és poc més que un objecte dels homes! Per tant l’equivalent d’un home llençant-li salfumant a la cara de la seva dona és com un gran amant dels ordinadors fotent uns bons cops al teclat quan la pantalla es torna blava. No és que l’home no l’amava, sino que a un cert moment el comportament de la tal dona el va posar molt molest. T’imagines un teclat que volgués retornar-te els cops que li acabes de donar?! Oi que no? Doncs per això la família de la tal dona es va posar pel mig perquè ella no li torni la molestia a l’home llençant-li acid a la cara com va decidir el jutge. Coses de religió…

  2. McAbeu ha dit:

    Un relat molt romàntic. ;-D

  3. Bruixeta ha dit:

    Pons ets un romàtic acabat!

  4. XeXu ha dit:

    Deuen ser una parella d’enamorats, però mutants…

  5. Montse ha dit:

    Ves, ara trobo a faltar que els personatges del quadre portin alguna mena de calçat contundent amb revestiment especial (rotllo botes Chernovyl o alguna cosa així).

  6. Sílvia ha dit:

    L’amor és un blog! Espero que el teu blog sigui immune també a la pluja àcida ;)

  7. JOMATEIXA ha dit:

    un relat “Pons”. m’ha agradat

  8. Rafel ha dit:

    He trobat la història un pèl àcida.

  9. Elfreelang ha dit:

    ha ha ha mooolt original!

  10. ÒscarAzAl ha dit:

    L’amor és el pitjor dels àcids de vegades, i ho diu un químic.

    • ahse ha dit:

      Quina mena de química has estudiat? Quina és la teva substància favorita? Què penses de l’estereoquímica? Pot ser que encara no hagis comentat al post del llibre que el Pons va publicar avui???

  11. montse ha dit:

    La pluja àcida fa mal i cal compensar-la amb algún beuratge alcalí.

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s