Arxivar per Mai, 2014

Aprofitant que ara el Pons no hi es m’he apropiat de l’ordinador i he aprofitat per escriure aquesta entrada. No, no soc el becari, tantes faltes d’ortografia he fet ja per semblar-ho?! Tampoc soc l’ahse, o potser heu vist que hagi escrit “Visca el Pons!”? Bé, aquesta vegada no compte, formava part del raonament. Soc en Rincewind!

Un dia d'excursió a la cuina

Aquest soc jo durant una excursió a la cuina


Ara feia dies que no en sabíeu res de mi i sembla que el Pons no pensava fer res al respecte, he hagut de fer la feina jo mateix i escriure el post. No li vull treure mèrit al Pons d’haver escrit tantes entrades del bloc, però tenint forma humana no es pas tan complicat, en canvi sent un peix es força més difícil això de prémer les tecles, ja no us dic intentar moure el ratolí, però el pitjor de tot es haver de fer salts constants cap a dins de la peixera per no morir ofegat, ja li val al Pons, mira que no viure sota l’aigua!
Voleu saber com es la convivència amb en Pons? Doncs la veritat, es que com a companys de pis que som ens ho muntem molt bé, tenim les responsabilitats molt ben repartides:

  • Ell escombra, jo nedo passant de tot en la meva peixera.
  • Ell treu la pols, jo nedo passant de tot en la meva peixera.
  • Ell cuina, jo nedo passant de tot en la meva peixera.
  • Ell posa rentadores, jo nedo passant de tot en la meva peixera.
  • Ell em renta la peixera, jo nedo passant de tot en la meva peixera provisional.

Podria continuar amb més exemples, però crec que ja us feu una idea de la nostra relació. Oi que es una bona relació? Però hi ha una cosa que no m’agrada, he vist que de tan en tan se’n va nedar a la piscina, i sabeu què? No se’m emporta amb ell! Amb lo bé ens ho passaríem els dos nedant! Faríem curses i tot! Li he proposat de fer les curses encara que sigui en la meva peixera, i dona excuses sobre no se quin tema de la mida… He discutit amb ell sobre el tema de la companyia, a veure si em pot buscar una “peixa” per… per… bé, ja us ho podeu imaginar. Però diu que no, que posar una noia a casa trencaria el bon rotllo qui ha entre nosaltres dos, a part que segur que tocaria els nassos amb el tema dels posa-vasos. Hi ha un altre tema que també em té una mica mosquejat, es el tema del menú, veig que sempre s’està cuinant un munt de plats variats i en canvi a mi sempre em toca la mateixa porqueria d’alga seca o el que collons sigui que hi ha en aquell pot, es realment fastigós! Per això, quan em posa el menjar, jo sempre em faig l’estúpid i faig veure que no em dono compte que hi ha el menjar i segueixo fent el passarell per la peixera com si res. Però la veritat es que ens portem molt bé, per això els millors moments del dia es quan ell està per casa, perquè quan no hi es per matar el temps nedo, altres vegades prefereixo obrir i tancar la boca, altres vegades nedo a poc a poc, d’altres nedo ràpid, ja ho veieu, una vida de puta mare. Però quan en Pons està a casa llavors si que ens ho muntem bé. Posa sèries guais i les mirem junts i les comentem i tot, mentrestant solem picar festucs, bé, jo en menjo un i prou perquè estic a dieta, i perquè de fet, un sol festuc ja es el doble de gran que el meu estomac. A vegades també bevem cervesa, ell de l’ampolla i a mi em canvia l’aigua de la peixera per cervesa, ja us podeu imaginar les borratxeres que agafo xD
En fi, hauria d’anar plegant perquè aviat tornarà el Pons, i no serà fàcil tornar a portar la peixera al seu lloc del menjador, a part que he deixat el teclat una mica moll i val més que l’eixugui si no vull que sospiti res. Això si, intentaré respondre els vostres comentaris ;)

PD: Podria ser un post inspirat en qualsevol dels post d’animals personificats que heu escrit varis de vosaltres, però concretament aquesta entrada ha estat inspirada en els animals folls de la bruixeta.

En aquest bloc, a part del excessivament mitificat Tipo de la Brocha, no es habitual trobar propaganda sobre cap altre bloc, no fos cas que la gent perdi el temps en visitar un altre bloc en comptes de perdre’l en aquest bloc. Però ja em coneixeu, en el fons soc magnànim i de tan en tan faig excepcions, i avui serà una d’aquestes, amb tots vosaltres us presento la Maria del blog Margarides i Albercocs. Ei! Però si es un bloc de cuina! Si, es cert, els blocs de cuina no son fruit de la meva devoció, però es que Margarides i Albercocs no es un bloc de cuina qualsevol, vull dir que no es el típic bloc on trobem una interminable llista d’entrades on cada una es una recepta de cuina explicada de manera seqüencial, metòdica i avorrida. En absolut, Margarides i Albercocs va més enllà i explica experiències culinàries? Què es això? Bé, no ho sabria explicar, però es veu que aconsegueix que la gent s’ho passi bé cuinant, es curiós, oi? Per a més informació, crec que ja he enllaçat suficients vegades el seu bloc.
margarides
Però per si tot això fos poc, pel seu aniversari, que va ser justament el dia mundial del culte al Pons ha decidit crear un concurs on crearà el pastís que tu vulguis com a premi. Es o no es genial? Per participar només cal fer un tweet o compartir-ho al facebook. Si voleu conèixer exactament les bases del concurs val més que llegiu l’entrada on ho explica. Ara bé, sobretot NO participeu, perquè si la legió de seguidors d’aquest bloc participa llavors estadisticament no tindré pràcticament possibilitats de guanyar! A més, siguem realistes, oi que a cap de vosaltres us interessaria tenir el pastís del vostres somnis fet a mida? A ningú, oi? Seria pràcticament un malson, oi?
No està malament la campanya de màrqueting que li he fet pel seu negoci, oi? De fet es com totalment il·lògic que un diabètic faci campanya a favor d’una pastissera, no? De fet, tinc una relació estranya amb els pastissers, serà per això que soc dels pocs que li agrada la infravalorada Pushing Daisies (el qual el protagonista es un pastisser)?

Actualització: La Maria ja ha publicat el seu post recíproc a aquest.

Podria dir que el concurs ha estat un èxit de participació sense precedents, i de fet ho puc dir, però estaria mentit, però bé, tampoc seria la primera vegada que menteixo en el bloc… Us deixo amb la llista ordenada dels participants segons el nombre d’encerts de més a menys. Espero que ningú es pensés que les seves respostes serien confidencials i no es publicarien… La gràcia es justament aquesta, es mostrar-les i fer-ne escarni públic de qui té més desconeixement de Pons’s Blog. Ja sabeu, senyalar amb el dit i dir “Ja ja”.

  • McAbeu: 15
  • Xexu: 13
  • Silvia: 10
  • Ciutadà K: 10
  • nitamiu: 10
  • levanah: 5

Hi ha hagut una sorpresa! Contra tot pronòstic en McAbeu NO guanya aquesta vegada! Guanya l’ahse i per partida doble! Vull dir, que la seva resposta 5.4) ha sigut 10 hores, però la resposta correcte es 10 hores i 1 segon, si soc bona persona i no tinc en compte aquest petit error obté un total de 16 respostes correctes, però es que si soc estricte i li considero com a incorrecte, empata a 15 respostes amb en McAbeu i segons les “imparcials regles” es produeix un empat i això també la converteix en guanyadora!
Ja pots passar a recollir el premi! Està malament que jo mateix ho digui, però crec que cada any em supero a l’hora de crear una copa més polida i acurada, quina precisió! Quina elegància! Es tracta d’una copa amb un estil… bé… com dir-ho… crec que la millor paraula es… infalsificable, si, infalsificable es la paraula més escaient. Una vegada més enhorabona ahse!
1900
Ja pots agafar-la, i emportar-te-la i posar-la en un lloc privilegiat de la teva vitrina de premis. Ja saps que es un premi que no te preu, mai més ben dit, però si algú aconsegueix tres premis d’un concurs Pons, ho pots canviar tot per un val 2×1 per un pack de 4 iogurts naturals del Lidl.
BCPP: ahse, McAbeu, ahse

Avui s’acaba el plaç per contestar les preguntes i per sort també la moderació de comentaris ja que es publiquen les respostes del CT1900.

1.1- Quants anys té Pons’s Blog?
c) 8 anys. Després del munt de felicitacions només faltaria que encara quedés algú que no ho sabés

1.2- Quina es la imatge del meu avatar?
a) El meu ull dret. Queda clar que la imatge del meu ull dret la teniu ben present, el que no se es si es en el somnis o en els malsons…

1.3- A quina banda està actualment la barra lateral del bloc?
b) A l’esquerra. No us queixareu, eh? Aquesta era de parvulari.

1.4- En una setmana normal, quants posts es publicaran en aquest bloc?
b) 5. Molt mal seguidor havies de ser per no saber aquesta.

2.1- Durant la vida d’aquest bloc quina mascota real he tingut?
d) Un peix. I contra tot pronòstic continua viu!

2.2- Quin es el meu CSI preferit?
a) CSI Las Vegas. El dubte ofen.

2.3- Qui va guanyar el primer qüestionari sobre Pons’s Blog?
b) McAbeu. El senyor dels enigmes, qui sinó?

2.4- Què és realment en Pons?
a) Un noi. He estat dubtant molt amb la d) però al final…

3.1- Finalment, quantes felicitacions de persones diferents vaig rebre pels 8 anys de bloc?
d) 137. De la emoció em vaig descomptar i em vaig deixar algun per comptar, ho podeu comprovar si voleu.

3.2- Quants “Cas típic 1800” hi ha hagut en tota la catosfera?
c) 15, òbviament el meu també compta.

3.3- D’on semblen provenir els meus gens?
c) Escandinava, soc un víking. Poques vegades que comparteixo informació personal, només faltaria que us haguéssiu perdut tan memorable post!

3.4- Quina de les següents afirmacions sobre l’ahse es certa?
d) Cap de les anteriors. Em sap greu espatllar les expectatives.

4.1- Quina es la pestanya més visitada?
b) Blocs. Sou uns egòlatres! A la gent us encanta veure el vostre bloc en la meva llista de blocs.

4.2- Quin ha sigut el cas típic més visitat?
c) Cas típic 805: noi li agrada noia, noi es Woody Allen. Malgrat el CT1445 on es demostra que el tornavís es el líder del 2012, el lideratge global el continua ocupant Scarlett Johansson que la trobem dins del post de Woody Allen.

4.3- Descomptant Pons’s blog (tan el de wordpress com el de blogger), en quants blocs diferents he publicat personalment un post?
d) 3. farre.cat, Calendari d’advent, cartes al futur

4.4- En el cas típic 220A quantes respostes correctes son la resposta A?
d) 3. Les preguntes 4, 6 i 7

5.1- Quin es el període de temps més curt en que el bloc ha tingut dos casos típics amb número rodo, es a dir, múltiples de 100.
70 dies. Entre el cas típic 1700 i el 1200. Que aquests dos casos típics siguin consecutius es degut al salt temporal.

5.2- Quin es el període de temps més llarg del bloc sense tenir dos casos típics amb número rodo, es a dir, múltiples de 100.
Des del cas típic 1500 fins al cas típic 1800 en total 238 dies. Recordeu que el casos típics 1600 i 1700 van ser publicats abans del 1500 també degut al salt temporal.

5.3- D’on es l’ahse? Una pista, es humana.
Romania. Que endevinéssiu la ciutat ja seria massa, ja que crec que això només s’ha dit en el seu blog privat.

5.4- Quina duració té el vídeo més llarg penjat en el bloc?
10 hores i 1 segon. CT1790. Ho sento, però el vídeo de Nyam Cat de 24 hores no està penjat en aquest blog.

Demà veurem el recompte d’encerts i s’anunciarà el guanyador. Quins nervis! Quina emoció!

Avui es el dia mundial del culte al Pons. Què s’ha de fer? Tal com el seu nom indica es tracta de retreure culte al Pons, es a dir a mi. Podeu fer coses com ara:

  • Saludar a la gent dient: Feliç Pons tingui!
  • Fer la ja tradicional coca Pons o pastissets Pons.
  • Arreglar-vos i posar-vos ben guapos.
  • Fer el ball d’en Pons.
  • Dedicar-me un post
  • Fer una lectura dramatitzada de Terry Pratchett
  • Difondre el concepte Pons als ignorants tot re-dirigint-los cap a aquest bloc.

En definitiva qualsevol activitat que pugui semblar que del meu grat i es ideal per fer-la avui :D

PD: Recordeu contestar les preguntes del CT1900, i per refrescar les normes hi ha el CT1901

BCPP: McAbeu, Maria, Ciutadà K, Alejandro

Diumenge serà el dia de la tovallola! Com que es una festivitat una mica geek, el post d’avui el protagonitzen Geek & Poke

6a00d8341d3df553ef0162fd250c7c970d-800wi
6a00d8341d3df553ef015437d2fe58970c-800wi
6a00d8341d3df553ef015438d0e316970c-800wi
6a00d8341d3df553ef01675e9e16dd970b-800wi
6a00d8341d3df553ef016763543dd6970b-800wi
6a00d8341d3df553ef0168ea7df646970c-800wi

PD: Recordeu contestar les preguntes del CT1900, i per refrescar les normes hi ha el CT1901

Avui aprofundiré en un dels entorns més il·lògics que existeixen: Els vestuaris dels clubs esportius
Em centraré concretament en els vestuaris masculins, per culpa del meu cromosa Y els vestuaris femenins els desconec totalment. Els femenins deuen estar carregats d’erotisme fins al punt d’haver-hi pràcticament orgies lèsbiques, gairebé segur que es així, de fet no suportaria que no fos així, per tan, si estic equivocat, si us plau no em corregiu, en aquest aspecte prefereixo viure enganyat.
Hi ha diversos comportament desagradables, molts d’ells perpetrats pel mateix individu.

  • L’inamovible: Es aquell tipus de persona, que no es conscient de l’espai personal, es posa en lloc del banc i allà es queda, tan li fa que estigui envanint l’espai d’una altra persona, encara els hi importa menys que el banc del costat estigui totalment buit, ell ha decidit posar-se allà i allà es queda. El cas extrem es quan tornes de la dutxa i et trobes un parell de inamovibles, cada un rodejant-te per un costat.
  • El sociable: El que arriba i et saluda amb un “hola, bona tarda”. Què li fa pensa que mentre m’estic baixant els pantalons es un bon moment per saludar? No cal, no hem de compartir res, no m’ha d’oferir cap servei, no m’ha de vendre res, no passarem molt de temps en contacte, jo en mig minut em canvio i toco el dos. Sí, sí, malgrat tot contesto amb un altre bona tarda…
  • El restaurant: El vestuari NO es un restaurant. No t’has de fotre l’entrepà en el vestuari. A part que estàs ocupant un lloc també estàs embrutant el terra. Això també va per aquells que foten els batuts de proteïnes, perquè porten un ampolla de litre i mig plena d’aquella merda i vulguis que no, trigues una bona estona en beure’t aquella cosa densa. No he arribat a veure casos més extrems com ara gent fotent-se una mariscada, però vist que el sentit comú va desapareixent cada vegada més, crec que algun dia ho veuré.
  • Els xerraires: Aquests solen ser un grup de tres. Quan no parla un, parla un altre, i si parlen no poden canviar-se, de fet, si estan escoltant sembla que tampoc poden moure’s, suposo que es un esforç de coordinació massa gran escoltar i canviar-se a la vegada. Una vegada en vaig trobar un que mentre ell estava per allà, jo vaig tenir temps de desvestir-me, dutxar-me, tornar-me a vestir i ell l’únic que havia fet era descordar-se una bamba! Amb raó sempre estan plens els vestuaris!
  • El conegut llunyà: Es la típica persona que només coneixes de vista, i que quan et creues amb ell pel carrer ni et saluda, però si et troba al vestuari t’explica la seva vida amb tots els ets i uts. D’on surten aquestes ganes de parlar amb mi en el vestuari si ni tan sols mai t’he dit com em dic?
  • El complet: Son aquells que porten tot un arsenal de productes. He vist botigues de cosmètica menys assortits que les taquilles d’aquests individus. S’ho prenen amb molta calma. Son d’aquells que fins hi tot es porten una tovallola petita per deixar-la al terra davant de la seva taquilla i anar remenant amb calma el contingut. Ara es posen desodorant per cada mil·límetre del seu cos, es repassen dos vegades, no fos cas. Guarden els 7 o 8 posts de xampús i sabons que s’han emportat a la dutxa. Es posen crema de ves saber què. Quan s’eixuguen ho fan meticulosament, eixuguen els peus dit per dit, no fos cas.
  • El mig: Simplement hi ha gent que té un do per estar al mig. Troben el punt exacte el qual maximitzen l’ocupació de l’espai de pas. El pitjor de tot es que son gent sense visió perifèrica. T’acostes i ells no et veuen fins que els hi dius “perdoni”. Però això no es tot, al sentir el “perdoni” sempre es giren cap a la banda on no estàs primer, i després cap a la teva, es a dir, tenen problemes de percepció auditiva. Només faltaria que miressin al sostre i a terra abans de mirar-te.

També heu trobat aquests espècimens? Quins us fan més ràbia? Quina fauna trobeu vosaltres als vestuaris?

PD: Per a més comportaments ofensius com ara els exhibicionistes revisar el CT1683

PD2: Recordeu contestar les preguntes del CT1900, i per refrescar les normes hi ha el CT1901

BCPP: Rosella i Xexu

Ja s’ha emès més de la meitat de la quarta temporada de jocs de trons. Ara podria fer un resum del que ha passat en aquesta quarta temporada i de fet el que encara queda per passar ja que m’he llegit el llibre, però seria una tonteria perquè no ho faria millor que el resum capítol a capítol que ha fet el meu adorat Tipo de la Brocha. Si això que us estic dient us sona es perquè recordeu que per la temporada tres de joc de trons us vaig dir exactament el mateix, es a dir, mirar capítol i a continuació llegir el comentari del Tipo de la Brocha. Fent-ho d’aquesta manera es garanteix un millor gaudiment de la sèrie, com a mínim per part meva. Es aquesta barreja d’estil que té entre la veneració i la ridiculització dels personatges el que més m’agrada del seu estil, es a dir, destaca tan els bons moments amb acció i/o frases lapidaries, com els detalls més cutres i agafats amb pinces de la sèrie, a veure, enteneu-me no es que la sèrie sigui cutre, es que hi ha personatges que fan coses cutres, però el personatge es cutre, vull dir la seva personalitat, no pas que estigui mal actuat.
tumblr_mpiiyolLvS1snftoqo2_r1_1280
En fareu cas? Es a dir, primer el llibre, després sèrie i immediatament després del capítol el Tipo de la Brocha. Us penseu que m’agrada fer aquests posts repetitius? No, però es pel vostre bé. Ja sabeu, Pons’s Blog, cuidant pel bé dels seus lectors des de 2006 ^^ Potser pensareu que aquesta publicitat tan gratuita del Tipo de la Brocha em comporta alguna cosa a canvi, com ara que el Sr Brocha ara mateix estarà recomanant en el seu blog aquest blog, doncs no! Li estic fent publicitat directe única i exclusivament perquè m’agrada recomanar qualitat, es més, per ser exactes es tracta de Qualitat, amb majúscula.
Us podríeu queixar que aquest post en si mateix no té contingut, no explica res nou i ni tan sols té un miserable vídeo ni res. Doncs teniu raó. Ara podria optar per la solució fàcil que es posar un vídeo del youtube que ja estigui esborrat com sempre faig. Ah! Que us pensàveu que els vídeos que apareixen esborrats en els casos típics eren accidentals? Innocents… En fi, us enganxo algunes parides humorístiques va…

Geoger R.R. Martin, el mestre de la sorpresa
tumblr_mhjvdfpIcj1s4bnsco1_500

Juego de “tronos”
tumblr_mhjv5vMkTK1s4bnsco1_500

I la rèplica en fusta del castell desplegable de la intro de la sèrie

PD: Recordeu contestar les preguntes del CT1900, i per refrescar les normes hi ha el CT1901

L’escriptor obre un nou document de Word. Bé, no exactament, no es el Word de Microsoft Office, es el Writer de l’OpenOffice, un processador de texts que li ha recomanat el seu amic perquè diu que es de codi lliure, signifiqui el que signifiqui. L’escriptor no hi entén massa en tot això, però el seu amic si, o sigui que li fa cas. L’escriptor s’inspira i comença a teclejar, però el suau soroll del teclat de plàstic no el motiva igual que feia el clac clac de la seva vella màquina d’escriure. L’escriptor mira la primera frase que ha escrit i decideix que no li agrada la tipografia de lletra i decideix provar-ne una altra, tampoc li fa el pes, tria una altra, i una altra, i una altra, s’adona que hi ha més de 200 tipografies diferents, les va provant. L’escriptor s’adona que ha perdut tot el dia només provant tipografies per al final acabar deixant la que hi havia per defecte. Al dia següent, l’escriptor maleeix quan el corrector ortogràfic li canvia sense consultar un nom propi per una paraula que se li assembla. Qui coi es pensa que es aquest corrector per modificar les seves paraules?! I perquè té els collons de transformar-li una minúscula en majúscula? Si l’escriptor hagués volgut posar la primera lletra de la paraula en majúscula ja l’hauria posat ell! A l’escriptor també li molesten tots aquests subratllats vermells sota les paraules que el corrector no entén. L’escriptor argumenta que ell escriu pels lectors, no pas pel corrector, que deixi de tocar-li els nassos d’una punyetera vegada! L’escriptor perd la paciència quan vol tabular una frase però el processador de texts no para de moure-li de lloc tot el paràgraf. Al dia següent, després d’un malson terrible on un ordinador gegant el perseguia tot llençant-li lletres de diferents mides i tipografies, sembla que l’escriptor està inspirat. Escriu durant hores i hores gairebé ininterrompudament, per fi sembla que la cosa rutlla, però malauradament l’ordinador es re-inicia tot sol sense cap motiu aparent. A l’escriptor li agafa un atac, quan feia que no salvava el document?! Molt! Ho ha perdut gairebé tot! Després d’uns quants cops de cap contra la paret i una dutxa freda l’escriptor pren una decisió, puja a l’altell, obre una capsa de cartró i treu la seva vella màquina d’escriure, hi posa un full de paper i comença a teclejar, encara funciona, immediatament li envaeix una sensació de plaer per tot el cos.
UnderwoodKeyboard
Aquesta ha sigut la meva col·laboració als relats conjunts del mes de maig.

PD: Recordeu contestar les preguntes del CT1900, i per refrescar les normes hi ha el CT1901

Avui us explicaré amb més detall com anirà tot això del concurs del CT1900. Primer repassem les normes que ja coneixem:

  • Els comentaris seran moderats per evitar que us copieu els uns als altres. Tot i que els comentaris que no tinguin respostes seran publicats a mesura que pugui.
  • Teniu fins el dimarts 27 a les 05:59 per contestar.
  • Només hi ha una resposta vàlida.
  • Qui encerti més preguntes guanya.

 

Informació nova:

  • En cas d’empat en el nombre màxim de respostes encertades guanyarà l’ahse, encara que ni tan sols ella formi l’empat. Es just? Es clar que no! Però si buscàveu un concurs just e imparcial no se que collons esteu fent aquí…
  • El premi es sorpresa. Només dir que qualsevol semblança al premi del 1500 serà pura coincidència.
  • Les respostes vàlides seran les últimes que doneu.
  • Les respostes s’han de deixar en el CT1900.

 

Agenda del concurs:

  • 16/05/2014 – CT1900 => Es plantegen les preguntes del concurs.
  • 19/05/2014 – CT1901 => Normes i agenda. Es el que esteu llegint ara mateix.
  • 26/05/2014 – CT1906 => Dia del culte al Pons, no té res a veure amb el concurs, però m’agrada destacar-ho.
  • 27/05/2014 – CT1907 => Es publiquen les soluciones correctes. Es el dia per queixar-vos si hi ha alguna resposta en la que no esteu d’acord i jo us diré lo equivocats que esteu.
  • 28/05/2014 – CT1908 => S’anuncia el guanyador. Somriures falsos per part dels perdedors i plors d’emoció per part del McAbeu guanyador.

Per qualsevol dubte sobre el concurs aquest es el post correcte on plantejar-lo. El podríeu plantejar per exemple en el CT789 però això només demostraria que sou poc endreçats…

Recordeu que per tal de facilitar-me la correcció hauríeu de fer servir la plantilla. Gràcies per la vostra col·laboració:
1.1)
1.2)
1.3)
1.4)
2.1)
2.2)
2.3)
2.4)
3.1)
3.2)
3.3)
3.4)
4.1)
4.2)
4.3)
4.4)
5.1)
5.2)
5.3)
5.4)

Com segur que recordeu, en el CT1500 vaig fer un concurs de preguntes sobre el bloc, i he decidit que es converteixi en tradició per tots els casos típics múltiples de 100!
– Els comentaris seran moderats per evitar que us copieu els uns als altres. Tot i que els comentaris que no tinguin respostes seran publicats a mesura que pugui.
– Teniu fins el dimarts 27 a les 05:59 per contestar.
– Només hi ha una resposta vàlida.
– Qui encerti més preguntes guanya.
5 categories: Molt fàcils, Fàcils, Normals, Difícils, Impossibles.

Bloc 1: Molt fàcils
1.1- Quants anys té Pons’s Blog?
a) No arriba ni a un any.
b) 4 anys.
c) 8 anys.
d) 2014, per això es diu 2014 D.C. que vol dir Després de Cas, lo de típic es sobreentén

1.2- Quina es la imatge del meu avatar?
a) El meu ull dret
b) El meu ull esquerra
c) El meu dit petit del peu dret
d) Vaig variant-lo tot mostrant totes les meves part del cos…

1.3- A quina banda està actualment la barra lateral del bloc?
a) A la dreta
b) A l’esquerra
c) Es una pregunta trampa, la barra lateral està al mig
d) Aquesta opció només existeix per seguir el format de 4 opcions…

1.4- En una setmana normal, quants posts es publicaran en aquest bloc?
a) 1
b) 5
c) 7
d) 100

Bloc 2: Fàcils
2.1- Durant la vida d’aquest bloc quina mascota real he tingut?
a) Mascotes? Cap, si hi ha una cosa que odio més que les persones, aquests son els animals.
b) Un gat
c) Un gos
d) Un peix

2.2- Quin es el meu CSI preferit?
a) CSI Las Vegas
b) CSI Miami
c) CSI New York
d) CSI L’Hospitalet

2.3- Qui va guanyar el primer qüestionari sobre Pons’s Blog?
a) ahse
b) McAbeu
c) Xexu
d) Pons

2.4- Què és realment (i no segons l’ahse) en Pons?
a) Un noi
b) Una noia
c) Un conjunt de varies persones
d) Un Déu!

Bloc 3: Normals
3.1- Finalment, quantes felicitacions de persones diferents vaig rebre pels 8 anys de bloc?
a) 27
b) 132
c) 134
d) 137

3.2- Quants “Cas típic 1800” hi ha hagut en tota la catosfera?
a) 1, només hi ha un bloc que faci casos típics
b) 14
c) 15
d) 1.800

3.3- D’on semblen provenir els meus gens?
a) Catalans, de tota la vida
b) Dels Urals, les condicions dures formen un Pons dur.
c) Escandinàvia, soc un víking.
d) Àfrica, terres misterioses

3.4- Quina de les següents afirmacions sobre l’ahse es certa?
a) L’ahse i jo som la mateixa persona
b) L’ahse no es una noia
c) Estic vivint amb l’ahse
d) Cap de les anteriors

Bloc 4: Difícils, opció extra
4.1- Quina es la pestanya més visitada?
a) About
b) Blocs
c) Llibres
d) Sèries
e) Terry Pratchett

4.2- Quin ha sigut el cas típic més visitat?
a) Cas típic 37: noi li agrada noia, noia li agrada noi, viuen feliços i mengen tornavisos
b) Cas tipic 323: noi li agrada noia, noi li agraden els Simpson
c) Cas típic 805: noi li agrada noia, noi es Woody Allen
d) Cas típic 1800: noi li agrada noia, noi li agrada el 1800
e) Cas típic 1823: noi li agrada noia, noi li agrada complir 8 anys

4.3- Descomptant Pons’s Blog (tan el de wordpress com el de blogger), en quants blocs diferents he publicat personalment un post?
a) 0
b) 1
c) 2
d) 3
e) 4

4.4 En el cas típic 220A quantes respostes correctes son la resposta A?
a) 0
b) 1
c) 2
d) 3
e) 4

Bloc 5: Impossibles, sense opcions
5.1- Quin es el període de temps més curt en que el bloc ha tingut dos casos típics amb número rodo, es a dir, múltiples de 100.

5.2- Quin es el període de temps més llarg del bloc sense tenir dos casos típics amb número rodo, es a dir, múltiples de 100.

5.3- D’on es l’ahse? Una pista, es terrícola.

5.4- Quina duració té el vídeo més llarg penjat en el bloc?

Per tal de facilitar-me la correcció si us plau copieu i modifiqueu aquesta plantilla amb les vostres respostes. Gràcies per la vostra col·laboració:
1.1)
1.2)
1.3)
1.4)
2.1)
2.2)
2.3)
2.4)
3.1)
3.2)
3.3)
3.4)
4.1)
4.2)
4.3)
4.4)
5.1)
5.2)
5.3)
5.4)

9780156035217_custom-69cc59005e0af076765c029f6ec69ba6f123abaa-s6-c30

La princesa promesa – William Goldman

La princesa promesa es una de les meves pel·lícules preferides. Com passa moltes vegades amb les bones pel·lícules, aquesta està basada amb un llibre, en aquest cas de l’autor William Goldman. També ha escrit altres novel·les, però no estan a l’alçada del llibre que avui ens ocupa. Es destacable la seva dedicació a la escriptura de guions pel cine. Segur que té altres coses destacables, però aquest post no va sobre ell, sinó sobre la Princesa Promesa (L’enllaç es refereix a la pel·lícula en comptes des del llibre perquès molt més famosa aquesta que no pas la novel·la).
La princesa promesa es la història perfecte per explicar als vostres fills. Hi ha moltes aventures, hi ha molt humor, hi ha amor veritable però sense ser embafador, hi ha mort, hi ha regnes desapareguts fa temps, hi ha venjança llargament esperada, hi ha miracles, hi ha lluita, hi ha prínceps i princeses, hi ha mestres espadatxins, hi ha pirates, hi ha gegants, hi ha la noia més bonica del mon, hi ha deduccions de lògica, hi ha RDMG (Rosegadors De Mida Gegant), hi ha gent que fa servir la paraula “inconcebible” desmesuradament, què més es pot demanar?!
La adaptació cinematogràfica es molt fidel al llibre, per això us recomanaria que primer llegíssiu el llibre i després miréssiu la pel·lícula, just al contrari del que jo vaig fer, però lamentablement quan vaig veure la pel·lícula no era tan lector com actualment, i de fet, no sabia ni tan sols que existia un llibre. Una de les poques diferències que hi ha entre la pel·lícula i el llibre es el context en el que es presenta la narració. En el llibre ens trobem el cas d’un escriptor que converteix un llibre antic on s’explica la història, però esborrant totes les parts avorrides i modificant-lo segons com li va explicar el seu pare quan era nen, més o menys; i que per culpa de l’impossibilitat de situar la narració en un context històric coherent fa que la pobre editora acabi mig boja intentant posar parèntesis aclaridors. En canvi, en la pel·lícula ens trobem en Colombo explicant el conte al seu net. Bé, de fet, no es el Colombo, perquè no porta la gavardina, tan sols es en Peter Falk. Tan en la pel·lícula com en el llibre, aquestes parts que només serveixen per transformar la narració en un conte, són per mi les parts que més sobren. En el llibre, al principi encara tenen gràcia, però cada vegada més es converteixen en una nosa que només fa que interrompre la trama. Per sort son ben identificables, només cal saltar-se les parts en cursiva i ens perdrem la opinió de l’escriptor que va tenir sent un nen al moment d’escoltar la història, cosa que a ningú li importa. Per la resta coses, no hi ha massa diferència entre llibre i peli, tret que en el llibre aprofundeix més en algunes parts, sobretot ens parla del passat d’alguns personatges i de les seves accions que defineixen el seu caràcter.
Perquè la pel·lícula de la princesa promesa té un 10/10 i el llibre “només” té un 8/10? Bàsicament, influeixen dos factors, el primer es que vaig veure la pel·lícula a l’edat adequada per què una història d’aquestes característiques m’agradés més. El segon factor es la manera que està escrit el llibre. En absolut no està mal escrit, però no té la mateixa gràcia que té la pel·lícula, o si més no, la mateixa gràcia que recordo que té la pel·lícula. Especialment, en el film, en Westley, el protagonista, es mou sempre amb un bon humor i amb una gràcia molt bona, en el llibre, això es mostra amb com son els seus diàlegs, però li falta la gràcia que li posa l’actor. Per altra banda, el llibre, en explicar aspectes del passat dels personatges, acaben apareixent històries més tristes, que enterboleixen el caire alegre de la història. El final, tot i ser igual, té una matisació que la converteix en una mica més ambigua.

– Parecéis un hombre decente, lamentaré mataros.
– Vos también lo parecéis, lamentaré morir

El caballo se llamaba Caballo (Buttercup nunca tuvo una imaginación desbordante)

—¡Jamás nos alcanzará! —gritó el siciliano—. ¡Es inconcebible!
—¡Sigue usando esa palabra! —le espetó el español—. Pero me parece que no significa lo que tú crees.

—¿Queréis decir que vos dejaréis vuestra piedra y que yo dejaré mi espada y que trataremos de matarnos como personas civilizadas?

Us deixo amb el millor duel d’espases no làsers.

Per cert, en la peli, Iñigo Montoya es Saul Berenson de Homeland.
Nota:8/10

Ui gairebé hem quedo sense dir-ho, quin error seria!

—Hola —dijo—. Me llamo Iñigo Montoya, tú mataste a mi padre. Dispónte a morir.

Tothom veient True Detective i tothom dient que es la canya. Doncs bé, un cop acabada d’emetre la primera temporada i amb la crítica satisfeta amb el resultat, ja no tenia excusa per no fer una ullada a la sèrie. Segur que heu llegit moltes opinions sobre la sèrie, però la meva es única, per tan no us estranyeu si no té res a veure amb el que heu llegit fins al moment. M’acompanyeu a analitzar la sèrie? No patiu, aquest cop m’he portat bé, he fet un post totalment lliure de espoilers. Si que explico alguns detalls de la trama, però tranquils que no es poden considerar com a espoilers.
Per començar, recordeu quan les sèries tenien 24 capítols per temporada? Llavors es va posar de moda fer-ne 12 o 13 per temporada, perquè si pots treballar la meitat, perquè treballar el doble, es lògic, no? True Detective va més enllà i la seva temporada només té 8 capítols. Ja veig que al final acabarem com les sèries britàniques com per exemple Sherlock i Black Mirror amb 3 capítols per temporada i avall.

Si aquest no es l'aspecte d'uns detectius de veritat ja em direu quin es

Si aquest no es l’aspecte d’uns detectius de veritat ja em direu quin es

Per resumir, True Detective es una sèrie policial, concretament sobre una parella de detectius, parella en el sentit de companys de feina, eh? La primera temporada es un flashback d’un cas d’un assassí psicòtic del 95 que té a veure amb un cas actual. Per cert, hi haurà segona temporada? Ni idea, la lògia de la trama dicta que no, però la audiència i la crítica diuen que si. True Detective es just el contrari que CSI. Aquí els detectius parlen a poc a poc, i en general fan tot a poc a poc. No es com CSI que amb una passada de llanterna ja troben totes les probes. A CSI sempre veiem a gent fent coses, analitzant, recollint proves, fent fotos, explicant teories. Aquí no, aquí veiem silencis, veiem policies que miren, observen, i pensen, i aventuren alguna cosa. Tampoc us penseu que es el nivell de The Wire, es a dir, aquí els detectius si que son mínimament competents en la seva feina malgrat les múltiples rareses i totes les qualitats que els fan ben humans, algú ha dit infidelitat?
En McConaughey no només ha sigut famós aquest any per haver guanyat l’Oscar a millor actor, sinó també per ser el personatge més peculiar d’aquesta sèrie, tot i que el personatge interpretat pel senyor Harrelson no es queda curt. El detectiu Rust (McConaughey) es un pessimista, o com ell diu, un realista, amb algú així com a protagonista, està clar que no estem veient una comèdia. L’altre, en Marty Hart (Harrelson), ajuda a resoldre el crim i aguanta en Rust com pot, que no es pas poc.
Sent una sèrie de la HBO vaig trobar molt estrany que no sortissin pits en el primer capítol, primera decepció de la sèrie. Per sort, en el segon ho compensen. Una altra cosa que es marca de la casa, es a dir, marca de la HBO es que quan la sèrie es realista sempre està ambientada en la ciutat més depriment, gris i marginada possible, podria ser Baltimore, podria ser New Jersey, però no, estem al estat de Luisiana, que també deixa’l anar. Segur que té coses maques Luisiana però no surten pas en aquesta sèrie.
No hi ha capítol en el que en McConaughey no deixi anar un rotllo de boig en un moment o altra. En general, això li agrada a la gent, perquè aquest rotllos estan molt ben actuats, però a mi no m’agrada. De que coi em serveixen les seves desvariacions? Serà tot lo bon actor que vulgueu però no ho suporto. Una altra marca característica de la sèrie es que el principi del capítol no comença just on va acabar l’anterior, sembla que hagi passat sempre un dia més entremig o com a mínim mig dia. També es característic que per una banda el que expliquen en el present moltes vegades no té res a veure amb el què realment va passar, serà perquè com sol passar els detectius no segueixen les regles? Podria ser…
Els interrogatoris d’en Rust Cohle (McConaughey) son curiosos de veure, de fet es famós per això, perquè aconsegueix confessions, cosa que per exemple l’Horatio de CSI Miami no feia, ell també feia interrogatoris, però només era per gaudir ell, no volia treure cap informació, simplement deia “Se que has sido tu y te voy a pillar cabronazo” i es treia les ulleres i el mirava malament, ja està, utilitat zero. Pero en Rust es guanya el detingut, fa veure que va de bo i després paaam l’enganya perquè confessi. O sigui que ja sabeu si mai us interroga en Rust no us en fieu pas.
En el tercer capítol comença amb una cosa una mica interessant: crítica directe a la religió. Per fi alguna cosa interessant. Ja havia dit interessant abans, oi? Crec que estic perdent vocabulari…
En el quart capítol ja surt el club de striptease de rigor per el qual ha de passar tota investigació criminal. Ja ho sabeu, si no hi ha visita a cap club de striptease no hi ha un autèntic cas, podeu preguntar-ho a qualsevol detectiu, ell us ho dirà. Parlant de tòpics, també es compleix que tot els detectius tenen com a mínim una ex-muller, no falla, es com la maledicció del detectiu. No falla, estan sempre tan embolicats investigant fora de casa que no investiguen el que s’està coent dins del seu matrimoni. Podríem afegir a la llista de tòpics el comportament agressiu del policia, i la suspensió de feina i sou, conjuntament amb la cèlebre frase “Entregame la placa y la arma“, però es perdonable perquè està plenament justificat pel guió de la història.
La acció també comença en el quart capítol, heu vist que complet que es aquest capítol? Té tòpics i té acció, què més es pot demanar? De fet, a partir del quart capítol es quan hem comença a agradar la sèrie, fins al capítol 3 no la recomanaria pas, en canvi quart, cinquè, i endavant, son capítols interessants. De fet, en el cinquè capítol es quan la sèrie dona un cop d’efecte, i no puc explicar més per si algú la vol veure. Només remarcar, que si en els tres primers capítols no us enganxa la sèrie més enllà del assassinat ritual del primer capítol, no patiu, a partir del quart la cosa es posa interessant, i fet i fet, si el quart no us agrada, ja total, per 4 capítols més que us queden no acabareu la temporada?
Parlem del final, però com he dit el principi, sense espoilers. El final està bé. El que no està tan bé es l’epíleg que hi ha després del final. Justament tots aquests moments com el moment final son el que menys m’agrada de la sèrie. Però en resum està bé, es una bona sèrie, no pas una sèrie excel·lent com tothom diu, però si una bona sèrie. Sobretot a partir del capítol quart, es una llàstima que li costi arrancar un cop passat el cop d’efecte de l’assassinat en si.
Si la busqueu en la meva llista de sèries, la trobareu en la posició 21.

– No puedes detenerlo
– No quiero detenerlo, solo quiero hablar con él
– No creo que quiera hablar contigo
– Pues yo tengo una bateria y unos cables eléctricos que dicen que si.

Nota:6/10

Coneixeu The Newsroom? Es una sèrie del meu estimat Aaron Sorkin. Recordeu que es estimat degut a que es el creador de la meva estimada Ala Oest. Quanta estima, no? No sembla propi de mi…
Quan veus el primer capítol de The Newsroom penses “Qui es tota aquesta gent?” i “Per què tothom està enfadat amb algú? Què s’han fet?” i també “Per què tothom està tan nerviós?”. Però no patiu, al llarg de la primera temporada es va entenent tot.
newsroom-aaron-sorkin-hbo-work-workplace-ecards-someecards
The newsroom té un problema, i es que posen una relació de parella pel mig quan realment no fa falta. Clarament està posada amb calçador, no em veig l’Aaron Sorkin posant-la, segur que es una idea del productors. A l’Ala Oest no hi ha amor ni falta que fa, allà tots estan feliçment divorciats i/o bé tenen relacions que no duren més enllà de mitja temporada. S’ha de dirigir un país! No hi ha temps per la parella! Fins hi tot el president i la primera dama tenen un munt de friccions. Però tornem a The newsroom i la seva fastigosa història d’amor. Per sort no es la part central de la trama, però igualment es molesta, es d’aquelles que ara estic amb ell, però m’agrada un altre, però ara ens barallem i ho deixem, però ara tornem, i després ho tornem a deixar, buff! Prou! Es horrible! Deixem veure les noticies en pau! Se me’n fot la vida privada de la becària recentment promocionada! I qui diu la becària diu el director de producció. Però que coi passa amb la vida privada de la gent? Des de quan ens importa? Jo he vingut a veure les notícies!
My-favorite-line-from-last-nights-episode-of-The-Newsroom
La part de les noticies està bé, bàsicament es tracta de deixar en evidència al polític de torn que acaba de fer una declaració absurda. El protagonista l’entrevista, li fa una pregunta que li cau com una punyalada i el polític no sap què contestar i començar a suar i a posar cara de tonto. La part negativa daixò es que sempre es política dels EEUU i això cansa, de fet, hi ha bastanta més política a The Newsroom que no pas a l’Ala Oest, qui ho diria, oi? A més, a The West Wing s’inventen el problemes, en canvi a The Newsroom son temes reals, per tan ja es més conegut i previsible. El protagonistes, sobretot el presentador i la productora executiva son els millors actors i son de llarg els personatges més bons, els altres, bé… simplement estan allà per fer una mica de volum, ja que sinó la redacció es veuria buida.
Quan la sèrie no es posa amb rotllos de sentimentals està bé. Estan bé els diàlegs, està bé quan en Will fica contra les cordes als seus entrevistats, que de fet, m’estranya molt que encara es vulguin deixar entrevistar per ell, perquè tots pillen. Estan bé les converses entre la redacció. En especial quan no surt la becaria rossa, bé, de fet crec que mai ha sigut becària, crec que al capítol primer era ajudant i ja està, i llavors en el mateix capítol ja l’ascendeixen, però jo segueixo pensant amb ella com a becària, perquè no m’agrada aquest personatge, mireu si odio aquesta noia que com que pràcticament no surt en el cinquè capítol, resulta que es un dels meus capítols preferits de la sèrie.
funny-and-true-the-newsroom-is-a-great-show-60904
D’acord, té bons diàlegs, alguns tan bons com els de l’Ala Oest, però també un humor tan “ocorrent” com ara la típica rossa patosa fotent un cop de porta a un altre sense voler. Dos vegades… D’acord que això només formava part d’una excusa per tenir mitja redacció lesionada, però igualment no m’agrada.
Un apunt, sabeu que es el més destacable del capítol 6? Doncs que jo portava 5 capítols pensant que la cara de la rosseta tenia una cosa rara però no sabia què era, i finalment ho vaig descobrir! Resulta que té els ulls petits en proporció la seva cara! I perquè m’estava fixant en això i no pas en la trama de Fukushima que era la part principal del capítol? Doncs perquè no li treuen el suc com s’hauria de fer.
Capítol 7: Fan servir el recurs del presentador protagonista fumat de maria; de debò? Representa que es divertit? Bah…
Sabeu que es el més sorprenent de tot? Doncs que malgrat hi hagi reunions privades, lo normal es que els temes més transcendents es tractin a crits al mig de la sala de redacció on tothom ho pot sentir tot. Es aquest un ambient còmode de treball? Es pot treballar quan els teus caps es foten crits de cara al públic? Es veu que a EEUU deu ser normal treballar així…
El capítol doble 8/9 comença una mica fluix, però la segona part es més interessant, llàstima que es pensi que els polítics reals son cracks com ho son els de The West Wing, perquè serà? Coi de Snorkin… I l’últim capítol de la temporada no es diferència massa de la resta, té la part molesta de les relacions de parella, i per altra banda té en McAvoy dient que els del Tea Party son uns talibans. Com a tret diferenciador hi ha la estratagema contra la cúpula directiva per no acabar tots al carrer, això es tot.
Passem a la opinió que tinc dels personatges:

  • Will McAvoy: Es el cap i presentador. M’ha agradat des del principi, es un crack espavilat.
  • Mackenzie McHale: A part de tenir un nom molt sonor, aquest personatge que fa de productora executiva, m’ha agradat des del principi, també es una crack espavilada.
  • Maggie alies Becària rossa: M’ha caigut malament des del principi per embrutar la sèrie amb els seus estúpids problemes amorosos.
  • Sloan alies morena guapa: Al principi no em deia res, però ara es junt amb la parella protagonista la que més bé em cau. A part de ser agradable de veure, que tot sigui dit ajuda. A part que fot crits a tothom i això mola.
  • Neal Sampat alies el nano indi del Slumdog Millionaire: Representa que ha de ser el personatge simpàtic de la sèrie, però a mi no em cau simpàtic, ha fallat…
  • Jim Harper alies el productor no se què: Malament, perquè també està implicat en trames romàntiques. Com representa que es tan bo a la seva feina si es un maldestre total?
  • Charlie Skinner alies el jefe de tot: Psee, té algun moment bo, però tampoc es res de l’altra món.
  • Tots els altres: Bàsicament no importen.

Per cert, us heu fixat que el psicòleg d’en Will es el matemàtic de Numb3rs? El nano ha agafat alguns quilos i ara té la cara més rodoneta, però es ell. Això passa quan veus unes quantes sèries, acabes veient gent d’una sèrie que surt en una altra. El màxim exponent de tot això es The West Wing, de fet, quan l’acabi publicaré un post amb tots els personatges d’altres sèries que he reconegut que hi apareixen.
Perquè aquells que heu vist l’Ala Oest pugueu fer una comparació us diré que si The West Wing us encanta, The Newsroom us agradarà però menys. Si sou dels que simplement us agrada The West Wing, doncs possiblement The Newsroom us agradi en igual mesura. Si per contra, no us agrada l’Ala Oest no tinc ni idea de si us agradarà The Newsroom, de fet no m’importa perquè si no us agrada l’Ala Oest es que teniu un criteri serièfil horrible… En resum, si no hagués vist l’Ala Oest de la Casa Blanca aquesta sèrie m’hagués agradat més. De moment em planto amb la primera temporada vista, i de moment la deixo aquí parada fins faci una mica de neteja d’altres sèries pendents.

[Sloan i Mackenzie]
– Soy lo mas parecido a la una amiga mujer que tienes?
– Quieres decir que no tengo amigas o que no eres del todo una mujer?
– Tu que crees?

[Polític i McAvoy]
– Reducir el salario mínimo crearà empleo.
– ¿Sabe que más lo haria? La esclavitud

[Neal i McAvoy]
– Tienes un minuto?
– Claro, tengo todo el tiempo del mundo
– Pues resulta que el Big Foot existe porqué…
– Vale, ya he escuchado bastante.

Nota:7/10

He comentat que les tres primeres temporades de l’Ala Oest (un, dos i tres), que us faria pensa que no comentaria també la quarta?
Entrem en matèria. Qui guanya les eleccions només començar la quarta temporada? Doncs comptant que queden 3 temporades més de sèrie, doncs estava clar qui guanyaria…
No em queixo de res de la sèrie, però en la quarta temporada ja no sorprèn tan. Vull dir que molts capítols tenen el mateix esquema. Hi ha un problema militar en algun país i la Casa Blanca ha decidir en quin grau s’involucra i de quina manera. Mentrestant en Toby i el seu ajudant (sigui qui sigui) ha de fer el discurs per alguna cosa, ja sigui campanya, investidura, estat de la nació, sempre hi ha discursos importants per fer. Amb això no vull dir, que en la quarta temporada no sigui interessant la campanya d’en Sam o la guerra al país Africà inventat, simplement que ja havien passat situacions semblants. Però en el fons la política es això, campanyes i discursos, i com a plus, si ets EEUU pacificar el mon. Malgrat tot encara em poso tens per saber com tiraran en davant la campanya i per veure com Leo i el President decidiran com afrontar les victòries i desastres que van intercalant les operacions militars.
Per cert, a que coi ve a compte el capítol 13 sobre l’alzheimer? Es un break a meitat de temporada? Pel meu gust no calia…
No em molesta que hagin decidit treure en Sam de la sèrie. Però el que no trobo lògic es que l’hagin substituït per un personatge que es exactament igual que en Sam del principi, es a dir, es un crack, però li falta experiència. Ja que estic criticant nous personatges aprofito per dir que la nova secretaria personal del president no em fa el pes.
Canviant de tema radicalment, què li passa a la primera dama? S’ha fet vella de cop? Han envellit molt malament o es cosa meva? Potser s’ha barallat amb els maquilladors? En fi, ja veuré si en la cinquena temporada continua semblant una mòmia amb botox…
4×19 es el típic capítol per omplir per arribar al final de temporada, però es perdonable perquè es distret.
Els dos últims capítols contradiuen el tòpic que en l’Ala Oest només parlen i parlen i no hi ha acció. A veure, tampoc hi ha acció al estil de trets, baralles i tal, però com a mínim, no només parlen també signen… Mira que la Zoey no em cau massa bé, però m’ha fet patir. Bé, la Zoey no m’ha fet patir, m’ha fet patir el seu pare, veient la seva preocupació. Parlant de pare, qui ho diria que en Toby seria un bon pare, oi? Ho tinc claríssim, després del president el Toby es el millor personatge. Impossible acabar la quarta temporada i no mirar el primer capítol de la cinquena immediatament. De fet, crec que mai havia vist 4 capítols seguits d’una sèrie, aquest cop he mirat 5 capítols seguits, no fos cas que no acabés tot bé :P
No voldria acabar sense recordar que per molt que critiqui alguns aspectes de The West Wing en aquest post, continua sent una de les millores sèries que he vist mai.

[CJ i Sam]
– Que haces en el suelo?
– Es lo que tenia más cerca
– Ya…
– La primera dama es lesbiana?
– Quieres que se lo pregunte?

[President i Mike]
– Muy buen trabajo Mike!
– Gracias señor.
– De verdad, muy buen trabajo. Escoge una de mis hijas la que quieras, la mayor está casada, pero el Papa me dijo que puede anular cualquier matrimonio.

[Toby i CJ]
– Quedate aquí mientras voy a buscar alguna cosa para matarte
– Toby, deja que te explique…
– No, da igual, ya lo hago con mis própias manos.

[Toby i president]
– Le preguntaran por la construcción de nuevas viviendas
– No me importa, mientras yo conserve esta…

[Charlie]
– Zoie volverá conmigo, porqué él es guapo, rico, a ido a las mejores escuelas, es de la aristocracia y vive en un castillo, però… Dios mio…