Tothom veient True Detective i tothom dient que es la canya. Doncs bé, un cop acabada d’emetre la primera temporada i amb la crítica satisfeta amb el resultat, ja no tenia excusa per no fer una ullada a la sèrie. Segur que heu llegit moltes opinions sobre la sèrie, però la meva es única, per tan no us estranyeu si no té res a veure amb el que heu llegit fins al moment. M’acompanyeu a analitzar la sèrie? No patiu, aquest cop m’he portat bé, he fet un post totalment lliure de espoilers. Si que explico alguns detalls de la trama, però tranquils que no es poden considerar com a espoilers.
Per començar, recordeu quan les sèries tenien 24 capítols per temporada? Llavors es va posar de moda fer-ne 12 o 13 per temporada, perquè si pots treballar la meitat, perquè treballar el doble, es lògic, no? True Detective va més enllà i la seva temporada només té 8 capítols. Ja veig que al final acabarem com les sèries britàniques com per exemple Sherlock i Black Mirror amb 3 capítols per temporada i avall.
Si aquest no es l’aspecte d’uns detectius de veritat ja em direu quin es
Per resumir, True Detective es una sèrie policial, concretament sobre una parella de detectius, parella en el sentit de companys de feina, eh? La primera temporada es un flashback d’un cas d’un assassí psicòtic del 95 que té a veure amb un cas actual. Per cert, hi haurà segona temporada? Ni idea, la lògia de la trama dicta que no, però la audiència i la crítica diuen que si. True Detective es just el contrari que CSI. Aquí els detectius parlen a poc a poc, i en general fan tot a poc a poc. No es com CSI que amb una passada de llanterna ja troben totes les probes. A CSI sempre veiem a gent fent coses, analitzant, recollint proves, fent fotos, explicant teories. Aquí no, aquí veiem silencis, veiem policies que miren, observen, i pensen, i aventuren alguna cosa. Tampoc us penseu que es el nivell de The Wire, es a dir, aquí els detectius si que son mínimament competents en la seva feina malgrat les múltiples rareses i totes les qualitats que els fan ben humans, algú ha dit infidelitat?
En McConaughey no només ha sigut famós aquest any per haver guanyat l’Oscar a millor actor, sinó també per ser el personatge més peculiar d’aquesta sèrie, tot i que el personatge interpretat pel senyor Harrelson no es queda curt. El detectiu Rust (McConaughey) es un pessimista, o com ell diu, un realista, amb algú així com a protagonista, està clar que no estem veient una comèdia. L’altre, en Marty Hart (Harrelson), ajuda a resoldre el crim i aguanta en Rust com pot, que no es pas poc.
Sent una sèrie de la HBO vaig trobar molt estrany que no sortissin pits en el primer capítol, primera decepció de la sèrie. Per sort, en el segon ho compensen. Una altra cosa que es marca de la casa, es a dir, marca de la HBO es que quan la sèrie es realista sempre està ambientada en la ciutat més depriment, gris i marginada possible, podria ser Baltimore, podria ser New Jersey, però no, estem al estat de Luisiana, que també deixa’l anar. Segur que té coses maques Luisiana però no surten pas en aquesta sèrie.
No hi ha capítol en el que en McConaughey no deixi anar un rotllo de boig en un moment o altra. En general, això li agrada a la gent, perquè aquest rotllos estan molt ben actuats, però a mi no m’agrada. De que coi em serveixen les seves desvariacions? Serà tot lo bon actor que vulgueu però no ho suporto. Una altra marca característica de la sèrie es que el principi del capítol no comença just on va acabar l’anterior, sembla que hagi passat sempre un dia més entremig o com a mínim mig dia. També es característic que per una banda el que expliquen en el present moltes vegades no té res a veure amb el què realment va passar, serà perquè com sol passar els detectius no segueixen les regles? Podria ser…
Els interrogatoris d’en Rust Cohle (McConaughey) son curiosos de veure, de fet es famós per això, perquè aconsegueix confessions, cosa que per exemple l’Horatio de CSI Miami no feia, ell també feia interrogatoris, però només era per gaudir ell, no volia treure cap informació, simplement deia “Se que has sido tu y te voy a pillar cabronazo” i es treia les ulleres i el mirava malament, ja està, utilitat zero. Pero en Rust es guanya el detingut, fa veure que va de bo i després paaam l’enganya perquè confessi. O sigui que ja sabeu si mai us interroga en Rust no us en fieu pas.
En el tercer capítol comença amb una cosa una mica interessant: crítica directe a la religió. Per fi alguna cosa interessant. Ja havia dit interessant abans, oi? Crec que estic perdent vocabulari…
En el quart capítol ja surt el club de striptease de rigor per el qual ha de passar tota investigació criminal. Ja ho sabeu, si no hi ha visita a cap club de striptease no hi ha un autèntic cas, podeu preguntar-ho a qualsevol detectiu, ell us ho dirà. Parlant de tòpics, també es compleix que tot els detectius tenen com a mínim una ex-muller, no falla, es com la maledicció del detectiu. No falla, estan sempre tan embolicats investigant fora de casa que no investiguen el que s’està coent dins del seu matrimoni. Podríem afegir a la llista de tòpics el comportament agressiu del policia, i la suspensió de feina i sou, conjuntament amb la cèlebre frase “Entregame la placa y la arma“, però es perdonable perquè està plenament justificat pel guió de la història.
La acció també comença en el quart capítol, heu vist que complet que es aquest capítol? Té tòpics i té acció, què més es pot demanar? De fet, a partir del quart capítol es quan hem comença a agradar la sèrie, fins al capítol 3 no la recomanaria pas, en canvi quart, cinquè, i endavant, son capítols interessants. De fet, en el cinquè capítol es quan la sèrie dona un cop d’efecte, i no puc explicar més per si algú la vol veure. Només remarcar, que si en els tres primers capítols no us enganxa la sèrie més enllà del assassinat ritual del primer capítol, no patiu, a partir del quart la cosa es posa interessant, i fet i fet, si el quart no us agrada, ja total, per 4 capítols més que us queden no acabareu la temporada?
Parlem del final, però com he dit el principi, sense espoilers. El final està bé. El que no està tan bé es l’epíleg que hi ha després del final. Justament tots aquests moments com el moment final son el que menys m’agrada de la sèrie. Però en resum està bé, es una bona sèrie, no pas una sèrie excel·lent com tothom diu, però si una bona sèrie. Sobretot a partir del capítol quart, es una llàstima que li costi arrancar un cop passat el cop d’efecte de l’assassinat en si.
Si la busqueu en la meva llista de sèries, la trobareu en la posició 21.
– No puedes detenerlo
– No quiero detenerlo, solo quiero hablar con él
– No creo que quiera hablar contigo
– Pues yo tengo una bateria y unos cables eléctricos que dicen que si.
Nota:6/10
Pons's blog 
He intentat veure el 1r capítol 3 cops, però sempre acabo adormint-me…
Havia deixat la sèrie per inútil, però després d’aquesta crítica li donaré una altre oportunitat!
tinc males noticies, el segon també adorm, i el tercer també adorm, fins la meitat del quart somnolència assegurada
Amb aquesta foto m’has convençut! Jo també vull ser detectiu de veritat ja!! Quin aspecte més veritable que tenen! Gloria eterna al Pons ^^
Ostres, és de HBO… Els pits que surten són vius o morts? La critica a la religió va en serio o és només per despistar? N’hi ha torrents?
Els pits i els culs estan ben vius i amb molt de moviment no pateixis ;)
I el torrent? On es pot trobar?
Doncs vaig quedar ben enganxada.
Espero que facin ja la segona temporada.
Segona temporada? Però no hi haurà flashback, i sense flashback no té gràcia, a no se que ens expliquin la misteriosa vida d’en Rust. De totes maneres tampoc n’hi ha per tant
Això està bé, vol dir que tampoc no cal tenir tanta pressa per veure-la. Així puc acabar The West Wing i després mirar la segona de House of Cards tranquil·lament i llavors puc començar amb True Detective. A més, com que començaré pel quart capítol, menys feina. La veritat és que no m’has animat massa a mirar-la, em sembla que em desagradaran les mateixes coses que a tu.
Fas setmana temàtica de sèries?
Es el problema amb aquestes “sèries de moda”, que si el primer li cau en gràcia, ja tothom diu el mateix i diu que es molt bona, quan de fet només té algunes coses bones, recordo que amb la primera de Homeland va passar més o menys el mateix.
De fet vaig estar a punt de fer lo de la setmana temàtica de les sèries, però com que el divendres toca el CT1900 ja no podia fer la setmana completa. Així doncs no tenia sentit acabar-la de completar i demà parlaré d’un llibre ja que ara fa temps que no toca un post d’aquest tipus.
Ostres, CT1900… em fas molta por, però molta…
Què dius! Si el CT1900 és el millor esdeveniment de la setmana!!
Visca el CT1900! Visca el Pons ^^
Per cert, què se n’ha fet del BCPP?
El BCPP només apareix quan algú s’ho mereix, ja vaig dir que lo normal es que ningú se’l mereixi…
Només faltaria, que el Pons estiguès obligat a donar premis…
Fan pocs capítols per què així s’asseguren de l’audiència abans de gastar-se més diners fent-ne 24…
No l’he vist, però em sembla que m’agradaria, sembla més de peus a terra que aquelles CSI que van pel laboratori, o perseguint gent pels carrers amb un pam de talons.
Si de debó vols realisme, millor encara The Wire. Aquests de True Detective, dintre del que cap, encara resolen els casos, encara que primer han de donar unes quantes voltes
D’acord, algun dia.
Has vist Utopia?
No l’he vist, però té tota la pinta de ser un producte al estil Misfits, no serà estrany que li doni una oportunitat, però no serà en un futur proper.
Se’m van passar els primers capítols i no m’hi vaig enganxar. Potser faci com amb “Breaking Bad” i la reprenc més endavant. Ara mateix estic una mica saturats (també segueixo “Mad Men” i “Juego de tronos”).
Et satures mirant només dos sèries alhora? que mono xDDD
Tres, que també miro Breaking Bad!
[…] 1 (i única de moment) de True […]
Ep! Vinc del futur per dir que m’ha agradat la sèrie. De fet, les divagacions del Rust m’agraden, que no sóc molt d’acció, jo, i m’agrada la relació entre els dos detectius. És veritat que s’assembla a “La isla mínima”, que es va rodar a la mateixa època, una mica més tard, però és absurd parlar de plagi, van coincidir les dues històries al mateix temps. Xau.