Cas típic 1899: noi li agrada noia, noi li agrada la Princesa promesa

Posted: 2014-05-15 in Cine, Llibres

9780156035217_custom-69cc59005e0af076765c029f6ec69ba6f123abaa-s6-c30

La princesa promesa – William Goldman

La princesa promesa es una de les meves pel·lícules preferides. Com passa moltes vegades amb les bones pel·lícules, aquesta està basada amb un llibre, en aquest cas de l’autor William Goldman. També ha escrit altres novel·les, però no estan a l’alçada del llibre que avui ens ocupa. Es destacable la seva dedicació a la escriptura de guions pel cine. Segur que té altres coses destacables, però aquest post no va sobre ell, sinó sobre la Princesa Promesa (L’enllaç es refereix a la pel·lícula en comptes des del llibre perquès molt més famosa aquesta que no pas la novel·la).
La princesa promesa es la història perfecte per explicar als vostres fills. Hi ha moltes aventures, hi ha molt humor, hi ha amor veritable però sense ser embafador, hi ha mort, hi ha regnes desapareguts fa temps, hi ha venjança llargament esperada, hi ha miracles, hi ha lluita, hi ha prínceps i princeses, hi ha mestres espadatxins, hi ha pirates, hi ha gegants, hi ha la noia més bonica del mon, hi ha deduccions de lògica, hi ha RDMG (Rosegadors De Mida Gegant), hi ha gent que fa servir la paraula “inconcebible” desmesuradament, què més es pot demanar?!
La adaptació cinematogràfica es molt fidel al llibre, per això us recomanaria que primer llegíssiu el llibre i després miréssiu la pel·lícula, just al contrari del que jo vaig fer, però lamentablement quan vaig veure la pel·lícula no era tan lector com actualment, i de fet, no sabia ni tan sols que existia un llibre. Una de les poques diferències que hi ha entre la pel·lícula i el llibre es el context en el que es presenta la narració. En el llibre ens trobem el cas d’un escriptor que converteix un llibre antic on s’explica la història, però esborrant totes les parts avorrides i modificant-lo segons com li va explicar el seu pare quan era nen, més o menys; i que per culpa de l’impossibilitat de situar la narració en un context històric coherent fa que la pobre editora acabi mig boja intentant posar parèntesis aclaridors. En canvi, en la pel·lícula ens trobem en Colombo explicant el conte al seu net. Bé, de fet, no es el Colombo, perquè no porta la gavardina, tan sols es en Peter Falk. Tan en la pel·lícula com en el llibre, aquestes parts que només serveixen per transformar la narració en un conte, són per mi les parts que més sobren. En el llibre, al principi encara tenen gràcia, però cada vegada més es converteixen en una nosa que només fa que interrompre la trama. Per sort son ben identificables, només cal saltar-se les parts en cursiva i ens perdrem la opinió de l’escriptor que va tenir sent un nen al moment d’escoltar la història, cosa que a ningú li importa. Per la resta coses, no hi ha massa diferència entre llibre i peli, tret que en el llibre aprofundeix més en algunes parts, sobretot ens parla del passat d’alguns personatges i de les seves accions que defineixen el seu caràcter.
Perquè la pel·lícula de la princesa promesa té un 10/10 i el llibre “només” té un 8/10? Bàsicament, influeixen dos factors, el primer es que vaig veure la pel·lícula a l’edat adequada per què una història d’aquestes característiques m’agradés més. El segon factor es la manera que està escrit el llibre. En absolut no està mal escrit, però no té la mateixa gràcia que té la pel·lícula, o si més no, la mateixa gràcia que recordo que té la pel·lícula. Especialment, en el film, en Westley, el protagonista, es mou sempre amb un bon humor i amb una gràcia molt bona, en el llibre, això es mostra amb com son els seus diàlegs, però li falta la gràcia que li posa l’actor. Per altra banda, el llibre, en explicar aspectes del passat dels personatges, acaben apareixent històries més tristes, que enterboleixen el caire alegre de la història. El final, tot i ser igual, té una matisació que la converteix en una mica més ambigua.

– Parecéis un hombre decente, lamentaré mataros.
– Vos también lo parecéis, lamentaré morir

El caballo se llamaba Caballo (Buttercup nunca tuvo una imaginación desbordante)

—¡Jamás nos alcanzará! —gritó el siciliano—. ¡Es inconcebible!
—¡Sigue usando esa palabra! —le espetó el español—. Pero me parece que no significa lo que tú crees.

—¿Queréis decir que vos dejaréis vuestra piedra y que yo dejaré mi espada y que trataremos de matarnos como personas civilizadas?

Us deixo amb el millor duel d’espases no làsers.

Per cert, en la peli, Iñigo Montoya es Saul Berenson de Homeland.
Nota:8/10

Ui gairebé hem quedo sense dir-ho, quin error seria!

—Hola —dijo—. Me llamo Iñigo Montoya, tú mataste a mi padre. Dispónte a morir.

Anuncis
Comentaris
  1. McAbeu ha dit:

    No recordo haver-la vista. Generalment no em fan gaire el pes les pel·lícules “d’espadatxins” però després de la teva crítica entusiasta m’han vingut ganes de veure-la. Segurament ja no tinc l’edat adequada però ja et diré que m’ha semblat.

    Pel que fa al llibre, tampoc l’he llegit. Però m’ha sobtat la teva valoració. En totes les pel·lícules que he vist basades en llibres sempre he preferit el llibre abans que la pel·lícula. Però és evident que no he vist totes les pel·lícules que s’han fet basades en llibres i que sempre hi ha excepcions que confirmen la regla.

    • Pons ha dit:

      Si, lo normal es com tu dius, que la peli sigui pitjor que el llibre, però aquesta ja es la segona excepció que em trobo a la regla, la primera va ser Paycheck

      • McAbeu ha dit:

        Vaig veure-la ahir a la nit i em va agradar força. Potser no és una gran pel·lícula però és entretinguda, divertida i t’ho passes bé mirant-la. És molt bona, certament.

        En vull destacar un fragment d’un diàleg que em va fer gràcia perquè, en un altre context, és ben actual. Apareix a la pel·lícula just abans de que comenci aquest “millor duel d’espases no làsers” i fa així:
        – Y si os doy mi palabra de español?
        – No gracias, conozco demasiado a los españoles.

        • Pons ha dit:

          Caram! les meves recomanacions es fan cas en menys de 24 hores!
          Sí, un diàleg molt actual xD

          • McAbeu ha dit:

            Pensa que ahir tenia previst veure el capítol 4×05 de Joc de Trons i que ho vaig posposar fins avui per poder fer cas de la teva recomanació. Espero que això valgui, com a mínim, un parell de punts suplementaris pel “concurs” del CT1900

          • Pons ha dit:

            Ja he vist les teves respostes, i realment no t’anirien malament aquest parell de punts suplementaris :P

        • ahse ha dit:

          Si saps anglès has de mirar també la gran serie txeca anomenada Arabela! Es poden baixar els subtitols en anglès. ^^

  2. ahse ha dit:

    Exceptuant els marejos del becari, rotllo “a la pel·lícula en comptes des del llibre perquès molt més famosa aquesta”, trobo que aquest post és tan ben escrit que es mereixeria tocar el botó de Like. Passa però que ja he tocat el botó de Like tants cops aquesta setmana que m’arriscaria convertir el proces en una cosa banal i mancada de sentit si ho fes avui també. La cosa que em costa creure és que les parts en cursiva s’havien de saltar i que el paio aquest amb el cap i la cara coberta no estaria gotejant amb suor mentre estigui movent l’espassa.
    Ara només falta que et posis també a veure una sèrie txeca d’abans d’haver nascut. ^^

  3. Alyebard ha dit:

    Dret i aplaudint! No sabia que hi havia un llibre. La pel·lícula em va encantar en el seu moment. Una de les meves 10/10 ( són de la mateixa època) “Excalibur”

  4. Xavier Pujol ha dit:

    L’he vista. La veritat és que em deixà indiferent. Després de la teva crítica tan positiva, si algun dia la tornen a passar a la tv, la miraré més benèvolament.

    • Pons ha dit:

      Lamentablement l’edat que tens en veure la pel·lícula influeix molt. Ja no es el mateix, ja no tens la fantasia de quan ets preadolescent

  5. XeXu ha dit:

    En Pons es posa sentimental! Suposo que quan una pel·lícula és molt més famosa que els seu llibre d’origen és que és una gran adaptació, i el cine arriba més a la gent que els llibres. En aquest cas, ni un ni l’altre, tampoc sabia que hi havia un llibre, però és impossible no conèixer la pel·li. Algun dia hauré de fer un pensament… però em sembla que ja se m’ha passat l’arròs per pensar que és un ‘pel·liculon’.

  6. JOMATEIXA ha dit:

    Quan he vist el tràiler he recordat haver-la vist.
    Uix, en Pons romàntic…?

  7. jpmerch ha dit:

    El becari hauria de repassar l’ortografia castellana, a veure si els del PP van a tenir raó…

  8. nitamiu ha dit:

    M’he quedat amb la boca oberta… em va agradar quan la vaig veure un dia després de dinar…més bona que les que acostumen a passar per la tele, distreta, romàntica..però també fàcil i comercial, ideal per adolescents i preadolescents, mai m’hagués pensat que hi havia un llibre darrera.

    La protagonista més guapa del món feia una sèrie dolentíssima , quan era adolescent que m’ho empassava tot…Santa Bárbara…

  9. maria ha dit:

    Massa dolç per mi.^0^

  10. Lluna ha dit:

    Sí que és bonica, sí, encara que a mi tb em devia pillar gran i no li veig tanta màgia, però es d’aquelles que et pots remirar una tarda de sofa i manteta…

  11. Maria ha dit:

    Meravellosa!
    Una de les meves pel·lícules preferides! Grandíssim el duel d’endevinalles i verins! I grandiosa l’escena de Billy Crystal fent de Milagroso Max!

  12. Lydia Yuste ha dit:

    Mira que n’és, de famosa.

    Però no l’he vista mai, sempre l’he tinguda pendent i mai no m’hi he posat! Potser ara em crida més l’atenció el llibre.

  13. Bruixeta ha dit:

    He perdut el compte de les vegades que la he vista…

  14. Rosella ha dit:

    Molt bona crítica! Jo també recordo que el llibre no em va agradar tant com la peli, sobretot cap al final. Vaig llegir el llibre fa uns 3 anys, i resulta que no en vaig fer crítica al blog, així que no puc concretar què no em va agradar perquè no ho recordo (tinc memòria de peix). Però la peli es estupenda!

  15. Alejandro ha dit:

    Una gran pel·lícula, màgica per als nens, que parteix d’un llibre que també és molt bo (inconcebiblement jo també el vaig llegir), però que suposo que té el problema que tots els que el llegim ho fem després d’haver vist la pel·lícula.
    Curiosament el mestre d’armes de La princesa promesa va ser Bob Anderson, el responsable de les lluites d’espases d’Star Wars.

    http://alejandrorosmateos.blogspot.com.es/2012/01/lespasa-de-darth-vader.html

  16. […] de programes i llibres, les ressenyes de clàssics de la ciència ficció i la fantasia, inclosa La Princesa Promesa, pels videos i gifs absurds, i… sí, estic repetint tot el que ell mateix ja diu i que podeu […]

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s