Avui aprofundiré en un dels entorns més il·lògics que existeixen: Els vestuaris dels clubs esportius
Em centraré concretament en els vestuaris masculins, per culpa del meu cromosa Y els vestuaris femenins els desconec totalment. Els femenins deuen estar carregats d’erotisme fins al punt d’haver-hi pràcticament orgies lèsbiques, gairebé segur que es així, de fet no suportaria que no fos així, per tan, si estic equivocat, si us plau no em corregiu, en aquest aspecte prefereixo viure enganyat.
Hi ha diversos comportament desagradables, molts d’ells perpetrats pel mateix individu.
- L’inamovible: Es aquell tipus de persona, que no es conscient de l’espai personal, es posa en lloc del banc i allà es queda, tan li fa que estigui envanint l’espai d’una altra persona, encara els hi importa menys que el banc del costat estigui totalment buit, ell ha decidit posar-se allà i allà es queda. El cas extrem es quan tornes de la dutxa i et trobes un parell de inamovibles, cada un rodejant-te per un costat.
- El sociable: El que arriba i et saluda amb un “hola, bona tarda”. Què li fa pensa que mentre m’estic baixant els pantalons es un bon moment per saludar? No cal, no hem de compartir res, no m’ha d’oferir cap servei, no m’ha de vendre res, no passarem molt de temps en contacte, jo en mig minut em canvio i toco el dos. Sí, sí, malgrat tot contesto amb un altre bona tarda…
- El restaurant: El vestuari NO es un restaurant. No t’has de fotre l’entrepà en el vestuari. A part que estàs ocupant un lloc també estàs embrutant el terra. Això també va per aquells que foten els batuts de proteïnes, perquè porten un ampolla de litre i mig plena d’aquella merda i vulguis que no, trigues una bona estona en beure’t aquella cosa densa. No he arribat a veure casos més extrems com ara gent fotent-se una mariscada, però vist que el sentit comú va desapareixent cada vegada més, crec que algun dia ho veuré.
- Els xerraires: Aquests solen ser un grup de tres. Quan no parla un, parla un altre, i si parlen no poden canviar-se, de fet, si estan escoltant sembla que tampoc poden moure’s, suposo que es un esforç de coordinació massa gran escoltar i canviar-se a la vegada. Una vegada en vaig trobar un que mentre ell estava per allà, jo vaig tenir temps de desvestir-me, dutxar-me, tornar-me a vestir i ell l’únic que havia fet era descordar-se una bamba! Amb raó sempre estan plens els vestuaris!
- El conegut llunyà: Es la típica persona que només coneixes de vista, i que quan et creues amb ell pel carrer ni et saluda, però si et troba al vestuari t’explica la seva vida amb tots els ets i uts. D’on surten aquestes ganes de parlar amb mi en el vestuari si ni tan sols mai t’he dit com em dic?
- El complet: Son aquells que porten tot un arsenal de productes. He vist botigues de cosmètica menys assortits que les taquilles d’aquests individus. S’ho prenen amb molta calma. Son d’aquells que fins hi tot es porten una tovallola petita per deixar-la al terra davant de la seva taquilla i anar remenant amb calma el contingut. Ara es posen desodorant per cada mil·límetre del seu cos, es repassen dos vegades, no fos cas. Guarden els 7 o 8 posts de xampús i sabons que s’han emportat a la dutxa. Es posen crema de ves saber què. Quan s’eixuguen ho fan meticulosament, eixuguen els peus dit per dit, no fos cas.
- El mig: Simplement hi ha gent que té un do per estar al mig. Troben el punt exacte el qual maximitzen l’ocupació de l’espai de pas. El pitjor de tot es que son gent sense visió perifèrica. T’acostes i ells no et veuen fins que els hi dius “perdoni”. Però això no es tot, al sentir el “perdoni” sempre es giren cap a la banda on no estàs primer, i després cap a la teva, es a dir, tenen problemes de percepció auditiva. Només faltaria que miressin al sostre i a terra abans de mirar-te.
També heu trobat aquests espècimens? Quins us fan més ràbia? Quina fauna trobeu vosaltres als vestuaris?
PD: Per a més comportaments ofensius com ara els exhibicionistes revisar el CT1683
PD2: Recordeu contestar les preguntes del CT1900, i per refrescar les normes hi ha el CT1901
Pons's blog 