Cas típic 1918: noi li agrada noia, noi li agrada Dinero a mansalva

Posted: 2014-06-11 in Llibres, Terry Pratchett

dinero a mansalva

Dinero a mansalva – Terry Pratchett

Fa tan sols 3 mesos que em vaig llegir l’últim Terry Pratchett, però no he pogut resistir la temptació de llegir Making Money, la segona part de les aventures de Moist von Lipwig que van començar amb Going Postal. Tot i ser un personatge nou i per tan, encara no li has agafat la estima que tenen altres personatges com els de la Guàrdia, però tot i així em va agradar molt el Cartas en el asunto, tan que de fet, fa no massa vaig veure la adaptació cinematogràfica feta per no se quin canal britànic i també em va agradar. De fet, ben pensat, no es una mala opció iniciar-se amb Terry Pratchett amb Going Postal, contant que realment no hi ha un llibre clar per el qual iniciar-se amb Terry Pratchett. Però bé, en aquest post hauria d’estar parlant de Dinero a Mansalva, no pas del Cartas en el asunto.
La trama es la següent: Ara que la oficina postal es un èxit total i va tan bé que ja es porta totalment sola, el nostre protagonista, en Moist von Lipwig, també conegut en la traducció com a Humedo Von Mostachen, està fins hi tot avorrit de la monotonia de la feina i necessita nous reptes que afrontar. El Patrici, coneix perfectament el caràcter d’en Moist i sap que serà l’home perfecte per dirigir el Banc Central d’AnhMorork que s’ha quedat totalment obsolet. Us podeu imaginar que si en Lipwig va tenir moltes complicacions per repartir quatre cartes, incloent un intent d’assassinat fracassat (sinó no parlaríem d’aquesta seqüela), ara que s’ha d’encarregar literalment de fer diners us podeu imaginar que hi ha un munt de gent interessada en el tema.
Les parts del llibre que més m’agraden son les aparicions del Patrici de la ciutat, m’encanta el seu caràcter, m’encanta el control absolut que té sobre qualsevol cosa que passa a la seva ciutat, m’encanta veure com manipula a la gent perquè facin el que ell vol, fins hi tot té controlat el mateix Comandant Sam Vimes. En el fons serà perquè jo i el Patrici no som tan diferents, descomptant el detall que ell es el tirà d’una ciutat-estat i jo no encara. Degut a que en els últims llibres les aparicions de La Mort son molt esporàdiques i concises, tinc clar que el Patrici es el meu personatge preferit de Mundodisco. No es un personatge fàcil d’interpretar correctament, però en l’adaptació cinematogràfica de Going Postal, està molt ben caracteritzat per en Charles Dance, que us sonarà d’haver-lo vist com a Tywin Lannister a Joc de Trons, de fet ara que ho penso, els millors personatges de Joc de Trons son els homes Lannister, penseu-hi, ja ho veureu com tinc raó.
Resumint, quins son els millors punts del llibre? Primer de tot el patrici, que jo recordi, es el llibre on el patrici té més protagonisme, gairebé podríem dir que es el personatge secundari principal. No cal que torni a repetir lo molt que m’agrada el Patrici, oi? Un altre punt positiu es el protagonista, el senyor Húmedo, es un tio dinàmic, espavilat i un crack venent la moto encara que no tingui molt clar del què parla, però alhora continua tenint un esperit de lladre i estafador, però no tan com ho era anteriorment, ja que ha convertit aquesta extraordinària capacitat criminal en ambició per revolucionar els negocis estancats i arcaics. En el primer llibre ho fa amb el sistema postal i en aquest ho aconsegueix amb el sistema bancari.
Passem al desenllaç. Al final se’ns descobreix el passat sorprenent i obscur d’un personatge, i realment no es gens esperable aquest passat. Si has llegit varis llibres d’en Terry Pratchett, més esperable es el final que li espera a l’antagonista. També es sorprenent el què hi ha enterrat ben fons al desert, i no es menys sorprenent com el senyor Húmedo arregla el problema sorgit literalment de sota terra. Sense dubte, sorpresa es la paraula d’aquest paràgraf. Ja sabeu, m’heu de comprar un diccionari de sinònims…
Recomanaria el llibre? A veure, quan no he recomanat un llibre de Terry Pratchett? D’acord si, quan es tractava de la saga d’en Johnny Maxwell. Però quan no he recomanat un llibre de Mundodisco? D’acord si, quan es tractava d’un llibre de la Tiffany o de les bruixes o els llibres inicials. Però clarament no es el cas del llibre que ens ocupa, que tot i ser lleugerament pitjor que el seu predecessor en la saga, continua sent un molt bon llibre.

—¿Sabe mantener un secreto, señor Ampolla?
—Oh, desde luego, señorita. ¡Desde luego!
Ella miró a su alrededor con aire conspiratorio. —Aun así, esto hay que decirlo en voz baja —susurró.
El señor Ampolla asintió esperanzado, se inclinó hacia delante y, por primera vez en muchos años, sintió el aliento de una mujer en la oreja.
—Yo también —dijo ella.

Por ejemplo, la gente prestaba más atención a los sonidos sutiles —el chasquido del pestillo de una ventana, el tintineo de una ganzúa— que a los ruidosos, como la caída de un ladrillo a la calle o incluso (porque aquello era, al fin y al cabo, Ankh-Morpork) un grito. Estos últimos eran sonidos escandalosos y, por lo tanto, públicos, lo que a su vez significaba que eran problema de todos y, en consecuencia, no el mío. Pero los sonidos sutiles estaban cerca y sugerían cosas como el sigilo frustrado, y por tanto eran acuciantes y personales.

—Nos dejamos llevar un poco por el entusiasmo —dijo Húmedo—. Nos pasamos un pelo de creativos en nuestra manera de pensar. Animamos a las mangostas a criar en los buzones para reducir el número de serpientes… Lord Vetinari no dijo nada. —Ejem… las cuales reconozco que introdujimos en los buzones para controlar a los sapos… cuales, justo es reconocerlo, introdujimos en los buzones para reducir las cifras de sapos… Lord Vetinari se repitió. —Ejem… los cuales, cierto es, fueron metidos por el personal en los buzones para contener a los caracoles… Lord Vetinari siguió en silencio. —Ejem… Estos, debo señalar en aras de la justicia, entraron en los buzones por su propia voluntad, para comerse el pegamento de los sellos —explicó Húmedo, consciente de que empezaba a parlotear.
—Bueno, al menos les ahorraron el trabajo de tener que meterlos ustedes —observó lord Vetinari con alegría—. Tal como lo cuenta, este podría haber sido uno de esos casos en que la fría lógica debería haber dejado paso al sentido común de, pongamos, un pollo del montón.

Hubo reuniones. Siempre había reuniones. Y eran aburridas, lo que explicaba en parte por qué eran reuniones. A nadie le gusta aburrirse solo.

El señor Doblado daba la impresión de ser alguien que espera con calma en un armario cuando no lo están usando

—¿Sabría decir de qué raza es?
Húmedo se había criado con perros y sabía bastante de razas, pero en el caso de Don Tiquismiquis no había ni por dónde empezar. Optó por la franqueza. —¿De todas? —sugirió.

-¿No es maravillosa la fornicación?
Al cabo de una pausa bastante larga, Húmedo se arriesgó a preguntar: —¿Lo es?
—¿No se lo parece? Me cuentan que aquí hay más que en cualquier otra parte de la ciudad.
—¿Ah, sí? —dijo Húmedo, que miró a su alrededor con nerviosismo—. Esto… ¿hay que bajar aquí a alguna hora concreta?
—Bueno, por lo general durante el horario de atención al público, pero aceptamos grupos si tienen cita previa.
—¿Sabe? —dijo Húmedo—, creo que hay algo que se me escapa en esta conversación…
Doblado señaló el techo con un gesto vago de la mano. —Me refiero a los maravillosos techos abovedados —dijo—. La palabra proviene de fornix, que significa «arco».
—¡Ah! ¿Sí? ¡Vale! —exclamó Húmedo—. Mire lo que le digo, no me sorprendería que eso no lo supiera mucha gente.

¿Podría haberlo reconocido alguien? ¡Pero si era la persona menos reconocible del mundo cuando no llevaba su traje dorado! ¡De pequeño, su madre a veces volvía del colegio con el niño equivocado!

Dile a alguien que piensas robarle y lo único que pasa es que te labras reputación de ser franco

—¿Por qué tiene siempre tanta prisa, señor Mustachen?
—Porque a la gente no le gustan los cambios. Pero si fuerzas el cambio lo bastante deprisa, se pasa de una clase de normalidad a otra.

Húmedo estaba más que húmedo. Había llegado al punto en que estaba tan mojado que debería estar acercándose a la sequedad por el otro lado.

La ley debe obedecerse, señorita Buencorazón. Hasta los tiranos deben acatar la ley. —Hizo una pausa, con aire meditabundo, y prosiguió—: No, miento, los tiranos no tienen que acatar la ley, como es obvio, pero sí deben cuidar las apariencias. Por lo menos, yo lo hago.

Eran las seis de la mañana, y la niebla parecía pegada a las ventanas, tan espesa que debería haber contenido picatostes.

Nota:8/10

Anuncis
Comentaris
  1. maria ha dit:

    No m’atrau gaire…

  2. JOMATEIXA ha dit:

    Tot i que en tinc un a casa esperant, encara no n’he llegit mai d’en Terry Pratchett. S’ha quedat al munt, que cada dia és més gran, dels pendents.
    En fas tant bona propaganda que hauré de deixar-lo que el vegi per quan acabi amb “Dansa amb dracs”

  3. ahse ha dit:

    Ja m’imagino al becari teclejant al costat d’una pila de bananes, menjant ara bananes ara tecles, amb l’insolència que el caracteritza. Banc Central d’AnhMorork??? Però on s’ha vist… Quina vergonya! I les frases mig-acabades i les mig-repetides i les deu i ajut… Aquest noi ens portarà a la ens ruïna!

  4. XeXu ha dit:

    Caram, un 8/10, gens malament. Però bé, com que vaig endarrerit pel que fa a Pratchett (ja tocaria llegir-ne algun per ordre estricte d’aparició, sense fer-te cas), comentaré els personatges de Joc de Trons. Les meves preferències varien entre la sèrie i els llibres. Per exemple, al llibre m’encanta en Tormund Matagegants, però a la sèrie només m’agrada l’aparença de bestiota que té. Tyrion és déu, és clar, i Tywin no està malament. Reconec que Jamie guanya punts amb la seva transformació, però no els destacaria entre els meus preferits. Jon, Arya, Oberyn… n’hi ha molts de bons.

    • Pons ha dit:

      Ja he perdut la fe amb tu en quan a dir-te quins Pratchetts llegir

      PD: Tywin fins hi tot està millor a la sèrie que al llibre, igual que passa amb l’Oberyn, però en els dos llocs son molt bons personatges. Arya mola en els primers llibres, però no pas en els últims.
      I Lancel? Ningú recorda a Lancel Lannister? xD

      • XeXu ha dit:

        Home, en Lancel… què vols que et digui. A mi un que sí que m’agrada és en Bronn, tant al llibre com a la sèrie. I l’Oberyn quan el vaig veure em va decebre perquè no me l’imaginava gens així, però amb el pas dels capítols em va agradar més i més. En realitat he vist que és un personatge difícil d’interpretar i que el van trobar molt bé. Ara que, per personatge puta tenim la reina d’espines, Olenna Redwyne, quins collons té la viejins. I la seva néta no es queda curta.

  5. Xavier Pujol ha dit:

    Sembla distret i interessant. Desconec tots els que cites, però els fragments que inclous són divertits.
    D’això… espero que triguis a esdevenir el tirà d’una ciutat-estat.

  6. Em pense que és una representació literària de l’univers personal i social, mira, el Patrici és l’home del discurs de l’amo, aquell que domina al seu interlocutor, aquell que frueix manant i els altres, els que fan negoci, que estan ancorats al discurs capitalista o els que xarren que ho estan a l’histèric, però una de les coses que he trobat més interessant és la metonímia entre “sostre” i fornicació, la veritat és que les paraules diuen molt de les coses si no tot.
    Potser quan es fornicava es mirava un a l’espill que hi havia, potser a dalt del sostre, en temps immemorials, qui sap.

    Vicent

  7. ÒscarAzAl ha dit:

    Va ser el primer que em vaig llegir!

  8. […] Quin és el millor llibre que has llegit aquest últim any? Dinero a mansalva de (Oh! Sorpresa!) Terry […]

  9. […] més de mig any que no llegia res de Terry Pratchett, per tan ja tocava, no? El següent en ordre cronològic que […]

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s