Arxivar per 2014-06-12

La ciència ficció m’agrada, per això li he donat una oportunitat a la sèrie de Firefly. De fet, Firefly només té una temporada de 14 capítols d’uns 40 minuts cada un. Addicionalment uns anys més tard es va fer una pel·lícula anomenada Serenity que es situa un parell de mesos més tard de l’últim capítol de la sèrie. La pel·lícula es pot entendre sense haver vist la sèrie, però realment es millor si la veus un cop havent acabat de veure Firefly.
Firefly ens situa en un futur en el qual la humanitat s’ha expandit a uns quants planetes que ha aconseguit terraformar. Però en molts d’aquests planetes, sobretot els de la perifèria, regeix la llei del més fort, es a dir, que es com el salvatge oest. Aprofitant aquesta situació de falta de control, els tripulants de la Firefly aprofitaran per fer negocis amb qui sigui per fer guanyar-se la vida. El capità de la nau no es gens partidari del govern actual de la aliança, per tan, no pot negar el refugi a un parell de germans buscats pel govern ja que la noia té unes “capacitats especials”. I fins aquí puc explicar.
W7dqHUM
No espereu una sèrie com Battlestar Galactica on hi ha una guerra oberta entre humans i una altra facció. Firelfy es més aviat com una guerra de guerrilles i aventures a petita escala, es com un Western espacial. Les dues son ciència ficció espacial, però a part daixò son totalment incomparables. El que si m’ha recordat Firefly es a l’ambient de les primeres missions de la campanya del StarCraft II: Wings of Libery, fins hi tot, la música de fons s’hi assembla. Ni idea del què us parlo, oi? D’acord, no passa res…
intimidation-firefly
Voleu un capítol de referència? Aquest es el Capítol 6: “La nostra Senyora Reynolds”. Es una història auto-conclusiva que no fa avançar la trama general, però es el capítol més divertit i original de tots. I l’escena final no té preu. Aquest capítol té tot el que es Firefly: Acció, bons diàlegs, girs argumentals, i humor.
Voleu més motius per veure Firelfy? Apareixen 3 noies que no estan gens malament, una d’elles la dona d’en Brody de Homeland, la recordeu, oi? Doncs a Firefly està igual però més jove. Però personalment, jo estic enamorat de la mecànica, i no només del seu físic, també del seu esperit de positivisme i bon rotllo que desprèn. No soc un expert en el tema, però els nois crec que tampoc son de mal veure…

Book: Si tomas ventaja sexual de ella, te vas a quemar en un nivel muy especial de infierno. Un nivel que se reserva para los abusadores de niños y la gente que habla en el teatro.
[…]
Saffron: ¡Déjame en el puerto más cercano, nunca más me veran. Voy a seguir mi camino con la fuerza que tú me has enseñado, sólo déjame pasar mi noche de bodas.
Mal: Oh, voy a ir al infierno especial.

Si en una sèrie espacial no hi ha un capítol dedicat a un problema amb el suport vital no es una autèntica sèrie espacial, aquest es el capítol 8. Quan feu la llista de capítols divertits no oblideu posar el número 10 en una bona posició.
Però sabeu què es lo millor del capítol 6? Que la noia que ha provocat la situació problemàtica torna a aparèixer en el capítol 11. Estava clar que el personatge havia agradat, calia tornar-la a fer aparèixer sigui com sigui. De fet, es estrany que no veiem aquesta noia en més sèries a part de Mad Men, bé de fet surt també a Kevin Hill, que es una sèrie que ningú coneix perquè es una porqueria de drama judicial. Potser li falta qualitat interpretativa, però té altres “atributs”. Per cert, per si la voleu buscar es diu Christina Hendricks. Però no tot es el físic de la noia, eh? L’argument i els diàlegs del capítol son de lo milloret de la temporada.
L’últim capítol, tot i ser final de sèrie ni tan sols sembla un final de temporada, es un capítol qualsevol. Bé, en ell descobrim alguna cosa de la misteriosa River, però poca cosa. Si volem veure un autèntic final de sèrie no ens queda altre que mirar la pel·lícula de Serenity. Serenity es el film encarregat de posar un digne fi al final abrupte de la sèrie Firefly. Té el triple de duració, i unes cinc o sis vegades més de pressupost que un capítol normal, sobretot gastat en efectes especials, bastant superiors als de la sèrie. Tot i que Serenity pot funcionar com a pel·lícula independent, funciona molt millor com a aventura de final de sèrie. Això últim es nota perquè hi ha varis personatges i si no has vist la sèrie anteriorment no coneixes tota la història darrera de cada un, no saps la tensió sexual entre la mecànica i el doctor, no saps perquè en Jane es tan violent i hostil, no saps perquè el pastor sap el què sap, bé, de fet, encara que hagis vist la sèrie tampoc ho saps. No coneixes la relació del capità amb la Joe durant la guerra entre els rebels i l’aliança. Ni tan sols saps què coi hi pinten els dinosaures de joguina sobre els comandaments de control. Això últim pot semblar poc rellevant però realment ho és… Si descomptem que la trama es més completa que en un capítol normal i que hi ha més acció i millors efectes, per la resta segueix la mateixa tònica que la sèrie, el mateix humor marca pròpia d’en Joss Whedon, i el mateix caràcter de cada personatge, exceptuant la River, que es el personatge que desplega tot el seu potencial que no havia desenvolupat durant la sèrie. Durant la sèrie River es una secundària decorativa amb tocs misteriosos, gairebé com ho podria ser el pastor, però sense la gràcia d’aquest, però durant Serenity ella es el motiu de tot plegat, ella es la que fa avançar la pel·lícula. Una altra diferència amb la sèrie es que en la peli van en serio, què vol dir això? Doncs que moren protagonistes, i no us puc dir quins perquè llavors no la miraríeu.
Com que el final de la sèrie es un capítol com qualsevol altre, realment no hi ha sensació de que s’acaba, en canvi la pel·lícula té un parell d’escenes finals emotives que evoquen un autèntic final. En global he puntuat tan la sèrie com la pel·lícula com un tot, malgrat si els hagués de puntuar per separat també els hi posaria la mateixa nota, un 8, això es perquè he vist la sèrie i després la peli, si no fos així a la peli segurament li hagués posat un 7, que de fet, es la nota que li vaig posar a la peli quan la vaig veure en el 2006.

[Dolent de torn i Capità Mal]
– Diganme donde están las cosas para que pueda matarlos
– ¿Puedo hacer un comentario?
– Adelante
– Su propuesta de matarnos no es tan buen incentivo como ustedes imaginan.

Resumint, es una sèrie recomanable? A veure. No es fàcil de dir. El creador de la sèrie es en Joss Whedon, el mateix que la Buffy caçavampirs, o sigui que això ja us donarà una pista de com poden ser les converses dels personatges. Es a dir, diàlegs gamberros encara que es tracti de situacions de crisis. Si aquest estil us va, i us va l’estil de ciència ficció i aventures que no son èpiques ni amb moltes pretensions, però si son molt distretes, amb personatges carismàtics. Doncs si, la podeu mirar. Al imdb que inflen un colló i mig totes les notes li posen un 9,2, i en el filmaffinity li posen un 8, d’aquesta manera queda empatada amb grans sèries com Lost, Sherlock i House of cards. Superant sèries de moda com Mad Men, Homeland, Sons of anarchy, etc. Per cert, Firefly té una legió de fans molt potents, que consideren que la sèrie va ser maltractada i que es mereixia tenir més temporades, de fet gairebé es munta un kickstarter per finançar-la, però degut a les característiques tècniques no es possible, a part que hi ha personatges que estan embolicats amb altre sèries com Homeland i Castle.

[Mentre la mecànica i la River es persegueixen per la nau en Mal diu]
– ¡Alguna de vosotras caerá y se matará y yo no pienso limpiar la sangre!

Nota:8/10