Arxivar per 2014-06-13

El riure malèfic (Lol)

Situació: Illa del Pacífic sense especificar. Laboratori secret del Dr. Evil camuflat dins del crater d’un volcà. El doctor està assegut a la seva còmode cadira giratòria mentre observa l’agent 006 lligat de peus i mans penjant sobre un tanc ple de taurons.
– Ja ha començat la última fase del meu pla malèfic! -Exclama el doctor
– No et sortiràs amb la teva -Replica l’agent 006
– I qui m’ho impedirà?! Tu?! -Es burla el doctor.
– Mmmmrfff -Murmura l’agent 006 mentre observa els taurons inquiets.
– Com que ja no hi pots fer res t’explicaré el meu pla brillant. He creat un missatge subliminal que qui el vegi quedarà hipnotitzat sota les meves ordres i per tal que sigui vist per tothom l’he inserit dintre un vídeo viral de gatets del Youtube! Res no pot fallar! Res!! Hum hum hum hum muuah muaah muaaaaaha hahahaha HAHAHAHA!

El riure malèfic o riure malvat, es el clixé més evident i exagerat de qualsevol antagonista. N’hi ha d’altres com ara acariciar un gat (persa, evidentment) i l’altra es amenaçar i executar als “esbirros” que no han aconseguit matar a l’heroi amb la famosa frase “Es la última vegada que em falles”.
El riure malèfic es molt més complex que el riure simple. El riure simple tan sols té com a objectiu denotar un fet graciós. En canvi el riure malèfic demostra que es tracta d’un fet que únicament es pot interpretar com a graciós si tens una mentalitat lo suficientment malvada com per considerar graciosa una acció totalment cruel i despietada. Per aquest motiu, un riure normal es empàtic i fa que la gent es contagiï amb ell, en canvi el riure malvat no té aquest efecte contagi exceptuant que les persones del seu voltant siguin igualment malvades. Però el que realment inspira aquest riure es por, una por provocada pel fet d’estar davant d’un geni del mal del qual la reacció que li provoca una crueltat desmesurada es el riure. Aquesta por es pot veure augmentada si el riure deriva cap a la bogeria, afegint incertesa al saber que un boig es totalment imprevisible. Malgrat que com a opinió personal prefereixo els malvats sobris, freds i calculadors.
Lo normal es que un riure malvat sigui provocat per la exposició d’un pla extremadament cruel dit pel propi antagonista, posant d’aquesta manera la cirereta a l’escena. Quan un personatge utilitza aquest riure, no hi ha dubte, es malvat i no hi ha gir argumental que ho canviï.

HOWTO: Vols aconseguir un bon riure malèfic? Preguntam com!
Un bon riure malèfic ha de ser progressiu, ha de començar de manera moderada. Ha de venir de abaix, bé no de tan abaix… Ha de començar en l’estomac, han de ser com unes vibracions que facin tremolar la panxa i progressivament afectin a la resta del cos. Un bon riure malèfic es porta a dins.
Pel què fa a la expressió facial primer ha de començar amb un somriure. En mica en mica aquest somriure anirà mostrant les dents, que en un principi estaran juntes, però s’aniran separant cada vegada més a mesura que es va obrint la boca.
Però la part més important del riure malèfic es el so. No es estrany que els antagonistes més autèntics fins hi tot prenguin classes de cant per aconseguir un to adequat pel seu riure malèfic. L’antagonista aficionat passarà ràpidament al “Hahaha”, es el típic error de principiant. L’autèntic riure malèfic comença amb la M “hum hum hum hum”, aquest “hum” anirà convertint-se en una “a” però de manera tan neutre que recordi una “o” però una “o” tancada, res a veure amb el “ho ho ho” de Pare Noel. El principi es la part més difícil i important i el que realment li dona caràcter al riure malèfic. A partir de aquí queda la part més senzilla de deixar anar un escandalós “hahahaha”. Recordeu que sobretot es important l’efecte “in crescendo”

Complements opcionals
Cada malvat pot afegir complements o “atretzo” al seu riure malèfic TM. Per exemple, llançar saliva es una opció força recurrent.
Una altra opció es la posició de les mans. Ajuntar les puntes dels dits al estil Sr Burns es una bona opció. Aixecar els braços a mitja alçada amb els dits apuntant cap amunt en forma de grapa també té forces adeptes. Recaragolar-se les mans es un clàssic que tampoc sol fallar mai.
Alguns malvats prefereixen acompanyar el riure tot torçant el seu cos cap en darrera. Es a dir, a mesura que el riure va creixent, el tronc i sobretot el cap es va tirant cap en darrera fins al punt d’acabar amb el cap mirant al cel. Per donar més èmfasis al efecte fins hi tot es pot començar una mica encorbat cap endavant.
La tos final es una opció si el riure ha estat especialment sonor i treballant, com a demostració del maltractament que han estat sotmeses les cordes vocals, però aquest petit contratemps està plenament justificant si s’ha aconseguir un bon efecte.

Exemples
Viu i deixa morir: Una recopilació de riures malvats sense cap riure d’un malvat de James Bond no tindria credibilitat.

Dr Maligno: La paròdia de l’enemic de James Bond per excel·lència ha de tenir un autèntic riure malvat

Barney Stinson: Tot un exemple a seguir. Durant la sèrie riu de manera malvada varies vegades, però aquesta es la més memorable.

Dr Horrible: No us confongueu, no es Barney Stinson, es el doctor Horrible de Dr. Horrible’s Sing-Along Blog.

Freezer: A Bola de drac hi ha diversos antagonistes amb riure malvat, però en Freezer es el meu preferit.

Dr House: Només faltaria que el doctor més cabró de la pantalla no tingués un riure malvat

Rei Nikochan: Tenia el problema que degut a la seva constitució necessitava que algú l’ajudés a tancar la boca desencaixada. Ho sento no hi ha vídeo.
King_Nikochan_Laughing

Aquesta entrada forma part del projecte d’en Sergi. Us animo a participar-hi!