Arxivar per 2014-06-17

Se_Lo_Que_Estas_Pensando.ROCA_.062010

Se el que estàs pensant – John Verdon

Comencem amb l’argument: En Gurney es un detectiu retirat, que com tot bon detectiu retirat ha passat de viure a la ciutat i embolicat amb una feina trepidant i perillosa a viure en un poblet de mala mort sense res a fer. La dona està contenta de tenir-lo per casa, però ell s’aferra a qualsevol cosa per posar una mica d’acció, i quan dic qualsevol cosa em refereixo a la petició d’un antic amic de facultat que amb prou feines recorda. El cas que li planteja l’amic es com a mínim inquietant. Resulta que l’amic, que es diu Mark, ha rebut una carta anònima que endevina el número en el que està pensant. En Mark es dedica a arreglar la vida psicològica a la gent que té tants calers que no sap què fer-ne, per tan, son gent inestable, amb recursos i temps lliure, això els converteix en els possibles psicòpates ideals. A part que la vida passada d’en Mark té alguna que altra història que no vol treure a la llum.
Al principi la novel·la es mou entre els avorrits trossos on ens parla de la vida familiar d’en Gurney (incloent com planta floretes en el jardí…) i els trossos més interessants on el psicòpata envia notes. La gràcia del llibre està en intentar avançar-te a la narració i descobrir com s’ho fa el pertorbat, d’aquesta manera em vaig muntar unes teories, que no està bé que jo ho digui, però no feien pas mala pinta. Però realment el llibre es posa interessant quan comença la autèntica investigació. CSIs buscant proves, detectius perduts i desconcertats, polítics ficant-se pel mig, alts càrrecs policials fent més nosa que servei, tothom queixant-se que es l’últim en conèixer les novetats,… Això es l’autèntica investigació policial, si senyor.
El psicòpata del llibre es caracteritza per jugar amb pistes estranyes amb la policia, per tan, el que està fent es jugar amb el lector a veure si pot avançar-se a la policia i resoldre els misteris. No vull posar-me mèrits, però per exemple, sobre el segon misteri del número cap problema a l’hora d’endevinar com ho ha fet, de fet es força lògic imaginar-se una cosa així, el primer era més complicat d’endevinar i també m’ho vaig imaginar… de fet hi ha una tira del xkcd que fa més o menys el mateix (no li doneu al enllaç si no voleu un espoiler del llibre) enllaç. El que haig de reconèixer que no hi vaig caure va ser amb l’assassí (qui hagi llegit el llibre ja m’entendrà). Considero que no era massa complicat adonar-se, especialment un cop ja ho has llegit xD El final es una escena bastant típica d’aquest tipus de llibres, però encara es més típica de les pel·lícules del gènere. No em costa gaire imaginar-me en Denzel Washington fent el paper de protagonista enmig de l’escena final.
A mesura que avança la investigació i es van descobrint pistes, veiem el nostre protagonista resolt ell més enigmes que tota la resta de la policia en actiu junta, però no només això, sinó que la dona del detectiu resolt encara més enigmes que el seu marit! A què es dedica aquesta dona? Està desaprofitant el seu talent com a investigadora! Ah no se que sigui la pròpia dona la psicòpata, hagués sigut un gir argumental de collons!
Per resumir podria dir que en general està bé però hi ha un parell de coses que no m’acaben de fer el pes, durant tot el llibre es bastant lògic i conseqüent el que fa el protagonista, menys el detall de la nota que envia. Perquè ho fa? Quines ganes de tocar els collons a un psicòpata son aquestes? No té cap motiu! Per demostrar que ell es més llest? Què vol dir que en Gurney també té instints de grandesa com el psicòpata? Una altra cosa que no m’agrada es que l’autor talla els diàlegs. Vull dir que no en té prou en posar els personatges en situació i comentant-se el to del personatge en el moment, sinó que pràcticament en cada línia de diàleg ha d’aclarir la manera com pronuncia la frase el dialogador, o el to que té, i què demostra aquest to o qualsevol cosa que l’únic que fa es cansar de tanta especificació, ja sabem de sobres que en el tinent es irònic i no para de fer comentaris amb sarcasme, m’ha quedat clar la primera vegada, no cal repetir-ho en cada frase que deixi anar.
Se el que estàs pensant es la primera part del que sembla una trilogia de psicòpates, per a més informació, booktrailers, e informació diversa visiteu la web oficial. No tinc clar si m’acabaré llegint els altres dos llibres. Tot i que si m’estic llegint la saga de la Roda del temps que té com 18 llibres, una saga de només 3 llibres es un passeig…

Las huellas en la nieve son las mejores de todas. La nieve comprimida puede capturar detalles demasiado finos para ser percibidos a simple vista. Nunca mate a nadie en la nieve.

—En una escala de personalidad desorganizada a organizada, este tipo revienta la escala de la organización. Su atención al detalle es extraordinaria

—Jugando. Un juego diabólico, pero es lo que está haciendo, y con ésta van tres veces. «No sólo os equivocáis, sino que vais al revés. Os doy pista tras pista y no podéis pillarme. Así de inútiles sois los polis.» Ése es el mensaje que nos está dejando.

Nota:6/10