Cas típic 1922: noi li agrada noia, noi li agrada saber el que està pensant

Posted: 2014-06-17 in Llibres

Se_Lo_Que_Estas_Pensando.ROCA_.062010

Se el que estàs pensant – John Verdon

Comencem amb l’argument: En Gurney es un detectiu retirat, que com tot bon detectiu retirat ha passat de viure a la ciutat i embolicat amb una feina trepidant i perillosa a viure en un poblet de mala mort sense res a fer. La dona està contenta de tenir-lo per casa, però ell s’aferra a qualsevol cosa per posar una mica d’acció, i quan dic qualsevol cosa em refereixo a la petició d’un antic amic de facultat que amb prou feines recorda. El cas que li planteja l’amic es com a mínim inquietant. Resulta que l’amic, que es diu Mark, ha rebut una carta anònima que endevina el número en el que està pensant. En Mark es dedica a arreglar la vida psicològica a la gent que té tants calers que no sap què fer-ne, per tan, son gent inestable, amb recursos i temps lliure, això els converteix en els possibles psicòpates ideals. A part que la vida passada d’en Mark té alguna que altra història que no vol treure a la llum.
Al principi la novel·la es mou entre els avorrits trossos on ens parla de la vida familiar d’en Gurney (incloent com planta floretes en el jardí…) i els trossos més interessants on el psicòpata envia notes. La gràcia del llibre està en intentar avançar-te a la narració i descobrir com s’ho fa el pertorbat, d’aquesta manera em vaig muntar unes teories, que no està bé que jo ho digui, però no feien pas mala pinta. Però realment el llibre es posa interessant quan comença la autèntica investigació. CSIs buscant proves, detectius perduts i desconcertats, polítics ficant-se pel mig, alts càrrecs policials fent més nosa que servei, tothom queixant-se que es l’últim en conèixer les novetats,… Això es l’autèntica investigació policial, si senyor.
El psicòpata del llibre es caracteritza per jugar amb pistes estranyes amb la policia, per tan, el que està fent es jugar amb el lector a veure si pot avançar-se a la policia i resoldre els misteris. No vull posar-me mèrits, però per exemple, sobre el segon misteri del número cap problema a l’hora d’endevinar com ho ha fet, de fet es força lògic imaginar-se una cosa així, el primer era més complicat d’endevinar i també m’ho vaig imaginar… de fet hi ha una tira del xkcd que fa més o menys el mateix (no li doneu al enllaç si no voleu un espoiler del llibre) enllaç. El que haig de reconèixer que no hi vaig caure va ser amb l’assassí (qui hagi llegit el llibre ja m’entendrà). Considero que no era massa complicat adonar-se, especialment un cop ja ho has llegit xD El final es una escena bastant típica d’aquest tipus de llibres, però encara es més típica de les pel·lícules del gènere. No em costa gaire imaginar-me en Denzel Washington fent el paper de protagonista enmig de l’escena final.
A mesura que avança la investigació i es van descobrint pistes, veiem el nostre protagonista resolt ell més enigmes que tota la resta de la policia en actiu junta, però no només això, sinó que la dona del detectiu resolt encara més enigmes que el seu marit! A què es dedica aquesta dona? Està desaprofitant el seu talent com a investigadora! Ah no se que sigui la pròpia dona la psicòpata, hagués sigut un gir argumental de collons!
Per resumir podria dir que en general està bé però hi ha un parell de coses que no m’acaben de fer el pes, durant tot el llibre es bastant lògic i conseqüent el que fa el protagonista, menys el detall de la nota que envia. Perquè ho fa? Quines ganes de tocar els collons a un psicòpata son aquestes? No té cap motiu! Per demostrar que ell es més llest? Què vol dir que en Gurney també té instints de grandesa com el psicòpata? Una altra cosa que no m’agrada es que l’autor talla els diàlegs. Vull dir que no en té prou en posar els personatges en situació i comentant-se el to del personatge en el moment, sinó que pràcticament en cada línia de diàleg ha d’aclarir la manera com pronuncia la frase el dialogador, o el to que té, i què demostra aquest to o qualsevol cosa que l’únic que fa es cansar de tanta especificació, ja sabem de sobres que en el tinent es irònic i no para de fer comentaris amb sarcasme, m’ha quedat clar la primera vegada, no cal repetir-ho en cada frase que deixi anar.
Se el que estàs pensant es la primera part del que sembla una trilogia de psicòpates, per a més informació, booktrailers, e informació diversa visiteu la web oficial. No tinc clar si m’acabaré llegint els altres dos llibres. Tot i que si m’estic llegint la saga de la Roda del temps que té com 18 llibres, una saga de només 3 llibres es un passeig…

Las huellas en la nieve son las mejores de todas. La nieve comprimida puede capturar detalles demasiado finos para ser percibidos a simple vista. Nunca mate a nadie en la nieve.

—En una escala de personalidad desorganizada a organizada, este tipo revienta la escala de la organización. Su atención al detalle es extraordinaria

—Jugando. Un juego diabólico, pero es lo que está haciendo, y con ésta van tres veces. «No sólo os equivocáis, sino que vais al revés. Os doy pista tras pista y no podéis pillarme. Así de inútiles sois los polis.» Ése es el mensaje que nos está dejando.

Nota:6/10

Anuncis
Comentaris
  1. El que jo sé dels psicòpates, que en sé poc, perquè són el contrari de la meua personalitat, és que són molt intel·ligents i normalment creuen en Déu, perquè han arribat allà on la gent no hi arriba, ara, que hi deu haver de tot, jo no em posaria massa amb ells, ni tan sols amb els normòpates, és a dir els normals, que són també persones en què el símptoma no hi és a les seues personalitats i el 20 % de la població junt aquells.

    Interessant el llibre, sempre és interessant el món de la -patia.

    Vicent

  2. ahse ha dit:

    Ostres! Un llibre on psicòpata va putejant aun psicòleg, què interessant! M’imagino que d’aquest llibre haurien de fer-ne una peli i és per això que tens les indicacions de to i forma de dir-ho per tot arreu. Mai no has llegit obres de teatre?

    Ara et diré unes grans veritats sobre la gent diferent, no sé per què ho faig, deu ser perquè ets el Pons i evidentment estàs damunt dels mortals. La gent diferent, psicòpates inclosos, acostuma ser molt sola. Sovint un no troba ments similars arreu. Quan un té ganes de jugar, moltes vegades juga sol també. No sempre mola jugar sol, eh? N’hi haurà qui vulgui un acompanyant de joc i n’hi haurà qui vulgui uns espectadors que li admirin la destressa, totes dues coses molt humans, en el fons. El psicòpata del llibre era massa humà i volia els aplaudiments del públic horroritzat. El psicòpata del llibre estava cansat de veure la seva propia grandesa a soles i volia compartir-la amb el món. El psicòpata del llibre era un artista que volia brillar!!

    • Pons ha dit:

      al final explica que té uns altres motius per matar a la gent, però no dubto que en altres casos si que sigui així

      • ahse ha dit:

        Jo parlava del detall de les notes que enviava, el motiu pel qual un mata gent és una cosa personal que no té res a veure.

      • ahse ha dit:

        No sé per què em semblava que havia deixat clar sobre quina cosa estava comentant.
        És que del post resultava que tenies un dubte, oi? El del detall…

  3. XeXu ha dit:

    Realment és sorprenent que encara no hagin fet la pel·lícula d’aquest llibre. Tots els seus semblen pensats per portar al cine, encara que són obres més treballades que les de Dan Brown, fan la mateixa pinta de cine. A mi em va agradar prou, és un protagonista prou interessant, tot i que la seva dona em fa força ràbia. No recordo massa aquest primer, però sé que em va sorprendre, no vaig saber-ho endevinar com tu. Els altres dos també estan bé, no sabia que era una trilogia com a tal, però surten sempre psicòpates. Ara ja ha sortit un quart llibre que llegiré algun dia o altre, suposo que serà semblant a tots els altres, però solen agradar.

  4. Xavier Pujol ha dit:

    Ja veig com t’ho fas per ser un bon investigador…

  5. JOMATEIXA ha dit:

    Tres llibres i més. Més que una saga és una sèrie de llibres dels casos del detectiu retirat.
    Jo els he llegit tots, tots tenen un estil similar, me’ls agafo com un joc, a veure si ho endevino.
    El de la tira, de l’enllaç, segur que s’havia llegit el llibre.

  6. Rosella ha dit:

    Ep! Aquest el vaig llegir fa poc!

    Els enigmes estan bé. Però et va convèncer el del primer assassinat? Es que al final tot ho vaig trobar que s’agafava pels pèls, com això del número. I en Gurney em cau fatal, en serio. És taaaan superior a tothom… Més seriós que un cag… bé, no ho diré. No sé si em llegiré els altres, no n’estic segura.

    No vull posar spoilers, però per mi coixeja per varis llocs. Crec que no li fan prou cas a l’assassí quan no saben que és l’assassí i això ho delata com a possible assassí, per mi era evident que requeria una investigació més a fons. I la carta d’en Gurney… tan savi ell… i tant fdp que posa en risc a la seva dona, i en passa totalment. Em cau fatal fatal.

    • Pons ha dit:

      No tinc cap queixa sobre el primer assassinat.
      Lo del assassí hi vaig pensar un cop ja t’ho diuen, però mirat en retrospectiva es estrany que s’hem passés per alt.
      Totalment d’acord amb lo de la carta

    • ahse ha dit:

      Tinc males noticies: al món hi ha un munt de fdp-s que posen en risc a les seves dones, a les seves families i als seus fills. Potser Spain is different :-P

      • Rosella ha dit:

        En Gurney es mereix un dels primers premi Ashe. M’ha semblat entendre que no l’has llegit, si ho fessis segur que hi estaries d’acord!

  7. M’encanta quan t’enfades amb els llibres… aquest no té tant mala pinta.

  8. carmerosanas ha dit:

    Pons… Si vols participar al Roda el món i torna. Al blog, m’hauries de deixar una adreça de mail, perquè pugui enviar-te la invitació per ser autor del blog.

    I quan la rebis, recorda’t de clicar que l’acceptes… Gràcies!

  9. Natàlia ha dit:

    18 llibres? OMG OMG

    • Pons ha dit:

      més o menys, pensa que depenent de si segueixes la versió en anglès o en castellà la cosa canvia, i també canvia si segueixes la nova edició o la edició antiga, tot plegat es difícil de dir quants n’hi ha, però sigui com sigui son masses xD

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s