Cas típic 1923: noi li agrada noia, noi li agraden els blocs amb auto-reproducció de música

Fa un temps un comentarista habitual del bloc em va fer una petició perquè fes un cas típic parlant d’un tema en concret. Per mantenir l’anonimat d’aquest comentarista li direm senyor X. La X es una lletra incògnita qualsevol, no voldria pas que ningú pensés que correspon amb la inicial del seu nom. De fet, per aquelles casualitats de la vida si que correspon amb la inicial del seu nom. Està bé, a prendre pel sac l’anonimat, es tracta d’en Xexu. O sigui que si no us agrada el post d’avui es única i exclusivament culpa seva. Clar està que si us agrada, es única i exclusivament gràcies a mi. El tema del post que ha demanat amb efusivitat es el de ninjes, per tan, com es d’esperar avui NO toca un cas típic de ninjes. Toca un post sobre un tema que només va demanar una vegada però em va agradar més: Els blocs amb auto-reproductor de música
Sou propietaris d’un bloc amb un reproductor de música incrustat el qual comença a sonar tan bon punt algú entra a la pàgina? Si la resposta es afirmativa, heu rebut una instància del Tribunal del Drets Humans per ser jutjat tal i com us mereixeu? Els propietaris d’aquest tipus de bloc, sabeu que l’article 32 de La Convenció de Ginebra (perquè després diguin que no em documento alhora de fer els casos típics!) prohibeix la tortura? I que està en procés d’acceptació d’una esmena especial proposada per part meva per reconèixer la imposició de sons en pàgines web com el tipus més cruel de tortura possible?
Si l’autor del bloc vol que coneguem els seus fantàstics gusts musicals només cal que al post deixi un enllaç al vídeo de youtube tot dient que li faria molta il·lusió que mentre el visitant llegeix el post escolti la cançó perquè així s’introduirà millor la idea que porta l’entrada en qüestió, per exemple jo podria enllaçar La Cavalcada de les Valquíries. No em digueu que no us venen ganes d’arrasar-ho tot amb foc i destrucció, ideal pel cas típic que ens ocupa. Cadascú es lliure de posar el què vulgui en el seu bloc faltaria més, com si vol posar la lletra de color verd fluorescent sobre el fons verd pistatxo. Ara bé, que sàpiguen aquests monstres bloggers, que si tenen activitat el autoplay, els seus visitants poden sentir-se molests per aquesta imposició del so, primera perquè es possible que el visitant ja estigui escoltant la seva pròpia música i segona, si el visitant no està escoltant res per alguna cosa serà… Una cosa es que el visitant per pròpia voluntat senti curiositat i li doni al botó de reproduir la cançó, l’altra es que el visitant hagi de fer l’esforç de buscar el botó de stop, i moltes vegades el visitant perd la paciència de buscar el botó i prefereix prémer la X de tancar que sap perfectament on està. Es com aquelles web que et deixen marcada la opció de rebre publicitat de la web, no senyors, per defecte jo no vull res, si vull alguna cosa ja m’espavilaré i marcaré la casella.

Suposo que els propietaris d’aquest tipus de blocs no es limiten a imposar el soroll en el seu bloc i prou, suposo que aprofiten qualsevol oportunitat per torturar al proïsme (segons google translate es la traducció de “prójimo”). Quant aquests individus van en transport públic també deuen escoltar música sense auriculars, compartint així el seu exquisit gust musical amb la resta de viatgers, no? Perquè estan totalment convençuts que el seu gust musical es el millor i ha de ser compartit amb tothom. Només puc dir una cosa: Moltíssimes gràcies!! Per cert, estava sent sarcàstic. De fet, si el vostre sarcastòmetre (mesurador dels nivells de sarcasme) no ha xiulat com un boig, canvieu-li les piles.
Personalment, jo soc d’aquells que m’agrada navegar obrint varies pestanyes a la vegada, de fet, considero, que tenir menys de 20 pestanyes obertes al navegador es de covards (crec que això era el nom d’un grup del facebook). Per tan, es pot donar la casualitat que em trobi amb dos blocs amb música, si la música d’un bloc pot ser molesta imagineu la cacofonia que es produeix amb dos reproductors a la vegada, realment et donen ganes de fer campanya a favor de la pena capital… Se que no soc l’únic que ho pensa, he parlat amb altres persones sobre el tema i pensen igual que jo! Està bé… ho reconec, només ho vaig parlar amb en Rincewind que deiaque “la música ha de ser una opció, no una imposició”, heu vist que bé que parlava la meva mascota? Millor que molta gent té un bloc amb fil musical… Un altre cas, imagina’t, es de nit, no hi ha pràcticament soroll ambiental, tothom dorm, tu estàs tranquil·lament llegint blocs amb una calma sepulcral quan una música que no t’esperes comença a sonar de cop i t’agafa un infart i et mors! Mort per música no desitjada, hi ha una mort més trista?! Per sort, cada vegada son menys els blocs que fan servir aquest recurs tan odiat per la gran majoria dels mortals amb dos dits de front, o més ben dit, amb dos dits d’orella (aquesta frase es del becari). Però com que soc un explorador (de blogs), en racons selvàtics amagats, encara he trobat algun que altre bloc d’aquestes característiques; de fet, podria fer un llistat de blocs que compleixen aquesta odiada costum i fer-ne escarni públic (soc l’únic a qui li agrada la paraula escarni?), però directament els hi estaria fent publicitat i no ho vull pas, als blocs amb auto-reproducció ni aigua!
No voldria acabar amb mal gust de boca, o en aquest cas, amb mal d’orella (el becari altre cop), per tan passem a la part bona. Fins fa un temps, si tenies vàries finestres del navegador obertes i de cop una començava a sonar et podies tornar boig per saber d’on coi sortia el soroll, però Chrome va treure una actualització on s’indica quina es la pestanya responsable de tal invasió acústica. Al cap de poc, la majoria de navegadors decents van copiar el sistema de Chrome. Per tan, si el vostre navegador no té aquesta característica es que o bé no el teniu actualitzat o bé no teniu un navegador decent.